Via INSUBMISSIÓ. SERRAT DELS MONJOS. MONTSERRAT.

25/11/23. Amb el Juan Carlos quedem per anar a la via l'Aranya al Serrat de les Garrigoses, quan arribem a peu de via ja hi ha una cordada fent el primer llarg...sembla què la cosa va lenta? després de mitja hora llarga esperant pleguem cordes i anem a la via Insubmissió al Serrat dels Monjos.

La via Insubmissió, és una via amb una dificultat màxima de V grau, amb assegurances espaiades què li donen un punt d'escalada autèntica Montserratina, on cal navegar. La via arriba fins el cim, però el darrer  llarg va per un canal herbosa i poc agraïda, sembla què s'ha normalitzat de fer un ràpel de 30m des de la R6 i baixar per la feixa cap a ponent a buscar el torrent Fondo.

Per: Juan Carlos Sánchez, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1995

Per: Joan Frontera, Ramón Majó.

Equipament: espits i un pitó.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins C1.

Dificultat: V

Orientació: sud

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Aparquem a l'àrea recreativa de la Salut pugem fins a la Cova de Salnitre seguim el camí, passem pel torrent fondo i a l'alçada de la via pugem a peu de via, ultimo sueño pintat (el primer llarg és comú).

Descens: de la R6 fem un ràpel de 30m , grimpem fins el peu del satèl·lit i seguim per la feixa cap a l'oest, seguint corriols a l'estil senglar al final alguna fita ens porta al torrent fondo per on baixem, algun tram equipat amb cadenes i algun ràpel, al finar retrobem el camí de l'aproximació.

Primer llarg, pugem per un esperó, tram amb fissura i anem a la dreta a buscar un altre esperó què ens porta a la R1.

Segon llarg, sortim a l'esquerra pugem per un díedre i flanquegem a la dreta a buscar l'esperó de la dreta, fàcil però anguniós.

Tercer llarg, pugem per l'esperó amb escalada mantinguda on només trobarem dos espits.

Quart llarg, pugem uns metres per placa i passem a la dreta a buscar l'esperó per on pujarem, escalada mantinguda en V presa petita.

Cinquè llarg sortim a la dreta, passem una gran llastra per la dreta i seguim per l'esquerra per fissura fins a un espit, en tendència a l'esquerra anem a buscar la R5. Només trobarem un espit, cal assegurat amb friends.

Sisè llarg, sortim a l'esquerra amb un llarg flanqueig l'esquerra delicat , a buscar un espit, pugem uns metres (pitó), una fissura a l'esquerra ens porta a la R6. 

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

sisè llarg

FOTOCIM

Via REINA-VILLAR. PUNTAL DE L'ALBARDA. MONTSERRAT

22/11/23. El Puntal de l'Albarda una Roca emblemàtica de la zona de l'Albarda en una zona allunyada, fora d'aglomeracions on trobarem tranquil·litat i bones vistes de l'entorn.

La via Reina-Vilar, va ser la segona via oberta (1972), després de la Mas-Guach, una via què puja per la zona central de la paret, tot buscant les balmes per a fer-hi reunió. Una escalada totalment equipada on s'imposa l'escalada artificial amb trams en lliure en V on cal escalar. La via va ser re-equipada el 2013 amb parabolts.

Avui un dia ventós què ens ha fet dubtar a l'arribada al Monestir, amb vent de nord. El Puntal queda arrecerat per l'Albarda i l'escalada en vessant sud-est al sol ens ha deixar escalar-la, amb una mica de vent al darrer llarg.

Una bona clàssica en el seu estil.

Per: Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1972

Per: Gabriel Reina, Miguel A. Villar.

Re-equipada 2013

Per: Gabriel Reina, Miguel Murillo

Equipament: Parabolts, queden els burins vells.

Material: 20 cintes exprés,

Dificultat: V/Ae.

Orientació: sud-est.

Roca: Conglomerat.

Aproximació: Pel camí de Sant Joan a Sant Jeroni a l'alçada del Cap de Mort i passat el Cigronet, trobem un corriol, marca vermella en un arbre, què baixa a prop de la paret i què ens porta a peu de via.

