5/01/19. Avui tornem a l’excursió-escalada aquest cop
a l’Albarda. Quan arribem al Monestir fa aire fred, una sensació desagradable
per l’escalada però anem cap el funicular de Sant Joan. Al primer funicular ens
ajuntem una colla de coneguts què la fem petar...la majoria van a Gorros,
nosaltres seguim cap a Sant Jeroni. El sol va agafant força tímidament. Quan ja
tenim a vista la zona del Puntal de l’Albarda, passem l’agulla del Cigronet i
agafem un corriol sinuós i amb una mica d’intuïció arribem al peu de la via
Agullòlegs, una petita fletxa indica l’inici. La via segueix un gran placa
ajaguda què superem amb dos llarg i desprès d’una feixa trobem un tercer llarg
vertical què superem en Ae fins què ens permet sortir en lliure i arribem al
cim. Baixem caminant direcció est fins a trobar el camí de Sant Jeroni, el
seguim direcció sud a buscar un altre cop el corriol de l’aproximació, ara no
baixem sinó què anem directament en direcció a la paret a buscar la via
Francesc Rubio Palau, aquí no hi ha cap fletxa però veiem els parabolts de 8,
el primer una mica alt. La via és més exigent del què sembla a primera vista,
amb placa polida i un pel relliscosa. A les dues vies tenim els típics
passatges acrobàtics sobre arbres marca Masó per accedir a les primeres assegurances.
DADES. Via AGULLÒLEGS
Primera ascensió: 2009
Per: Òscar i Albert Masó.
Equipament: Totalment equipada amb espits i algun pitó.
Material: 10 cintes exprés, 1 friends #1, joc d’aliens, tricams,
tascons.
Roca: Conglomerat.
Descens: Caminant, direcció est a buscar el camí de Sant Jeroni a Sant
Joan.
Primer llarg, pugem per la placa amb un ressalt més vertical després s’ajeu
i seguim direcció a un forat passem per la dreta i seguim fins a trobar a la
R1.
Segon llarg, sortim per terreny ajagut i fàcil fins a un ressalt (2 espits) un cop superat seguim
fins a la feixa on muntem la R2 en un arbre.
Tercer llarg, ens enfilem acrobàticament a una alzina tremolosa per
agafar el primer espit, seguim en Ae (algun pas llarg) fins a sortir en flanqueig
a la dreta i quan el terreny ho permet pugem verticalment fins el cim. R3 en
una savina.
DADES. Via FRANCESC RUBIO
PALAU.
Primera ascensió: 2011
Per: Conxita García, Ernest, Òscar i Albert Masó.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts de 8.
Material: 7 cintes exprés, friends mitja opcional.
Roca: Conglomerat.
Descens: Caminant, direcció est a buscar el camí de Sant Jeroni a Sant
Joan.
Primer llarg, el primer parabolt està molt alt pugem com podem fent acrobàcia
entre un arbre i la paret (déu n’hi do) trobem tres parabolts seguits a la placa
regiscossa amb presa petita, hem passat com hem pogut el dit encara molesta,
seguim per terreny fàcil i ajagut a buscar un ressalt desplomat on trobem un
pont de roca i un parabolt pas d’Ae i sortida atlètica (V/Ae o 6a) després fàcil fins a la feixa on
muntem R1 en un arbre.
Segon llarg, tornem a l’acrobàcia del arbre de torn i abastem la placa
per on pugem tram vertical i mantingut un cal anar buscant les preses (V/A0 o V/V+)
un cop superat el primer tram anem en tendència a la dreta a cercar el terreny
més factible què va perdent verticalitat fins el cim on muntem la R2 en una
savina.
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.
 |
| primer llarg Agullòlegs |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| arribant a la R1 via Francesc Rubio Palau |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| FOTOCIM |
1 comentari:
Un parell de vies Masonianes, això és una bona recepta per al dit! la de la Talaïa la vam fer amb el Mingo una tarda d'estiu del 2011 i seguírem amb l'aresta del Violí.
Publica un comentari a l'entrada