divendres, 8 de març del 2019

MONTSERRAT.FRARES. AGULLA D'EN SALVAT PAPASSEIT. Via W. AMADEUS MOZART.

7/03/19. Avui darrera escalada abans de tornar a passar pel quiròfan per arreglar el dit. Quedem al Bruc i tot esmorzant el Ramón proposa anar a la W. Amadeus Mozart, a l’agulla d’en Salvat Papasseit i hi ha consens. Això vol dir què toca excursió-escalada. Sortim de Can Maçana i pugem cap el refugi d’Agulles, seguim fins el coll de Porc, abans d’arribar-hi, un cop passat el coll amb l’Agulla Gran del pas del Princep, agafem una canal què puja per la vessant sud-oest de l’agulla d’en Salvat Papasseit. Pugem fins a una clariana, una placa ajaguda (parabolt) i un arbre al peu d’un gran díedre marquen el peu de via. El retorn a Can Maçana l’hem fet pel coll del Porc, quedant un itinerari circular.


El dia ha estat esplèndid, però el vent gelat ens ha acompanyat als dos darrers llarg, recordant-nos què encara estem a l’hivern.

En resum una bona excursió-escalada. Recomanable pels amants de escalades en llocs allunats i solitaris.

Per: Armando Cobo, Ramón Prades, Isabel Notivoli, Manel Benavent, Joan Asín.


ressenya original


DADES

Primera ascensió: 18/02/2006
Per: Verena Masius, Xavi Vidal .
Equipament: Via equipada amb parabolts.
Material: 8 cintes exprés, bagues per savines, opcional algun friend mitja pel primer llarg.
Dificultat: V/A0
Roca: Conglomerat.
Orientació: Sud-oest
.
Descens caminant cap el nord i baixant per la canal vessant sud-oest.

La via és variada, està totalment equipada amb parabolts, podem afegir-hi opcionalment algun friend mitja al díedre del primer llarg i alguna savina. Trobarem quatre llargs de corda, el primer segueix un marcat díedre amb roca a controlar a l’inici, al final del díedre seguim per la placa fins a trobar la R1, passem per una antiga reunió de l’Aresta Brucs. El segon puja per una placa ajaguda en tendència a l’esquerra, amb un ressalt per entrar a la R2. El tercer és curiós, pugem fins a sota d’un desplom i flanquegem en baixada a l’esquerra, fins què tornem a pujar verticalment a la R3, trobarem un passatge fi. El quart puja a cop d’expansió per un esperó vertical i després per placa fins a la R4 a prop del cim.   

inici primer llarg, roca a controlar

primer llarg

el Ramón i l'Armando arribant a la R2

segon llarg

tercer llarg

tercer llarg

tercer llarg

tercer llarg

quart llarg

quart llarg

quart llarg

arribant a la R4

FOTOCIM

3 comentaris:

Mingo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mingo ha dit...

Ostres Joan, no et facis addicte als quiròfans, espero que tot vagi bé i recuperis ràpid.
Mirant la ressenya teva i l'original veig diferències importants en la primera i tercera tirada, de III a V- hi ha molta diferència. Un altra cosa, sembla que va pel vessant oest, no hi fa fred?. Et pregunto tantes coses perquè aquesta ara,estaria al meu nivell, bé els V em costen bastant.
Que vagi molt bé l'operació.

joan asin ha dit...

Ei Migo el Xavi Vidal sempre a rebaixat el grau en les seves vies, el més exigent és el primer llarg als primers metres la roca no acompanya.