Ressenya.netAquests dijous per la tarda hem quedat per anar a escalar amb l’ Antoni i en Ramon, la via triada a priori es la Cerdà Pokrosky de la Prenyada. Quan es trobem a Monistrol hi ha el dubte, pleura o no pleura? No hi ha una alternativa clara, així que cap a Sant Benet. Quan arribem al peu de via en Ramon s’ofereix per fer les dues primeres, doncs endavant.
El primer llarg va per una diagonal ascendent, amb vegetació i alzines, hi ha algun pas que cal controlar, IV.
El segon llarg segueix una fissura amb assegurances allunyades que cal reforçar, ara el terreny es més vertical. Es un llarg curt de màxim V.
Fem les maniobres de canvi, segueixo per una fissura on hi ha assegurances i ponts de roca bons però amb unes bagues una mica raquítiques, el primer tram es vertical amb bona presa, es deixa la fissura en flanqueig per la placa de la dreta i desprès recta fins a trobar un seguit d’assegurances amb tendència a dreta fins entrar a la reunió, màxim V+.
El cel s’ennegreix i comença a rugir amb una remo de trons, no hi ha temps per fer el canvi segueixo enfilant el desplom, alternant l’ A0 i algun pas en lliure fins a superar el desplom. Desprès abans d’entrar al díedre hi ha una pas curiós, cal buscar una bústia a la dreta, que ens ajuda a fer el pas. Ara comença a caure alguna gota, el díedre canal no te cap problema. La reunió es munta en uns arbres. Comencem a pujar l’Antoni i en Ramon i just passar el desplom, comença la simfonia, de pluja i torns. Dificultat V+,A0 (6a+).
Quan ens reunim el tres ja esta caient una de bona, busquem el ràpel i cap a vall. A la baixada com no, ens emboliquem una mica. Al final però arribem al cotxe una mica xops, com s’ ha fet una mica tard 9h30min, quan passem per Caixa no ens cobren, bingo!!!!.La via es molt recomanable, l’equipament es de l’època, s’han canviat burins per espits. Cal portar tascons i friends petits i mitjans per a reforçar algun pas.
Per Ramon Prades, Antoni Gómez i Joan Asín
3 comentaris:
BUf, quin por!
Ahir estavem escalant bastant per sota vostre i l'ambient s'anava carregant de electricitat...vam fotre el camp corrents ( la CALAVERA és una trampa en cas de pluja)...
NO vau veure un focus cremant a la sortida del pàrquing?
Ja en sou de valents ja! i mira que avisava....nosaltres érem a Can Jorba fent esportiva i vàrem quedar com ànecs, fins i tot una bona calamarsada ho va deixar tot blanc, i de llamps, quina por, en quèia cada un...la via la veig atractiva i es pot anar protegint no? Felicitats per l'ascensió i el coratge!
Tranki, quan vam sortir havia un cotxe de Bombers, però suposo que ja no cremava.
Jaume la via esta força bé molt recomanable i es pot protegir.De fet ens va agafar la pluja juts per ràpelar i tota la baixada, coses de la joventut.
Publica un comentari a l'entrada