15/12/09. A les 8h recullo a en Joan Carles a l’hotel del Bruc i ens dirigim cap a les terres de ponent, tot buscant millor temps. Montserrat esta nevat desprès de les precipitacions de les darreres hores, tot un espectacle. Al pas per la Panadella segueixen els rastres de neu, però desprès sembla que el dia s’aguantarà.
Just a l’arribada al Montroig la boira puja i es queda a la paret, vaja, ja tenim el núvol col·locat al decorat ho acabem arreglant amb una temperatura ideal, ni fred ni calor 0ºC. Avui però anem més preparats, roba interior tèrmica, gorra i guants.
Quan arribem a peu de via es veu un itinerari força atractiu i impressionant pel sostre que barra al pas. Fem el ritual del sorteig i em toca començar. El primer contacte amb la roca freda te la seva cosa que deixarem en tota la via.
El primer llarg segueix un esperó amb passatges atlètics i on cal posar algun tascó i/o friend per assegurar el llarg, només trobarem un pont de roca equipat.
El segon llarg es espectacular amb bones preses i passatges atlètic, amb la mateixa tònica que l’anterior, en aquest cas trobarem 2 ponts de roca equipats.
El tercer llarg comença el flanqueig cap a la dreta evitant el sostre, per una cornisa fàcil de III i curta 15m.
Segueixo fent el quart llarg, més espectacular que difícil, trobarem un pont de roca i 2 pitons per agafar una placa amb dos espits, via Brothers Ruiz, i entrar a la reunió.
La sensació es que la temperatura baixa encara més abans d’entrar al cinquè llarg. Els primers metres la roca canvia , una placa amb preses romes i un espit, ens deixa sota un passatge molt atlètic per entrar a un díedre on cal posar les assegurances i el fred fa el passatge de “passa com puguis”. Desprès la dificultat baixa una mica. Sortim per l’esquerra d’una placa amb dos parabolts, fins sota un sostre que flanquegem a la dreta per sortir de la paret.
La via m’ha agradat força, els dos primers llargs atlètics i a equipar, el tercer i quart de flanqueig fàcil però amb ambient i un cinquè llarg amb un díedre difícil a equipar, encara que avui les condicions no acompanyaven.
La ressenya la trobareu a “ressenya.net”
Per Joan Carles Mompel i Joan Asín
a l'esperó del primer llarg
l'espectacular segon llarg
flanqueig del tercer llarg
foto obligada al quart llarg
al díedre del cinquè llarg
al cim amb restes de neu
7 comentaris:
Renoi, he agafat fred només llegir la ressenya!!! pel que veig el fred no us espanta!!
La via es veu molt maca, me l'apunto, però miraré d'anar-la a fer amb millor temperatura, que no sóc tan masoquista...
mira que tinc ganes de fer-la..però amb aquesta rasca....sembla que no us ha portat massa complicacions el diedre....o interpreto malament? felicitats!
Jaume, jo també m'apunto a torna-la a fer amb més calor. Records
Llorençs la primera i segona tirades son molt maques a protegir i d'una dificultat de V, les dues de flanqueig sencilles però amb vistes i la darrera te una entrada al díedre potent (V+/6a) que al tenir de posar les assegurances i el fred, vam fer un pas de baga, jo de segon vaig acabar el llarg amb guants.Records
No en tinc cap dubte, el que et deia en un altre post esteu fets uns xavalets que no us arruga el fred. Llàstima del solet pq en aquestes èpoques de l'any que acostuma a estar la boira en el pla i en el Montroig pots escalar en màniga curta. Felicitats
Que bones les fotos, semblen d'alpinisme del bo! La via guanya molt amb el fred..., podríeu haver esperat que hi hagués més neu!
Mingo tot semblava que tenia que ser així però va pujar, quina mala sort.
Joan Tens raó només faltava una mica de neu. Records
Publica un comentari a l'entrada