21/07/10 dimecres. Aquesta tarda ens arribem amb l'Antoni a Sant Llorenç, amb la intenció de fer una via a la Paret de la Falconera. L'opció A és fer la Rapsòdia in Blues, però el primer llarg ha pogut amb l'Antoni i canviem a la TIM com a pla B.
És la via més assequible d'aquesta vessant, dos llargs de xemeneia d'una dificultat de IV/IV+ donen pas al tercer llarg amb un pas tècnic de sortida (V/V+), per anar a buscar la placa de la dreta que seguim per terreny més fàcil fins a l'aresta. Una grimpada per roca discreta ens deixa al cim.
Sant Llorenç és un lloc que conec poc i els cops que hi anat m'ha agradat força, a veure si m'animo i el treballo una mica.
Per Antoni Gómez i Joan Asín
5 comentaris:
Joan, La Falconera és un molt bon lloc per les tardes d'estiu! la TIM és una clàssica, la Rapsody va ser la meva primera via a la Falconera i sí, el sostret del primer llarg és punyetero...però a l'Estenalles encara és pitjor...et recomano "La que hi falvava" tota en lliure, amb un primer llarg fortet, però que et deixa molt content si el treus !
Feia dies que no entrava però ja veig que sou incombustibles, enhorabona
Ei Joan
La Falconera és ideal per escalar-hi a l'ombra de la tarda.
Jo hi tinc pendent la que puja uns metres a la dreta de la que vareu fer. A veure si quedem per anar-hi
Suprimir comentario de: joan asín
Blogger joan asin dijo...
Jaume ja em fet l'Estenalles, la que hi faltava i la Tim, la rapsodia era la propera, hi tornarem.
Carai Mingo pensava que t'havies fugat dels bloggers,benvingut.
Ei Joan la propera setmana marxo al Pirineu.La primera setmana d'agost treballo si vols quedar una tarda?
22 de julio de 2010 22:32
Publica un comentari a l'entrada