11/02/10. Les perspectives avui son de sol però temperatures baixes, amb en Manel hem quedat per anar a Narieda, ell encara no ha estat i té ganes de conèixer aquesta paret. Hi ha un via que fa dies que tinc ganes d'anar en plan d'aventura, la Mel i Mató. No he torbat gaire per no dir cas res d'informació.
Quan arribem a l'aparcament, ja hi tornem a ser, bona temperatura ni fred ni calor és a dir 0ºC i un ventet fredot com diu en Molina. Amb l'esperança de que la paret estigui més arrecerada fem l'aproximació, que està cada cop més fitada i camí més marcat.
A peu de via comença la recerca per on entrar a la Mel i Mató, mirem la ressenya, la postre de músic, ara cap a l'esquerra, per aquí no i per allà tampoc . Al final ens decidim per un lloc, però aviat ens adomem que per aquí no és. Faig mig llarg puja en Manel i escaqueig cap a l'esquerra. Tornem a estar al peu de via, el temps va passant i decidim entrar per la canal de la Café Copa i Puro, per buscar la via més adalt. No ho veiem clar i trobem una ristra de parabolt?, després de dubtar la seguim resulta ser la Postre de Músic, jo la vaig fer l'any 2001 hem costa adonar-me fins després de varies tirades de quina via és.
Fem tres llargs de corda per plaques mantingudes d'un dificultat de V,IV+, algun pas de V+, cal afegir alguna assegurança, tascons i friends.
Segueixen quatre llargs de dificultat més baixa, IV,III, amb algun tram herbós.
Els tres darrers llargs comença amb la tirada clau de la via una placa amb adherència, amb 4 parabolts i una dificultat de V+. La temperatura baixa i fem el llarg amb les mans i els peus força gelats. La següent té una sortida amb adherència i expo, fins arribar a una savina, aquest per mi, es un dels passatges clau de la via tot i només marcar-lo de V. El darrer llarg supera uns ressalts fins al darrer amb un clau i un passage molt difícil.
La via acaba just al cim, on rebem el fort vent antàrtic que bufa de nord. Entre una cosa i un altre s'han fet les 17,30h, baixem pràcticament corrent fins entrar a la canal on deixa de bufar el vent, ara més tranquils seguim baixant fins arribar al cotxe amb les darreres llums i -3ºC.
Per Manel Benavent i Joan Asín
Segueixen quatre llargs de dificultat més baixa, IV,III, amb algun tram herbós.
Els tres darrers llargs comença amb la tirada clau de la via una placa amb adherència, amb 4 parabolts i una dificultat de V+. La temperatura baixa i fem el llarg amb les mans i els peus força gelats. La següent té una sortida amb adherència i expo, fins arribar a una savina, aquest per mi, es un dels passatges clau de la via tot i només marcar-lo de V. El darrer llarg supera uns ressalts fins al darrer amb un clau i un passage molt difícil.
La via acaba just al cim, on rebem el fort vent antàrtic que bufa de nord. Entre una cosa i un altre s'han fet les 17,30h, baixem pràcticament corrent fins entrar a la canal on deixa de bufar el vent, ara més tranquils seguim baixant fins arribar al cotxe amb les darreres llums i -3ºC.
Per Manel Benavent i Joan Asín
ressenya d'onaclimb
primer llarg del 2ºtram
festival de plaques
al llarg d'adherència de V+
darrer llarg
anem que fa fred
5 comentaris:
Renoi Joan! quin humor amb aquest fred!! i el cap de setmana encara en farà més díuen....
L'entrada de la "Mel i Mató" és en una repisa còmode, pujant per un bloc (cordino visible d'un pitó), a l'esquerra de la "Postres", després de grimpar un petit pedestal. Fa temps vam fer els 2 primers llargs, però el 3r tampoc el vam trobar i vam acabar fent la "Postres". La via està pendent que sigui "arreglada" pels aperturistes (afegir alguns pitons que van volar...), potser després es podrà repetir sense perdre's.
Vagi bé!
Jaume aquest hivern es dur.
Xavi renoi ho vam estar mirant però no vam saber trobar-la. Gràcies per l'informació.
Collons, amb aquest fred l'adherència devia estar ratllant el zero.... Mira que és bona la via amb bon temps!
Si Joan l'adherència estava sota cero, tot un plus per patir el llarg.Records
Publica un comentari a l'entrada