30/01/19. Com els darrers dimecres avui tornem a ser
colla, després de diferents propostes anem a Alòs de Balaguer. El Ramón i el l’Armando
van a la la via Tato Cao entrant per la Sosanitu Menganito. Els altres anem a l’aventura
a veure si trobem la via Cabró de Bloc. A peu de via trobem un fletxa picada, fem
dues cordades, el Josep, Manel i Isabel aniran davant i amb l’Antonio els
seguirem. La via és austera i cal anar navegant amb intuïció per a trobar l’itinerari.
El temps tot i ser bo s’ha anat enlleganyat i al darrer llarg els núvols i l’aire
fred ens han deixat com a pollets, aquest llarg hem fet corda “capsula” el
Josep se la treballat molt bé i la resta l’hem fet totalment glaçats.
Aquest llarg millor fer-ho amb bona temperatura.
Els ràpels son rebuscats i per zones herboses, què fan angunia pensant
ens si correran les cordes, hem tingut sort i han baixat bé.
Una via d’aventura total, quan arribem als cotxes l’Armando i el Ramón ja fa estona què estan. Marxem
espitats a escalfar-se tot fent la cervesa.
DADES
Primera ascensió: abril 1996
Per: Jimmy, Josep Pueyo.
Equipament: Desequipada. Només trobarem un baga savina R1, pont de roca
i espit R3 i 2 espits i 1parabolt R4.
Material: 12cintes exprés, joc de friends fins Camalot 4, repetir a
partir del 0,5 fons el 3 (opcional però recomanable)
Roca: Calcari.
Orientació: Sud.
Aproximació: De l’aparcament del final de la pista pujarem pel bocs en tendència
a la dreta fins a una tartera per on pujarem fins el peu d’una canal, fletxa
picada a la roca.
Descens: De la R4 fem un ràpel de 50m i busquem la instal·lació del
segon ràpel en un arbre. Fem un ràpel una mica boscos i sobre els 50m hem de
buscar un altre instal·lació en un arbre a la dreta una mica amagada, des d’on
fem el tercer i darrer ràpel.
Primer llarg, puja per un esperó amb ressalt i trams herbosos fins abans
d’arribar a una aresta, a la dreta en una savina trobem la R1 (baga).
Segon llarg, sortim horitzontalment a la esquerra i desgrimpem a la
canal per on pugem per un esperó fons el peu d’una placa. R2 a muntat en un
arbre.
Tercer llarg, sortim directament per la placa vertical i passem per l’esquerra
d’un gran bloc, hi ha una variant per la dreta, és pot protegir amb aliens. Un
cop superada anem seguint l’aresta-esperó ajagut amb un ressalt vertical per
arribar a la R3.
Quart llarg, segueix una vertical fissura de l’esperó, totalment neta.
És pot assegurar al gust, depenent del material què portem, tot entra. Llarg
mantingut i atlètic.
En resum una via d’aventura amb un darrer llarg molt exigent a equipar.
Per: Josep Estruch, Isabel Notivoli, Manel Benavent, Antonio Gómez, Joan
Asín.
fletxa a peu de via |
primer llarg |
arribant a la R1 |
inici segon llarg |
a la placa del tercer llarg |
arribant a la R3 |
inici de l'atlètic quart llarg |
quart llarg (foto Armando Cobo) |
arribada glaçada a la R4 |
FOTOCORDADA |
FOTOGRUP |
2 comentaris:
Enhorabona Joan ! Llàstima de fred que no us ha deixat gasudir-la, hi haurem de tornar he he
Ens vam quedar glaçats , llastima per què el darrer llarg és molt potent.
Publica un comentari a l'entrada