dijous, 30 de setembre de 2021

ARESTA RIBAS. POLLEGONS DE LA VINYA NOVA.

27/09/21.  La Aresta Ribas és una de les grans clàssiques de Montserrat sud, una de les vies més llargues de Montserrat.  Oberta en solitari per Joan Ribas l'any 1979 i què també va obrir l'aresta del Puntal de l'Albarda i un altre al Bastó del Frare, una bona trilogia què cal fer. La del Pollegó va ser re-equipada amb parabolts al 2003 per Josep Mª Porta i Luis Alfonso, amb algunes variants més directes.  Aquesta via la vaig fer el 1981 amb el Jordi Mur i després la vaig repetir re-equipada el 2004 amb el Jaume Galban. Feia temps què la volia repetir però era difícil trobar en qui fer-la, avui amb el Josep Solé hi anem. Els records passem factura, avui l'he trobat més exigent (l'edat passa factura), hi han trams obligats i llargs amb poques assegurances on cal tenir el sentit de navegació clar. La via és un seguit de ressalts on podem enllaçar llargs o fer tots el llargs. Una via què no et deixa indiferent, una clàssica de la vessant sud de Montserrat.

Per: Josep Solé, Joan Asín


DADES

Primera ascensió: 1979.
Per: Joan Ribas
Equipament: pràcticament equipada amb parabolts, pitons i pons de roca.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins #1 o 2, estrep opcional.
Roca: conglomerat.
Orientació: oest, ombra al matí.
Dificultat: 6a. V+/Ae obligat.

AproximacióDes de la Vinya Nova, aparcament Nubiola, hem d'agafar el camí del Torrent del Pont, quan estem a l'alçada de l'Esperó pugem per una canal fins a peu de via.

Descens: del cim seguim l'aresta (fites) fins arribar a la canal dels Pollegons de la Vinya nova. Canal entretinguda. Calcular una hora o hora i mitja. També podem seguir pujant sense baixar per la canal dels Pollegons, fins arribar al camí superior i el seguim a l'esquerra, baixem pel Torrent del Pont.

Nosaltres hem entrat per la via original, hi ha una curta entrada directa de V+.
Hem enllaçat els dos següents llarg, al primer només trobarem un parabolt què protegeix un passatge vertical i polit, al segon llarg trobarem dos ponts de roca i un pitó.
Seguim fins el cim del ressalt i baixem a un coll on trobem la R, podem seguir fins a la propera.
El següent llarg, segueix l'esperó, hem de seguir recta fins sota d'un desplom què flanquegem a la dreta, després d'un parabolt seguim a la dreta i pugem per una fissura pitó, després per terreny més fàcil fins a una R podem fer-la o seguir fins a la propera, si anem amb cordes de 60, podem posar algun friend petit. Compte amb aquest llarg de no agafar els parabolt de la via Enxaneta què bé per la dreta. 
Ara  tenim un tram vertical què abans era Ae i amb el re-equipament la cosa obliga més, tram obligat de V+.
Un llarg de tràmit ens porta a un coll on trobem la  R.
Sortim per un tram de roca trencada per agafar l'esperó (variant) equipat amb parabolts, deixem la R i anem a l'esquerra fins a un altre coll on fem R.
El següent llarg només trobarem un pont de roca i un parabolt, amb un primer tram més mantingut en V, on cal navegar.
El darrer llarg comença amb un passatge atlètic per entrar a un díedre què ens porta al cim de l'Esperó.
En Resum UNA CLÀSSICA de Montserrat què cal fer.






FOTOCIM


1 comentari:

Manel&Ita ha dit...

Enhorabona per la repetició, una via que és bona de repetir, nosaltres també l'hem repetit uns quants cops i també notes que l'edat passat factura; però lo més important és poder-la gaudir un altra cop.

Endavant i força!!