15/11/23. El díedre Farreny a la Roca Alta, és una de Clàssiques imprescindibles oberta l'any 1978, dedicada a Joan Enric Farreny traspassats prematurament en un accident al Couloir de Gaube, pel seu company Jordi Vidal i J.Murciano.
Una via què recorre el gran i evident díedre què ralla la paret, una escalada atlètica i mantinguda en el V grau amb passos/trams de V+, alguna passatge obligats ja comencem a estar polits, amb poc equipament ens depara un escalada exigent a digerir "piano piano".
Com el Rami i el Felip no l'han fet i no està piulada al bloc, aprofitem per a repetir-la.
Una clàssica imprescindible.
Per: Ramir Aparici, Felip Linares, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 1978.
Per: Jordi Vidal, J.Murciano.
Equipament: poc equipada, ponts de roca, pitons, parabolts-espits.
Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins C3, C-4 i repetir algun frined opcional.
Dificultat: V+.
Orientació: sud.
Roca: Calcari. Bona en general a controlar en alguns trams.
Aproximació: De Vilanova de Meià anem cap a la Roca dels Arcs, abans d’arribar agafem una pista a mà esquerra què porta a l’ermita de Maià. La seguim deixem un trencall a l'esquerra, passada una casa en runes, trobem un trencall a mà dreta què agafem, la seguim fins a un replà on deixem el cotxe. Pugem per un camí fitat què ens porta fins el peu de la paret i peu de via.
Descens: de la R5 hem de pujar al cim on trobem un camí què ens retorna a l'aparcament.
A la via trobem varies opcions de muntar les reunions, les podem fer més o menys llargues.
Primer llarg, comencem per una placa amb roca a controlar i en tendència a l'esquerra fins a una cornisa on trobem una R (Via Amadeu), anem a l'esquerra i pugem per un passatge desplomat amb preses polides (V+), seguim per placa vertical i atlètica, i anem a l'esquerra a buscar una mena d'esperó vertical què ens porta a R1 en una gran sabina.
Segon llarg, seguim el díedre primer en bavaresa fins a un desplom, un cop superat seguim pel díedre amb algun passatge per la placa de l'esquerra fins a la R2 sota d'un sostre.
Tercer llarg, no deixa de ser un canvi de reunió, pugem pel díedre i flanquegem a la dreta per sota d'un sostre , pitó salvador, per tornar al díedre on trobem la R3.
Quart llarg, sortida atlètica en díedre seguit d'un encastament, un cop superat seguim pel díedre V+ ,a l'inici, i després en V atlètic fins a la R4.
Cinquè llarg, seguim pel díedre pas desplomat i seguim per la placa en tendència a la dreta fins a una R, flanquegem a la dreta per una cornisa fàcil fins a la R5.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| R4 |
 |
| cinquè llarg |
 |
| FOTOCIM |
1 comentari:
Enhorabona ! Una via impressionantment lògica.
Publica un comentari a l'entrada