dilluns, 8 d’agost del 2011

SOPEIRA, PIC DE SANT GUCAT, via RAMONA

5/08/11. Les previsions avui no son gaire bones donen núvols i possible puja, com a acomiadem d'aquest cinc dies que portem plegats ens decidim per anar al Pic de Sant Cugat a fer la via Ramona, que pinta prou bé.
Pic de Sant Cugat
 Quan arribem al lloc on aparquem els cotxe, l'aire és fresc i ens fa tapar-se, aquest estiu és força estrany, en un any normal seria un acte de masoquisme escalar el mes d'agost en aquesta paret. Però avui sembla que serà possible.
L'aproximació la fem anant a buscar un pont que passa el riu a l'alçada de l'estació elèctrica que hi ha al peu de paret. Flanquegem a la dreta seguint un camí que estan enxamplant en pujada, quan baixa hem de buscar un corriol que puja cap a la paret, fites i punts vermells, el seguim fins a peu de via on hi ha una fletxa i una R picada a la paret.

itinerari i ressenya d'en Luichy

El primer llarg comença amb una placa vertical i mantinguda fins a un arbre, després la placa s'ajeu fins a la R1 a 35m.
El segon llarg és de tràmit puja per grades herboses fins a una placa que s'adreça abans d'entrar a la R2 35m.
El tercer llarg surt directament per una placa vertical on hi ha un pas de 6b, amb preses de ma però sense peus, ho intento però al final s'imposa un pas d'Ae, l'Antxi i en Llorenç els hi surt. Superada la placa pugem uns metres per una canal de transició a un altre placa vertical i mantinguda que puja directament fins que va flanquejant a l'esquerra fins a un gran bloc separat de la paret on hi ha la R3 40m.
El quart llarg és l'estrella de la via, una gran placa vertical i mantinguda fins a un darrer parabolt d'on un aeri flanqueig a la dreta ens porta a una reprisa trobem la R4 45m.
El cinquè llarg comença per una placa fins assolir una marcada fissura molt agradable de pujar on cal assegurar-la, sortim a l'esquerra per pujar directament per un ressalt, una placa més ajaguda ens deixa al R5 60m.
El darrer llarg de tràmit ens porta a la feixa on acaba la via R6 20m.
El descens el fem seguint la feixa cap a l'esquerra on trobarem caminets, fites i trams equipats fins arribar a la via equipada que ens porta a peu de la paret.
Via equipada on cal portar un joc de friends fins el 3 de Camalot per equipar les fissures.
El temps ens ha respectat tot hi que alguna estona ha sortit un tebi sol que ens recordat que estàvem a l'agost....
Amb aquesta ascensió acaben cinc dies de Kutrevacances que de Kutres  no han tingut res. Arantxa, Llorenç gràcies per a compartir aquests  intensos cinc dies. Cinc de cinc Ufff 
Per Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín.

l'Antxi al primer llarg

a les grades del segon llarg

a la placa d'entrada de la R3

inici de la gran placa del quart llarg

gran placa el llarg estrella de la via

arribant a la R5

en Llorenç caminant pel darrer llarg de tràmit

a la feixa on acaba la via



5ª AGULLA DE DELLUÍS, via TRES TRISTES TIGRES

4/08/11. Després de les tempestes d'ahir a la tarda, les previsions del temps son bones per avui. Aquesta és un zona d'aquelles que sempre tens pendent d'anar-hi, doncs la pujada a Aigües Tortes està restringida als vehicles i cal agafar els taxis que hi pugen. L'Antxi i en Llorenç també la tenen pendent així que ens hem posat d'acord ràpidament per anar-hi.


les Agulles de Delluí

A les vuit del matí ja estem a la parada dels taxis que surten de la plaça de Boí per sort podem omplir un taxi hi sortim puntuals cap a Aigües Tortes. La millor aproximació és seguir la pista fins el refugi de l'Estany Llong, on agafem el camí que porta al coll de Delluí, quan passem a l'alçada de les Agulles deixem el camí i pugem directament per la tartera fins a peu de via. Cal comptar dues hores, el camí però fa de bon pujar.

