dijous, 17 de gener del 2019

MONT-ROIG. L'EXTREMERA. INTEGRAL TINTÍN i MILU.

16/01/19. Seguim entre boires i baixes temperatures, costa trobar llocs per escalar sense patir fred. Avui teníem varies opcions però al final ens decidim per una excursió-escalada al Mont-Roig. Durant el viatge ens ha acompanyat la boira i els dubtes, però al final hem deixat la boira en darrera arribant a Camarasa.

L’integral Tintín-Milu, enllaça dues vies deixant un itinerari discontinuo amb llargs d’escalada i altres de grimpada o caminant. Una bona opció per conèixer aquest racó del Mont-Roig. La seva dificultat no passa de V i està totalment equipada amb parabolts , ponts de roca i algun pitó. Entre l’aproximació, escalada i descens queda una bona ascensió.

Tot i què hem estat al sol ens ha acompanyat un aire fred què ha arribat al seu punt màxim al darrer llarg què estava a l’ombra, déu n’hi do el fred.


 DADES.

Primera ascensió: 2012
Per: Tintín: J.Marmolejo, M.Benabarre.
        Milu: R.Pach, J.R. Segura
Dificultat: V.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts, ponts de roca i pitons.
Material: 10 cintes exprés, alguna baga per savines i semàfor d’aliens opcional.
Roca: Calcari.

Aproximació: Hem de seguir les indicacions què porten a la Cova del Tabac què surt de la Presa de Camarasa. Abans d’arribar quan estem a l’alçada dels primers contraforts trobarem unes fites què ens porten a peu de via, parabolt visible.

Descens: Un cop acabada la via seguim la carena direcció oest fins prop d’un coll on trobem el camí què ens retorna a la presa.

Comencem per la via Milu, fem dos llargs de corda per superar el primer ressalt, fem un canvi de reunió al peu d’un segon ressalt. Fem un altre llarg de corda fins el cim del Castell, seguim per l’aresta fàcil i aèria fins a trobar una R amb anella de ràpel. Desgrimpem fins el coll on enllacem amb la via Tintín.
Tenim un ressalt on trobem el pas més difícil de la via assegurat per un parabolt, pas amb roca roma, no obligat, un cop a l’aresta la seguim fàcilment fins a trobar la R.
Un llarg amb bones preses romes ens deixa a sobre d’aquest tercer ressalt, R en un arbre. Fem un tram a l’ensamble inclús on tram de III fins el peu de la xemeneia final on muntem la R pont de roca. El darrer llarg és molt bo começa amb uns passatges atlètics per entrar a la xemeneia, l’escalarem per la placa de l’esquerra.

En resum una bona opció emmarcada en la categoria d’excursió-escalada en un bon entorn.

Per: Isabel Notivoli, Manel Quevedo, Joan Asín.












FOTOCIM

2 comentaris:

Els visas ha dit...

SEMBLA QUE HEU PASSAT FRED !!!

BONES ESCALADES !!!

Jaumegrimp ha dit...

Una bona ascensió aquesta, ha de ser divertida amb millor temperatura. Bona per anar recuperant Joan !
Avui has anat tan de pressa que ni peus de foto ens has posat....