joan asín

dijous, 17 de novembre del 2016

NOU PROJECTE

15/11/16. Tenim tres propostes però no ens decidim per on anar primer, així què quan ens trobem al matí la moneda decideix. Com sol passar, l’escollida és la què tenim menys clara. Quan anem arribant parem on tenim més perspectiva i van sortint possibilitats, totes en el seu “però”. Tenim clar què avui toca explorar a veure per quina línia ens decidim. Quan aparquem preparem el material i just davant hi veiem una possibilitat, més curta però què pinta bé. Arribar a peu de via ens demana intuïció de senglar, finalment però arribem a peu de la paret.

Avui comença en Remi i aviat ens adonem què aquí no és regala res, conglomerat què hem d’anar tantejant, sense possibilitats de posar-hi algun flotant o pitó. Hem estat unes quantes hores per a fer el primer llarg i una mica del segon. Una despenjada i un ràpel ens deixa a peu de via, la tornada també estil senglar, però què al final trobem un possibilitat millor, el proper dia veurem ho comprovarem. Continuarà.

dilluns, 14 de novembre del 2016

ALÒS DE BALAGUER. PIC DEL CASTELLÀS. Vies LA MATAGALLS i EL PAL DE LA W

13/11/16. Darrerament quan hem quedat amb el Xavier, anem a fer-ne alguna d’aquelles què ten recordes...Avui tot i què la primera intenció era del mateix tarannà canviem de pla i ens decantem per anar a fer-ne alguna de “Love Climb” què de tant en tant ja va bé. Aterrem a Alòs de Balaguer i ja comencem a veure cares conegudes, el Carles, Gemma i una companya, poc després arriba el Xavi Díez amb un altre colla, i més gent.

L’idea és fer uns quants metres així què primer anem a la via Matagalls. Aquesta via comença al mateix camí i a l’esquerra de la via “canto por soleares”. La via te tres llargs de corda, amb una dificultat mantinguda de IV/IV, pràcticament equipada amb parabolts, ponts roca, bagues en savines, algun friend opcional. Entre llargs trobarem petites feixes, podem fer canvi de reunions. Al peu de via trobarem pintades tres MMM (La Matagalls, La Mola, Montserrat). De la R3 anem cap a la dreta a buscar el camí de baixada/pujada a la part mitja de la paret, baixem i anem cap a la via el “Pal de la W”, aquesta ja l’he fet però em queda pendent fer els dos darrers llargs afegits per arribar a l’aresta/cim.

El Xavi Díez i l’Anna també han anat a aquesta via però ells ja estan a la segona part quan nosaltres comencem.

Aquesta via és busca pas pel terreny lliure entre altres vies. La via té 6 llargs de corda amb un canvi de reunió entre el segon i tercer llarg. Via pràcticament equipada, amb algun friend opcional i 12 cintes exprés, en tindrem prou. El sisè llarg després d’un primer ressalt creua la via “Los Misteris de Pepe Gall”, (després de fer la via personalment crec què queda millor seguir aquesta via fins el cim), seguim per una placa amb trams herbosos, fins a la R6. El darrer llarg surt per terreny herbós i de tràmit fins a l’aresta, un altre opció és seguir l’aresta fins el cim. El Xavi i l’Anna ens avisem del tarannà i sortim per la canal salvatge fins el cim. Coincidim al cim amb el Xavi i l’Anna, just per fer la FOTOCIM. Avui acabem dinant plegats una bona colla al Bar del poble.

En resum dues vies equipades, amb dificultat còmoda d’anar fent, els dos darrers llargs del Pal de la W forçats què et deixa un mal regust, millor sortir per la via “Los Misteris de Pepe Gall”.

Per: Xavier Samsó, Joan Asín.

primer llarg via La Matagalls

segon llarg

tercer llarg

R3 via La Matagalls

primer llarg via el Pal de la W

entrant a la R1 via Pal de la W

segon llarg

quart llarg

cinquè llarg

arribant a la R6

inici setè llarg

FOTOCIM

dijous, 10 de novembre del 2016

PIC DEL MARTELL. ESPERÓ BOMBERS.

9/11/16. Ara fa 34 anys feia poc què estàvem a Bombers de Barcelona, a la brigada de rescat. El Pic del martell era un dels nostres llocs per a fer pràctiques, durant aquell temps vam obrir varis itinerari. El temps ha passat ara recent jubilats, amb el Manel anem a reequipar l’Esperó Bombers. Hem reviscut vells i bells records, a les hores tota la paret era per nosaltres, ara ens hem de fitxar per seguir l’itinerari, doncs hi ha material arreu.