ressenya

La via està poc equipada, trobarem les reunions muntades amb dos espits i algun clau i espit aïllats pels llargs de corda. Cal portar friends fins el dos de Camalot i tascons.
El primer llarg comença a la dreta d'una marcada canal que ratlla tota la paret, per uns blocs que donen pas a una placa ajaguda amb passos d'adherència on cal equipar-la. R1 35m.
El segon llarg surt per una llastra a l'esquerra, pitó, que ens porta a una placa més vertical per on anirem buscant l'itinerari fins a trobar la R2 sota d'un marcat desplom. 50m.
El tercer surt directament trobem 1 espit si pugem recte alguna ressenya marca 6a, però per la dreta, itinerari més lògic, no passa de V. Seguim per placa en tendència a l'esquerra per anar a buscar la base d'un marcat esperó. R3 45m.
El quart llarg  segueix per l'esperó i grades fins a trobar la R4 a 45m. 
El cinquè llarg puja per placa fins a trobar la R5 a la dreta al peu d'una gran placa. R5 40m.
El sisè llarg va íntegrament per la placa molt vertical i mantinguda, en alguna ressenya hi marca V+, però a la nova guia marca V. Pel meu parer és un V molt mantingut. R6 35m.
El setè llarg segueix un altre placa de les mateixes característiques més curta però. R7 20m.
El descens el fem pel darrera baixant per pendents d'herba anant a busca una canal que al seu final la deixem agafant una vira a l'esquerra que ens permet salvar el ressalt final. Baixem fins a trobar el camí que porta al coll Delluí. Aquí tenim dos opcions tornar per camí de pujada (Refugi de l'Estany Llong) que haurem d'anar a la dreta. L'altre opció és seguir a l'esquerra fins arribar a l'alçada d'un llarg que el travessem direcció Oest fina a trobar un camí marcat amb estaques i que porta directament per fortes pendents al Pla d'Aigües Tortes. Nosaltres hem agafat aquesta opció quedant un itinerari circular, també haurem de comptar amb dues hores.
En resum un lloc idíl·lic i solitari, amb un entorn magnífic que bé val una visita. Ara que el coneixem i tornarem...
Per Arantxa Cardús,  Llorenç Vallès i Joan Asín.

a les plaques del primer llarg

arribant a la R1

entrant a la R2

sortida del tercer llarg

per l'esperó del quart llarg

al cinquè llarg

al mantingut sisè llarg

al darrer llarg

al cim, un mirador de l'entorn inmillorable

pendents i canals de baixada

diumenge, 7 d’agost del 2011

CAVALLERS, Paret on peta el Riu Malo, via INDIRECTÍSIMA

3/08/11. De Llauset passem a Cavallers, aquest dimecres la previsions però no son molt bones donen possibilitats de pluges a partir de les 12h. Al final ens decidim per anar a la via que teníem prevista la Indirectísima i si plou ja baixarem.

La Paret d'on peta el Riu Malo

L'aproximació la fem per la banda esquerra seguint un camí fressat fins a trobar un tram equipat que ens permet flanquejar un tram de plaques a la vora de l'aigua. A partir d'aquest punt ja anirem buscant el camí amb ajut de la intuïció fins arribar a peu de via.

l'Antxi i en Llorenç fent el flanqueig equipat

la presa de Cavallers

ressenya

Aquesta via és una de les clàssiques de la zona i realment ens ha agradat força, un festival de plaques per a practicar l'adherència. 
El primer llarg comença per una placa ajaguda que ens permet escalfar l'adherència. R1 50m.
El segon llarg totalment en flanqueig per placa molt ajaguda fins els darrers metres on canvia i trobem uns passatges verticals fins a trobar la R2 40m al peu d'un marcat díedre.
El tercer llarg segueix íntegrament el díedre totalment net d'assegurances on podem posar friends al gust. La primera part el díedre és més ajagut i la segona part més vertical. R3 45m.
Aquí cal fer un canvi de reunió R3bis 10m.
El quart llarg la cosa canvia davant tenim una gran placa. L'entrada la podem fer directament 6b o per la dreta V, de segons hem anat per la variant directe fem A0 al parabolt per col·locar-se i buscant l'aresta de l'esquerra de la placa que ens permet trobar preses per poder passar. La placa és mantinguda, ben assegurada però que requereix navegar per anar trobant els passatges. El darrer tram anem a buscar una mena de bavaresa a l'esquerra, que resulta més fàcil del que aparenta. R4 55m.
El cinquè llarg és totalment de flanqueig a l'esquerra fins arribar a un balcó on muntem la R5 25m.
El sisè llarg comença per una placa vertical i mantinguda. Després continuem per una zona més ajaguda directament fins un punt que en tendència a l'esquerra per una placa entrem a la R6 50m.
El setè llarg flanqueja a l'esquerra fins posar-se sota d'un sostre i que pugem directament amb un pas atlètic i obligat V+. R7 en uns arbres 50m.
El descens el fem en ràpel, anem a la dreta fins a trobar una instal·lació de la via veïna per on baixem en quatre ràpels, el darrer de 60m justos (és pot fer en dos de 30m, instal·lació intermitja).
La via està equipada amb parabolts a les plaques i reunions però cal portar Friends fins el 3 de Camalot per assegurar les fissures. Via molt recomanable.
El temps ens a respectat tot i que de tant en tant els núvols negres anaven amenaçant, però el vent els anava fent passar. Quan hem arribar al bar per fer la cervesa ha caigut una de bona, uff ha anat de poc.
Per Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín.
a la placa ajaguda del primer llarg

placa vertical d'entrada a la R2

arribant a la R3 després del díedre

a la magnífica placa del quart llarg

l'Antxi a la R5

a la vertical placa de sortida del sisè llarg

superant el pas del sostre V+, del setè llarg 

abans d'arribar al sostre, llarg setè

al final de la via

la tornada la fem per l'altre costat de la presa, però cal travessar el riu

dissabte, 6 d’agost del 2011

PIC DE LA SOLANA DE LLAUSET, Via ANTIPARKES

02/08/11. De Gourette fem un canvi de zona i ens desplacem fins Llauset.....Fem nit al Refugi que hi ha abans d'arribar a la presa de Llauset, un entorn feréstec i solitari amb restes d'edificacions abandonades.

Pic de la Solana de Llauset
De l'aparcament de la presa de Llauset on deixem el cotxe seguim caminant, passem un túnel i després seguim una pista que surt a la dreta per agafar un camí (GR10) que ens porta als llacs  d'Angli. Quan arribem al coll seguim unes fites pujant per l'aresta de l'esquerra fins a flanquejar a la dreta per una tartera que ens porta a la feixa on trobarem la R1 parabolts amb xapes grogues. Aquí podem deixar les motxilles. Seguim fins a la tartera de la dreta per un baixem seguint el contrafort fins a posar-nos a la vertical de la R1 i gran placa del tercer llarg.



coll d'Angli amb la tartera d'aproximació. Equipant-se a la R1

ressenya
La via comença amb un primer llarg per una placa ajaguda que va a buscar un marcat esperó per on puja. R1 50m en un bloc.
El segon llarg és un canvi de reunió per la feixa fins el peu d'un marcat díedre, amb una gran placa a sobre. R2 25m.
El tercer llarg comença amb uns passos atlètics pel díedre que dona pas a una gran placa per on puja, fins sota d'un sostre que barra el pas. R3 50m.
El quart llarg surt a la dreta per seguir directament per un marcat esperó fins a la R4 50m.
El cinquè llarg surt per una bavaresa a equipar i seguir per unes plaques ajagudes fins a la R5 45m,  al peu d'una placa fissurada.
El sisè llarg segueix tota la placa fissurada a equipar i un cop superada seguim per l'aresta fins a trobar la R6 a 60m.
La via està equipada amb parabolts, cal portar un joc de friens fins el 3 de Camalot i tascons
Un lloc a tenir en compte, solitari amb una aproximació curta (una hora) en un ambient d'alta muntanya i bones vistes als llacs i muntanyes veïnes.
El descens el fem baixant per una canal fins a trobar la instal·lació d'un ràpel, dos parabols amb anelles, de 50m.
Per Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín


placa i esperó del primer llarg

díedre i placa del tercer llarg

al quart llarg

a les plaques ajagudes des prés de la bavaresa del cinquè llarg

per l'aresta arribant a la R6

al cim del Pic de la Solana de Llauset

GOURETTE, PÈNE SARRIÈRE 1945m, CARA EST CLÀSSICA (RAVIER)

