PELADET DE RÚBIES, via AZUL

09/05/09
Aquests cap de setmana fem una trobada de la STAE a Vilanova de Meià, coincidim a la trobada-curs d’escalada artificial, Vilanova serà “okupada”.
A les 9h del matí ens trobem al bar Cirera, els que volem escalar avui ja van arribant. Desprès d’esmorzar anem a escalar, amb en Manel i Juan Carlos havíem quedat per anar a la via Azul del Pedalet de Rúbies , al final farem dos cordades el Manel amb en Juan Carlos i jo aniré amb en Xavier Samso i Eric Promio . Amb en Xavier i Eric vam obrir vies a la Roca dels Arcs als anys 80 quan seguies línies des de baix, deixant poc material, eren uns altres temps.
Ens arribem fins la font a buscar aigua i ens trobem a la Mariojo i l’Armand que estan esmorzant, van al curs d’artificial, la xerradeta de rigor i cap a Rúbies.
Aquest lloc m’encanta, solitari, bones vistes i avui amb bona companyia. De la via no tenim gaires referències a part de la ressenya d’onaclimb. Quan arribem a peu de via en Juan Carlos comença a pujar.

L-1 Es puja fins una llastra, s’ha d’assegurar, es passa amb bavaresa, segueix fins una placa amb un parabolt conjunt V+, desprès ve un passatge amb una entrada desplomada que fem amb un pas d’estrep (6b). La R es munta sota un pronunciat desplom.

L-2 Tres passos d’Ae desplomat, donen pas a una magnífica placa de V+, on cal anar buscant el passatge amb assegurances un pel allunades.

L-3 Es el llarg clau, te una sortida de V- segueix un díedre que cal protegir fins un parabolt desprès hi ha un pitó i una savina, conjunt de 6a. La via continua per una fissura que ratlla una placa vertical a l’esquerra, la fem amb Ae, passos llargs, la sortida presenta un passatge difícil, agafant-se a una bona presa de dubtosa qualitat, ens deixen el passatge equipat, gràcies companys.

L-4 La tònica canvia, es segueix per terreny lògic amb assegurances allunades però amb una dificultat de V. Son 50m a “tope”. La R es munta amb un parabolt i un pont de roca amb una cadena.

L-5 Llarg de transició, sortida atlètica de IV+, desprès fàcil fins la R.

L-6 La sortida es fa per una fissura amb un pitó, cal posar alguna assegurança, la roca cal controlar-la, nosaltres la fem amb estreps, desprès un tros fàcil IV amb roca trencada ens deixa sota una fissura ampla, es pot protegir al començament desprès uns passatges molt atlètics, bona presa però amb lleuger desplom, donen pas a un terreny més ajagut, IV+, roca trencada.

L-7 seguim caminant per una gran feixa, des d’aquí es pot sortir seguint cap a la dreta. Nosaltres pugem per un canal de l’esquerra del primer contrafort que trobem, així amb un llarg més arribarem al cim. L’últim llarg puja per un mur vertical fins una llastra, a sobra hi ha una R, segueix per un altre mur amb un pitó, desprès es flanqueja a l’esquerra, control amb la roca, fins sota un gran bloc que es supera directament, pas atlètic que deixa directe al cim. La R es te que muntar. Aqueta darrera tirada ja l’havia fet quan vaig fer el Trepant Solitari, aquesta es una via més d’aventura que la que hem fet avui.

La via esta bastant equipada, necessitarem un joc de tascons i de friends fins el nº 3 del Camalot. La dificultat obligada es de 6a /Ae.

Per Manel Díaz, Juan Carlos Sanchez, Xavier Samso, Eric Promio i Joan Asín

La via esta bastant equipada, necessitarem un joc de tascons i de friends fins el nº 3 del Camalot. La dificultat obligada es de 6a /Ae.

Quan arribem a l’Ermita, on dormirem, ens trobem amb la resta de companys/es que pugen i també els del curs d’escalada artificial, es un no parar de saludar a gent i recordar aventures.
Desprès de sopar en Pelut passa una pel·lícula de la seva escalada a l’Intifada, realment al·lucinant .