dimarts, 18 d’agost de 2020

ESPIGÜETE 2451m. Via ELENMAY (ESPOLÓN NORTE).

14/08/20. Avui les prediccions son bones i les pluges dels darrers dies han refrescat. L’Espigüete és un dels cims emblemàtics d’aquesta zona. Avui ens dividim en dos grups uns pujarant per l’aresta est i els altres anirem a l’Esperó nord una via de les clàssiques de l’Espigüete.

Tornem al pont de Aguadín on surt una carretera què als 2,5Km trobem un aparcament on deixem el cotxe. A l’aproximació hem fet alguna errada i ens ha costat 2:30h arribar a peu de via, una aproximació exigent amb alguna grimpada.

La via segueix un marcat esperó-aresta amb vuit llargs de corda i després grimpada fins el cim est. Aquesta via va ser re-equipada on trobarem algun parabolt i pitons als passatges més difícils i el llarg cinquè d’Ae, però caldrà portar un joc de friends fins C-3. La via és agradable, variada i amb ambient. El descens a tornat a ser agònic, nosaltres hem escollit baixar per la tartera sud què demanà atenció constant, pedra solta i herba. Quan acaba agafem un camí transversal de bon fer fins a un coll on la cosa canvia i ara per rampes verticals d’herba anem seguint alguna fita i intuïció fins a la carretera a prop de l’aparcament. Avui el de menys ha estat l’escalada en contra de l’aproximació i el descens agònics.

 

Per: Antonio Iglesias, Ramón Samarra, Joan Asín.


DADES

 

Primera ascensió: 1978

Per: Vidal Díez, Juan José Villacorta, Benito i Tomás Modroño.

Re-equipada: 2011, Fernando Becerril i Francisco Sardón.

Equipament: Poc equipada algun parabolt i pitons, llarg Ae equipat.

Material: 13 cintes exprés, joc de friends fins C3

Orientació: Nord-est

Roca: Calcari.

 

Aproximació: Del pont de Aguadín agafem una carretera a la dreta i la seguim uns 2,5Km on trobem un aparcament per deixar el cotxe.

 

Descens: L’opció més recomanable és pel corredor nord amb algun passatge de III+. Mentre fèiem l’esperó veiem baixar bastanta gent. L’opció del corredor sud és llarga i penosa.

 

Primer llarg, nosaltres hem fet un llarg de corda fàcil per arribar a la cornisa on comença la via al peu de la V.

 

Segon llarg, pugem per un díedre fins aresta i seguim fins al peu d’un ressalt R 2 parabolts.

 

Tercer llarg, pugem per un díedre sinuós pel fil de l’esperó, seguim per l’aresta fins a la R3.

 

Quart llarg, seguim per l’esperó què ens porta a una placa més vertical i a la R4.

 

Cinquè llarg, placa vertical amb ressalts Ae (13 passos), sortim a l’esquerra per díedre placa, R5 a la dreta.

 

Sisè llarg, sortim per la dreta, vessant nord, pugem per una placa (3 pitons), un cop superat el ressalt vertical, seguim per l’aresta, terrenys més fàcil.

 

Setè llarg, seguim per un ressalt ( 1 pitó), després per terreny fàcil fins el final de la corda, R a muntar.

 

Vuitè llarg, seguir per l’aresta amb passatges de III.

 

Sortim a una feixa, seguim grimpant, sense corda, fins el cim est. Si no volem fer el cim és pot anar a la dreta a buscar el corredor Nord, des de la feixa.

 

La roca i l’escalada recorda el Pedraforca.

contrafort


arribant a la R2

tercer llarg

tercer llarg

quart llarg
quart llarg


a la placa de V, quart llarg


a l'Ae cinquè llarg
arribant a la R5


sisè llarg
a la R6




grimpant cap el cim

FOTOCIM

CIM EST

Cap comentari: