26/01/19. Al Solsonès no trobem gran parets, essent una
de les més característiques la paret de Canalda i darrerament també la Serra de
Busa on trobem una escalada austera i rocam no sempre agraït amb graduacions “apretades”
és el tarannà de la comarca. A part d’aquestes dues zones hi ha una munió de
racons, petites parets, arestes, bonys, què mereixen esser visitades on la tranquil·litat
està assegurada. Una d’aquestes raconades és la Paret del Riu Lacó, què tenia
ganes de fer-li una visita.
Avui quedem amb el Jaume per sortir i ens animem per anar-hi. Escollim
la via Sufi la més fàcil i pintoresca, una bona opció per a una primera visita.
En aquesta paret el rocam és calcari.
La via Sufi és curiosa, amb un itinerari lògic cercant el terreny més
amable. Escalada de plaques entre zones herboses amb un flanqueig de dos llargs
fàcils amb cert ambient. Al darrer llarg trobem un díedre amb passatges
atlètics. Via més exigent del què pot semblar a primera vista on cal anar
cercant els passatges.
DADES
Primera ascensió: 10/04/1988
Per: J. Marceló, J.M. Cases.
Equipament: Parabolts, espits, claus, ponts de roca.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins Camalot 3
Roca: Calcari.
Orientació: Sud.
Aproximació: Del coll de Jou agafem la carretera L-401 direcció
Cambrils, al Km 27 trobem una edificació a l’esquerra (escola) on agafem un
trencall què el seguim passant per l’església de Sta. Cecília. I què ens deixa
en un coll on ja veiem La paret.
Seguim una pista en direcció est i enseguida trobem unes fites què
marquem un corriol què ens porta pel bosc fins el peu de la paret, seguim cap
el est en baixada i trobarem el peu de via (fletxa picada i parabolt a vist).
Descens: Remuntem l’aresta cap a l’oest fins a trobar la instal·lació de
ràpel de la via Regal de Reis on podem baixar amb un ràpel de 60m o dos de 30.
Un altre opció és seguir pujant per l’aresta fins a l’alçada de l’aparcament i
baixar per una canal.
Primer llarg, per placa amb ressalts entre herbes, en tendència a la
dreta fins a trobar la R1.
Segon llarg, flanqueig a la dreta per una atapeïda zona herbosa, R2 1 parabolt 1pitó.
Tercer Llarg, seguim flanquejant per una cornisa amb ambient fins a l’esperó,
R3 2 spits.
Quart llarg, sortim per uns placa vertical (passatge de col·locació) i
seguim a la dreta de dues Savines, a sobre una placa què haurem d’anar cercant
els passatges en tendència la dreta fins a trobar la R3.
Cinquè llarg, sortim per una marcat díedre amb passatges atlètics de bon
fer fins a un pitó, seguim per la placa de l’esquerra i sortim al cim per un
ressalt herbós, a la dreta del pitó hi ha una variant de sortida. R a muntar el
un arbre.
En resum una curiosa via en un lloc tranquil, recomanables pels amants
del racons tranquils i escalades amb certa aventura.
Una bona opció és baixar per la via Regals de Reis i fer-la per a
completar la jornada.
Per: Jaume Galban, Joan Asín.
Aparcament |
peu de via |
primer llarg |
primer llarg |
primer llarg |
arribant a la R1 |
R1 |
flanqueig tercer llarg |
tercer llarg |
inici quart llarg |
a la R4 |
cinquè llarg |
cinquè llarg |
arribant al cim |
FOTOCIM |
RÀPEL |
4 comentaris:
GRACIES PER LA INFO! HI VULL ANAR I NO SABIA COM!
Ei! bona aquesta! quina pinta fèia la via del ràpel? segur que ja la tens apunt oi Joan?
Doncs ara ja ho saps Jaume.
Si Jaume és veu bé, la voliem fer però entre una cosa i un altre ha quedat per una segona visita.
Ep, Solsonès!
Publica un comentari a l'entrada