16/01/19. Seguim entre boires i baixes temperatures,
costa trobar llocs per escalar sense patir fred. Avui teníem varies opcions
però al final ens decidim per una excursió-escalada al Mont-Roig. Durant el
viatge ens ha acompanyat la boira i els dubtes, però al final hem deixat la
boira en darrera arribant a Camarasa.
L’integral Tintín-Milu, enllaça dues vies deixant un itinerari
discontinuo amb llargs d’escalada i altres de grimpada o caminant. Una bona
opció per conèixer aquest racó del Mont-Roig. La seva dificultat no passa de V
i està totalment equipada amb parabolts , ponts de roca i algun pitó. Entre
l’aproximació, escalada i descens queda una bona ascensió.
Tot i què hem estat al sol ens ha acompanyat un aire fred què ha arribat
al seu punt màxim al darrer llarg què estava a l’ombra, déu n’hi do el fred.
DADES.
Primera ascensió: 2012
Per: Tintín: J.Marmolejo, M.Benabarre.
Milu: R.Pach, J.R. Segura
Dificultat: V.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts, ponts de roca i pitons.
Material: 10 cintes exprés, alguna baga per savines i semàfor d’aliens
opcional.
Roca: Calcari.
Aproximació: Hem de seguir les indicacions què porten a la Cova del
Tabac què surt de la Presa de Camarasa. Abans d’arribar quan estem a l’alçada
dels primers contraforts trobarem unes fites què ens porten a peu de via,
parabolt visible.
Descens: Un cop acabada la via seguim la carena direcció oest fins prop
d’un coll on trobem el camí què ens retorna a la presa.
Comencem per la via Milu, fem dos llargs de corda per superar el primer
ressalt, fem un canvi de reunió al peu d’un segon ressalt. Fem un altre llarg
de corda fins el cim del Castell, seguim per l’aresta fàcil i aèria fins a
trobar una R amb anella de ràpel. Desgrimpem fins el coll on enllacem amb la
via Tintín.
Tenim un ressalt on trobem el pas més difícil de la via assegurat per un
parabolt, pas amb roca roma, no obligat, un cop a l’aresta la seguim fàcilment
fins a trobar la R.
Un llarg amb bones preses romes ens deixa a sobre d’aquest tercer
ressalt, R en un arbre. Fem un tram a l’ensamble inclús on tram de III fins el
peu de la xemeneia final on muntem la R pont de roca. El darrer llarg és molt
bo começa amb uns passatges atlètics per entrar a la xemeneia, l’escalarem per
la placa de l’esquerra.
En resum una bona opció emmarcada en la categoria d’excursió-escalada en
un bon entorn.
Per: Isabel Notivoli, Manel Quevedo, Joan Asín.
FOTOCIM |
2 comentaris:
SEMBLA QUE HEU PASSAT FRED !!!
BONES ESCALADES !!!
Una bona ascensió aquesta, ha de ser divertida amb millor temperatura. Bona per anar recuperant Joan !
Avui has anat tan de pressa que ni peus de foto ens has posat....
Publica un comentari a l'entrada