dijous, 17 de maig del 2012

MONTSERRAT, ROCA DEL CORB, via SERRAT-TORRAS

 16/05/12. Aquest dimecres tornem a quedar amb en Joan Baraldes, com sempre cal triar la via, cosa difícil. Em proposa varies i ens decantem per la Roca del Corb, que ell no hi ha escalat encara. Al final ens decidim per la via Serrat Torras, la recordo com a una bona via de l'altre cop que la vaig fer, quan la van obrir.
Tant aquesta via com la seva veïna la Puigarnau-Espunyes son dues bones vies a tenir en compte. Aquestes vies és van fer molt quan les van obrir però ara resten un pel oblidades, la prova la tenim que els corriols que ens porten a peu de via estan molt colgats per l'herba que mica en mica se'ls va menjant. La seva orientació és ideal per a una tarda d'estiu per poder escalar a l'ombra, però avui hauria estat millor per un matí d'hivern. El vent que bufava més una mica de núvols ens han fet abrigar-nos per poder escalar.

ressenya
  Una via ben equipada on trobarem una escalada combinada, amb un segon llarg que per si sol ja val una visita, segueix un esperó vertical on cal escalar i navegar entre assegurances. Tot i ser una via curta ens deixerà un bon regust.

RESSENYA
Primera ascensió: maig del 2001
Per: F.Garcia, J.Moragas, E. Salas, J.Majó
Equipament: Parabolts del 10 i 8, alguns d'oxidats.
Material: 14 cintes exprés, estreps i un micro verd/groc pel primer llarg pot ser útil.
Dificultat obligada: V+/Ae.

Aproximació: del Monestir agafem el camí que porta a la Santa Cova. El seguim fins trobar a l'esquerra un trencall del camí de l'aigua. Baixem fins a l'alçada de la Roca del Corb que trobarem a la nostre dreta. Trobarem un corriol mig tapat que ens porta a peu de via, lluitant amb l'espessa vegetació però. 

Ll 1. Pugem directament per la placa per agafar un flanqueig que ens porta a l'esperó de la dreta per un seguim, llarg d'escalada combinada (V/Ae). R1 30m.

Ll 2. Llarg espectacular segueix per un marcat esperó vertical i mantingut amb una dificultat de V+/V. R2 25m.

Ll 3. Sortim en tendència a l'esquerra per pujar per una marcat díedre fins a sota d'una marcat desplom. Superem amb escalada artificial amb passos desplomats fins que podem sortir en lliure per la placa. R3 25m. IV+,Ae.

Ll 4. Sortim per una placa ajaguda fins a trobar un ressalt final vertical amb roca més delicada. R4 20m. IV+.

Descens. Seguirem l'aresta direcció Oest fins el seu final on un camí que surt a la dreta ens retorna al camí de l'aigua per on em vingut.

Per Joan Baraldes i Joan Asín

arribant a la R1



en Joan B negociant el vertical segon llarg

sortint del desplom

al darrer llarg

Fotocim

avui els Gorros estan emboirats

8 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Ei Joan,
Qui ens havia de dir que ahir tindríem fred escalant !!

Que tinguis unes bones escalades al Marroc

salut i a tibar

joan asin ha dit...

déu n'hi do la fresca..ara a preparar l'equipatge i cap a Taghia 33 anys després 1979-2012

molimolano ha dit...

Bona ressenya que segur que animarà a Xavi a tornar, al passar pel seu peu ja li donava l'ombra i a més feia fred amanit amb vent que va ajudar a no causar-li bona impressió.
Molt d'èxit en el viatge i que no sigueu bons minyons!

joan asin ha dit...

Ei Montse una via recomanable. Gràcies ja vigilaré al Xavi o no? je,je

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Una via molt completa aquesta, l'entrada amb aquell flanqueig extrany demana atenció, la resta molt ferma, una petita joia.
Així que vas al Moro? que disfruteu molt i ja ens explicaràs.

joan asin ha dit...

Ei Jaume espero que ho puguem explicar...

Llorenç ha dit...

Bon viatge!!!


torna amb les piles carregades! que tenim feineta!!! serà un gran dia! sort per Marroc!

trepetxu ha dit...

Carai, això de Taghia 33 anys després sona molt bé! i que no sigui la última visita!`M'agraderia fer-te una consulta sobre una via teva fora del blog, així que si et sembla t'agrairia que m'enviessis un correu quan et vagi bé.
bon viatge!
adria.foto@hotmail.com