Hem canviat les expansions per parabolts del 10 inox. 2 pitons i dos tascons (picats), ponts de roca. Reforçar reunions amb parabolt/s. S’han tallat el material vell.

El Pic del Martell, amaga bons itineraris amb una escalada atlètica i on podrem afegir-hi flotats, bon terreny per a l’escalada a prop de Barcelona.

Primer llarg, nom a peu de via, pugem per una fissura i anem a la dreta per una cornisa fins el peu d’un díedre amagat. Pugem pel díedre fins a un espit (en bon estat) segueixen uns passatges atlètics amb bona pres però què tira en darrera, possible A0.

Segon llarg sortim a la dreta i pugem recte fins el desplom o anem en flanqueig a la dreta, tram força atlètic, (possible A0/Ae) llarg curt, R en un balcó.

Tercer llarg sortim per la dreta i anem en tendència a l’esquerra seguint una fissura fins un desplom què superem per sortir a la placa per on seguim fins al peu d’un desplom (pont de roca), el superem per una fissura de l’esquerra, passatge atlètic a assegurar.

El quart llarg ja és comú amb altres vies, sortim per l’esquerra i pugem per la ret directament , seguim per díedres fins a trobar la R.

Aquest darrer llarg és comú amb la Mutant World.

Després haurem de grimpar fins a l’aresta terreny amb ressalts.

Per: Manel Benavent i Joan Asín.

primer llarg

segon llarg

a la R2 i remuntant la motxilla.

inici tercer llarg

tercer llarg

quart llarg, comú amb altres vies

cinquè llarg

FOTO CIM am la feina feta

dimarts, 8 de novembre del 2016

ABELLA DE LA CONCA. ROCA VIELLA. Via LO GALL PINTO

7/11/16. Tornem amb el Jordi a la via Lo Gall Pinto, fa quinze dies vam marxar amb cua entre cames, degut a la pluja. Avui les temperatures han baixat, però aquesta paret queda arrecerada i solejada, ideal per aquests dies.

Quan vaig fer la via “Juan lo puto amo” el Juan Gutiérrez i el Sergi estàvem treballant en aquesta via, des de les hores estava pendent però per una cosa o un altre seguia pendent, finalment l’hem taxat.

Una via de la factoria “GALL” força equipada, però on haurem de posar-hi algun flotant. Trobarem bona roca i passatges atlètic, amb llargs curts dels quals dos en flanqueig un a l’esquerra i un altre a la dreta (políticament correcte, tots contents).

DADES:

Primera ascensió: 6/04/2013.

Per: Juan Gutiérrez, Sergi Rosell.

Equipament: força equipada amb pitons i parabolt.

Material: Joc de friends fins el Camalot 1, tascons, 10 cintes exprés.

Dificultat: V+, obligada V/Ae.

Al peu de via trobem una pedra/placa amb el nom, el primer llarg comença pujant uns metres directament per anar tot seguit en flanqueig a l’esquerra fins a trobar la R1.

El segon llarg segueix una bona placa amb passatges atlètics, bon llarg.

Tercer llarg en flanqueig a la dreta, passatges atlètics amb bones mans i peus en adherència, al final pugem per un díedre amagat (pitó).

El quart llarg comença amb un passatge desplomat directament a la vertical del parabolt, (sembla possible entrar en flanqueig a buscar el parabolt des de la R3) seguim per la placa i anem a l’esquerra a buscar un altre placa, aquí és opcional podem anar per la placa (V+) o per l’esperonet de l’esquerra més fàcil, nosaltres hem fet una mica de cada.

Cinquè llarg, de tràmit canvi de reunió per una feixa, fletxa picada a la R5.

Sisè llarg bon llarg de placa, més fàcil del què aparenta, van sortint bones preses a mida què anem sortint, algun passatge més obligat cap el final.

Setè llarg, sortim per la dreta de la reunió per anar a buscar una curta placa un cop superada anem a l’esquerra a buscar un díedre per on pugem.

Una bona via amb equipament generós però què haurem de complementar amb flotants. Bona roca i passatges atlètics. Recomanable.

Per: Jordi Lluch, Joan Asín.