14/02/20. L’estada a Oman ja s’està acabant, avui la intenció és anar a una zona d’esportiva per obrir-hi vies i acabar amb els parabolts què ens queden, però no ho hem vist clar. Coincidim amb uns Bascos què van arribar ahir i què coneixen al Santi.
Entre ell hi ha el Tamayo què vam coincidir l’any 1989 al Perú, déu n’hi do, compartim uns xoriços i fuets mentre xarrem i els hi passem el menjar què ens a sobrat, fogo i estris de cuina. Al final anem al Wadi Mazraa on no hi han vies. El Luichy fa una incursió i veu una possible línia, el Santi i el Remi també s’animen i la resta prefereixen anar a fer una visita a la costa.
La via a resultat més fàcil del què semblava, gràcies a la bona roca. Via curiosa i hem baixat en dos ràpel el primer desplomat.
Aquesta ha estat la darrera via què hem fet a Oman, han estat 15 dies intensos, anant d’un lloc a un altre, bàsicament obrint vies i repetint-ne alguna.
Amb: Remi Brescó, Luis Alfonso (Luichy), Javier González (Pitxi), Victor Sans (Salla), Santi Gracia, Paco Aranda, Joan Asín.
 |
| ressenya Luichy |
Primera ascensió: 14/02/2020
Per: Luis Alfonso, Joan Asín.
Equipament: Semi equipada amb parabolts.
Material: joc de friends fins #3.
Dificultat: IV+
Descens: En 2 ràpels.
La via té cinc llargs de corda, el tercer passa per l’interior d’una nansa i què li dona nom a la via.
Per: Luís Alfonso, Joan Asín.
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona ! aquests dies de confinament et quedarà el rdcord de tota aquesta activitat, ànims!
Si Jaume s'hem posat al dia de piulades, una bona experiència el viatge a Oman amb una canya de grup.
Publica un comentari a l'entrada