31/12/18. Darrer dia de l’any, l’acomiadem com de
costum escalant. El dia és esplèndid i el Monestir està ple de turistes.. pugem
ben acompanyats amb el funicular.
Avui no ens compliquem la vida i anem a la via del Carles, quan estem a peu de via passen el Xavi Díez i el Jordi Font, intercanviem salutacions i desitjos de bon any nou.
Al peu de via ens costa trobar l’inici els parabolts verds s’han
descolorit i costa de veure’ls, al final els trobem, hi ha una fletxa picada.
La via està totalment equipada i un cot encertada la línia només ens caldrà anar
cercant els parabolts. Trobarem cinc llargs de corda, amb roca molt bona i bons
còdols. Al tercer llarg trobem el tram més vertical i atlètic, les preses
obligades ja estan relliscoses, nosaltres hem passat en V/A0. Al darrer llarg
haurem d’anar en compte de passar a la placa de la dreta després del primer
parabolt què trobem.
Un cop al cim podem gaudir de les vistes...
DADES
Primera ascensió: 1997
Per: Agustí Cardona, Antoni Céspedes , Kim Prats
Equipament. Totalment equipada amb parabolts pintats de verd descolorits.
Material: 12 cintes exprés.
Dificultat: V+, obligat V/Ae.
Orientació: Sud-est
Descens: En dos ràpels 25-50m.
Per: Jaume Galban, Joan Asín
primer llarg |
segon llarg |
tercer llarg |
quart llarg |
R4 |
FOTOCIM |
2 comentaris:
Una bona manera d'acabar l'any i d'anar recuperant el dit ! Els millors desitjos Joan !
Igualment Jaume
Publica un comentari a l'entrada