4/05/16.
El Trencabarrals és una
agulla oblidada, avui anem amb la intenció de fer una integral a priori
plàcida. Fem els tres primers llargs de la via Sonata in Blue, de placa amb
assegurances (burins) distants amb una dificultat de IV/IV+ als dos primers
llargs i V/IV el tercer. Trobarem dos burins a peu de via. De la R3 anem a
buscar la via normal, un díedre/fissura amb un pont de roca ens indica el camí,
però la roca està molt descomposta. Ens porta una estona trobar el passatge amb
còdols acceptables per passar-hi. Un cop fet el passatge ja pugem més tranquils
i fem Reunió a l’esquerra (2 parabolts, 15m). El darrer llarg flanquegem a la
dreta, baixant una mica, per anar a buscar el díedre herbós què el fem per l’esperó
de l’esquerra fins el cim.
Déu n’hi do amb la via Normal. Haurem de
portar algun friend per assegurar-se al primer llarg de la Sonata in Blue i a
la via normal.
Descens per la cara oest en ràpel de 40m
(tram volat).
Per: Antonio Gómez i Joan Asín
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| passatges de V al tercer llarg |
 |
| després de tetripas a la via Normal |
 |
| FOTOCIM |
6 comentaris:
Us vau perdre el llarg estrella de la Sonata in Blue, una mica d'artificial i després un mar de codols magnifics. La norma, nosaltres vam sortir de la R3 per la placa en diagonal ascendent a la dreta. Es pot posar algun friend o tricam. Enhorabona per aquesta combinació tota en lliure.
La Normal és una bona aventura, quan la vaig fer em va fer suar! la roca trencadissa fèia patir! sort d'alguna Sabina bona....
Us vau perdre el llarg estrella de la Sonata in Blue, una mica d'artificial i després un mar de codols magnífics.
La normal, nosaltres vam sortir de la R3 per la placa en diagonal ascendent a la dreta. Es pot posar algun friend o tricam.
Enhorabona per aquesta combinació tota en lliure.
La Sonata in blue ja l'havia fet. Voliem fer metres sense artificial
Hola Joan, soc Juli Font i voldria deixar com a piada la variant de la via normal que sense quasi volguer vam fer el meu germa i jo a finals del 70( 1 agulla a Montserrat), la intencio era fer la normal, pero al arribar a la placeta on es fa la R de la normal nosaltres vam flanqueixar a la dreta per una canaleta pulida on vam possar un unic seguro( vaga sabinera) i cim. Al tornar per San Benet per pendre una cervessa la gent del refu que ens vam veure ens vam felicitar per la via. Una variant amb millor roca que la normal, pero expo, encara m´enrecordo del peto que li vaig donar a la sabina despres de llaçarla. Sobre el grau no se que dir, era la primera via i agulla al serrat, pero jo ara despres de uns anys de escalar per aquesta montanya magica, diria que esta fregant el cinque grau.Diria que va a la esquerra de la que ara es la tirada estrella de la sonata in blues. Salud
Hola torno a ser el Juli, vull demanar disculpes per la piada anterior, ara se pel blog dels Coleccionistes de vies que la variant que vanm fer era en realitat la via original, oberta per Espunyes , Caselles i Torras als anys 30.
Publica un comentari a l'entrada