01/08/11. Ahir a la tarda em vaig trobar a l'aparcament del Midi d'Ossau al Portalet amb l'Arantxa i en Llorenç per passar cinc dies plegats de Kutrevacances. La intenció és començar per arribar-se fins a Gourette on m'han parlat molt bé de la via clàssica de la cara Est o també coneguda com a Ravier. Fem nit a l'aparcament de la pista d'esquí de Gourette.

El Pène Sarrière de 1945m

 Al matí pugem fins el poble i amb una corba molt tancada del centre del poble on hi ha l'oficina de turisme agafem el carrer direcció Sud on senyala dos aparcaments de les pistes d'esquí, anem fins el més alt, zona esportiva amb pistes de tenis.
Des d'aquí veiem el modest cim del Pène Sarrière amb els seus 1945m  que és el nostre objectiu d'avui. Seguim el GR10 que s'endinsa al bosc fins arribar a una pista forestal, la seguim cap a l'esquerra un tros, quan agafa la direcció de la vall la deixem i pugem directament fins un altre pista des d'aquest punt pujarem directament a la base de la paret. La via comença a la base de la marcada Aresta Est molt visible. Cal calcular un hora aproximadament.


La cara Est per on va la via Ravier

Ressenya

El primer llarg comença en flanqueig a l'esquerra i pujar per una fissura i díedre per flanquejar a l'esquerra per una placa que ens deixa a una rampa herbosa que porta a l'aresta  on trobem la R1 30m.
El segon llarg segueix un seguit de grades herboses fins a la base d'un marcat díedre. R2 35m, hi ha una reunió intermitja que ens saltem.
El tercer llarg  surt per placa per anar a buscar el díedre per un pugem uns metres i abandonar-lo per seguir per les plaques amb regletes de la dreta. R3 35 m, hi ha un altre R intermitja. Placa mantinguda.
El quart llarg segueix per la magnífica placa amb la mateixa tònica, anem superant plaques verticals amb regletes, ens saltem una R, resultant un llarg de 50m, els darrers metres la placa s'ajeu.
El cinquè llarg va a buscar una placa que ens porta a l'aresta per on pugem uns metres i muntem la R5 dos pitons 30m al darrera de l'aresta.
El sisè llarg surt per un díedre amb uns passatges desplomat que un cop superat ens torna a porta a la cara Est on  un altre díedre en deixa al cim. R6 25m.
Via molt recomanable amb una dificultat de màxima de V amb unes magnífiques plaques calcàries de regletes. La via esta reequipada amb Parabolts on pot ser útil portar alguns friends mitjans.
Al cim podem gaudir d'unes magnífiques vistes dels cims de l'entorn, llàstima que hem estat atacats sense pietat per una plaga de formigues voladores.
El descens el fem per l'aresta nord seguim un camí fressat que va per les pendents d'herba amb alguna desgrimpada de ressalts rocosos. Un cop a les pistes podem anar a buscar el GR de pujada o baixar directament fent servir la intuïció fins arribar a l'aparcament. 
Per Arantxa Cardús, Llorenç Vallès i Joan Asín.

començant la via i al pas de flanqueig a l'esquerra del primer llarg

l'Antxi encarant les grades del segon llarg

a la R2

a les plaques del tercer llarg

al cinquè llarg, festival de plaques

cinquè llarg
l'Antxi i en Llorenç a la R5

Superant el díedre desplomat del sisè llarg

al cim del Pène Sarrière

la vessant Nort per va la baixada