Descens: Des del cim del Puntal, fem un ràpel de 8 m a un collet i pugem un ressalt per passar a la paret del Contrapuntal  on pujarem III fins el cim. Seguim per la carena i baixem al bosc de l'esquerra, on amb intuïció seguirem corriols fins a un torrent, remuntem a busca el camí de Sant Jeroni per on retornarem.

Primer llarg, per placa a buscar una savina on flanquegem a l'esquerra passem per una balma i seguim per la placa de l'esquerra tram Ae i sortida en lliure fins a la R1.

Segon llarg, sortim a la dreta i pugem per la placa Ae/A0, sortim en lliure a buscar un segon tram d'Ae/A0 per sortir en lliure fins a la R2.

Tercer llarg, íntegrament en Ae/A0, amb sortida en lliure fins a la R3.

Quart llarg, sortim en lliure fins a un ressalt on seguim en A0/Ae amb sortida fina i després la dificultat va baixant a mida què anem pujant fins a la R4 al com del Puntal.

Cinquè llarg, del cim fem un curt ràpel de 8m fins el coll nord. Seguim per un primer ressalt i passem a la paret del Contrapuntal per on pugem sempre buscant l'itinerari més fàcil III. fins el Cim R en un parabolt.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

quart llarg

cinquè llarg

FOTOCIM

DÍEDRE FARRENY. ROCA ALTA. MONTSEC.

15/11/23. El díedre Farreny a la Roca Alta, és una de Clàssiques imprescindibles oberta l'any 1978, dedicada a Joan Enric Farreny traspassats prematurament en un accident al Couloir de Gaube, pel seu company Jordi Vidal i J.Murciano.

Una via què recorre el gran i evident díedre què ralla la paret, una escalada atlètica i mantinguda en el V grau amb passos/trams de V+, alguna passatge obligats ja comencem a estar polits, amb poc equipament ens depara un escalada exigent a digerir "piano piano".

Com el Rami i el Felip no l'han fet i no està piulada al bloc, aprofitem per a repetir-la.

Una clàssica imprescindible.

Per: Ramir Aparici, Felip Linares, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1978.

Per: Jordi Vidal, J.Murciano.

Equipament: poc equipada, ponts de roca, pitons, parabolts-espits.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins C3, C-4 i repetir algun frined opcional.

Dificultat: V+.

Orientació: sud.

Roca: Calcari. Bona en general a controlar en alguns trams.

Aproximació: De Vilanova de Meià anem cap a la Roca dels Arcs, abans d’arribar agafem una pista a mà esquerra què porta a l’ermita de Maià. La seguim deixem un trencall a l'esquerra, passada una casa en runes, trobem un trencall a mà dreta què agafem, la seguim fins a un replà on deixem el cotxe. Pugem per un camí fitat què ens porta fins el peu de la paret i peu de via.

Descens: de la R5 hem de pujar al cim on trobem un camí què ens retorna a l'aparcament.

A la via trobem varies opcions de muntar les reunions, les podem fer més o menys llargues.

Primer llarg, comencem per una placa amb roca a controlar i en tendència a l'esquerra fins a una cornisa on trobem una R (Via Amadeu), anem a l'esquerra i pugem per un passatge desplomat amb preses polides (V+), seguim per placa vertical i atlètica, i anem a l'esquerra a buscar una mena d'esperó vertical què ens porta a R1 en una gran sabina.

Segon llarg, seguim el díedre primer en bavaresa fins a un desplom, un cop superat seguim pel díedre amb algun passatge per la placa de l'esquerra fins a la R2 sota d'un sostre.

Tercer llarg, no deixa de ser un canvi de reunió, pugem pel díedre i flanquegem a la dreta per sota d'un sostre , pitó salvador, per tornar al díedre on trobem la R3.

Quart llarg, sortida atlètica en díedre seguit d'un encastament, un cop superat seguim pel díedre V+ ,a l'inici, i després  en V atlètic fins a la R4.

Cinquè llarg, seguim pel díedre pas desplomat i seguim per la placa en tendència a la dreta fins a una R, flanquegem a la dreta per una cornisa fàcil fins a la R5.

primer llarg

segon llarg

tercer llarg

R4

cinquè llarg

FOTOCIM