22/07/10 dijous. Feia dies que no quedava amb en Ferran i avui hem coincidit, em va proposar anar a la Roca dels Aurons. No és troba gaire informació, doncs un al·licient més per anar-hi. Al final carreguem amb tot el material i algun pitó. L'aproximació l'hem fet per Can Maçana fins el coll del Porc, flanqueig cap el coll del Miracle i baixem a buscar el camí d'Ecos. Aquest racó és poc visitat i les vies tenen el seu caràcter inclús les més assequibles.
El dia esta ennuvolat, millor, a la tarda però pot haver-hi algun xàfec segons les previsions, haurem d'anar per feina.
L'aresta és molt visible des del camí d'aproximació, quan estem a l'alçada pugem uns metres per una canal herbosa fins a trobar el peu de via un buril a la placa.
El primer llarg comença amb uns passos fins per placa fins agafar varies assegurances seguides (V/A0), en Ferran però so passa en lliure 6b pel seu comentari, uns metres més finots V+ fins una assegurança i després la dificultat baixa una mica V. R1 25m.
El segon llarg segueix per la placa-aresta amb una dificultat de IV,IV+, on cal anar buscant les assegurances, que estan bastant separades. R2 45m.
El tercer llarg va buscar l'aresta de la dreta superant un tram amb Ae, per sortir a una placa de V fins a la R3 25m.
El quart llarg torna a seguir una gran placa amb un dificultat de IV,IV+, però només dues assegurances. R4 45m. sobre d'una agulla.
D'aquí cal despenjar-se o desgrimpar uns metres i seguir per la placa de l'altre contrafort, IV. R5 25m.
Fins aquí la via ha estat reequipada amb parabolts, deixant alguns pitons i burils en bon estat.
Els dos darrers llargs corresponen a la via normal de la Roca dels Aurons si és troba equipada amb el material de l'època.
El sisè llarg comença amb uns passos molt verticals amb bons cantos, però no sempre, fins a trobar un pitó a uns 5 m. la ressenya posa V però deu ser V+/6a. D'aquí la paret per una mica de verticalitat però la dificultat continua en un V, en Ferran a posat un alien en una fissura horitzontal?,
abans d'entrar a la reunió la dificultat baixa. R6 20m. És un llarg molt mantingut amb un sol pitó d'assegurança als 5m.
El setè llarg surt a la dreta per una zona amb roca trencada, és pot posar un tascó, fins agafar un pitó i pujar recte on trobem un altre pitó V. D'aquí seguim per la placa més ajaguda amb algun ressalt., en un d'elles intento posar un tascó però que carai si portem pitons li planto una uve d'aquelles que canta el virolai i cap a munt. La reunió esta a l'esquerra sota del cim. R7 40m.
Desgrimpant uns metres per la vessant sud trobarem una instal·lació de ràpel (50m) baixant una mica i cap a l'esquerra trobarem unes marques blaves que cal seguir direcció Oest i que ens deixa al coll del Miracle.
Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons. Cal porta 12 cintes exprés algun alien, tascons,friends i una V opcional. Via ben buscada en un lloc solitari i amb ambient, roca tipus cara nord, acceptable, tret dels primers metres de la setena tirada.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín
L'aresta és molt visible des del camí d'aproximació, quan estem a l'alçada pugem uns metres per una canal herbosa fins a trobar el peu de via un buril a la placa.
El primer llarg comença amb uns passos fins per placa fins agafar varies assegurances seguides (V/A0), en Ferran però so passa en lliure 6b pel seu comentari, uns metres més finots V+ fins una assegurança i després la dificultat baixa una mica V. R1 25m.
El segon llarg segueix per la placa-aresta amb una dificultat de IV,IV+, on cal anar buscant les assegurances, que estan bastant separades. R2 45m.
El tercer llarg va buscar l'aresta de la dreta superant un tram amb Ae, per sortir a una placa de V fins a la R3 25m.
El quart llarg torna a seguir una gran placa amb un dificultat de IV,IV+, però només dues assegurances. R4 45m. sobre d'una agulla.
D'aquí cal despenjar-se o desgrimpar uns metres i seguir per la placa de l'altre contrafort, IV. R5 25m.
Fins aquí la via ha estat reequipada amb parabolts, deixant alguns pitons i burils en bon estat.
Els dos darrers llargs corresponen a la via normal de la Roca dels Aurons si és troba equipada amb el material de l'època.
El sisè llarg comença amb uns passos molt verticals amb bons cantos, però no sempre, fins a trobar un pitó a uns 5 m. la ressenya posa V però deu ser V+/6a. D'aquí la paret per una mica de verticalitat però la dificultat continua en un V, en Ferran a posat un alien en una fissura horitzontal?,
abans d'entrar a la reunió la dificultat baixa. R6 20m. És un llarg molt mantingut amb un sol pitó d'assegurança als 5m.
El setè llarg surt a la dreta per una zona amb roca trencada, és pot posar un tascó, fins agafar un pitó i pujar recte on trobem un altre pitó V. D'aquí seguim per la placa més ajaguda amb algun ressalt., en un d'elles intento posar un tascó però que carai si portem pitons li planto una uve d'aquelles que canta el virolai i cap a munt. La reunió esta a l'esquerra sota del cim. R7 40m.
Desgrimpant uns metres per la vessant sud trobarem una instal·lació de ràpel (50m) baixant una mica i cap a l'esquerra trobarem unes marques blaves que cal seguir direcció Oest i que ens deixa al coll del Miracle.
Via pràcticament equipada amb parabolts i pitons. Cal porta 12 cintes exprés algun alien, tascons,friends i una V opcional. Via ben buscada en un lloc solitari i amb ambient, roca tipus cara nord, acceptable, tret dels primers metres de la setena tirada.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín
5 comentaris:
Bona aquesta Joan, és d'aquelles que et vas mirant, però que no t'acabes de decidir pa no coneixes ningú que l'hagi feta. Es pot passar sense clavar i no patir gaire per això?
Salut!!
Ei Eduard, pots passar sense clavar però la penúltima tirada és com l'aresta Arcarons, 5 primer metres difícils fins un pitó i 15m més de V mantingut, amb sort és pot posar un alien, però és pot fer.
Enhorabona Joan, una via de les de revàlida!! de moment no sé si me la posaré a la llista!
Jaume és una via per coneixer un altre Montserrat. Records
Una bona via, Joan, d'aquelles que valen la pena. Enhorabona!!
Publica un comentari a l'entrada