11/12/10. La Serra del Conillers, és un bonic i tranquil racó que el va donar a conèixer en Guillem Arias, després de obrir tres vies, amb un estil de poc compromís. De mica en mica es van obrint vies en aquesta paret, però amb un estil diferent. Aprofitant que els dies son curts i a primera hora fa força fred, aquest dissabte ens hi arribem amb en Manel.
Parem a esmorzar a Coll de Nargó al bar Tahussà, no hi ha gaire gent avui, un repàs a alguna ressenya i marxem cap al Serrat del Coniller. A la sortida saludem a en Pere Joan i uns company que acaben d’arribar.
La temperatura és força baixa quan arribem a l’aparcament on deixarem el cotxe, a la paret però ja l’hi toca el sol, el dia és esplèndid. Un horeta llarga, per un camí molt ben traçat ens deixa a peu de paret. El peu de via ens costa una mica de trobar, queda a l’esquerra de la paret, a uns tres metres hi ha un espit, com a referència.
Els dos primers llargs son de placa. Els primers metres son molt fins per arribar i superar el primer espit, seguim fins un sostret que superem amb bona presa. La placa s’ajeu, la seguim amb tendència a la dreta fins arribar a la R1, 30m.
El segon llarg segueix per una placa mantinguda que esta ben assegurat a la part més difícil, els darrers metres anem a buscar una llastre, on podem assegurar-se amb un friend. R2 30m.
Fins aquí hem anat molt ràpid i ens dona la sensació que la via se’ns farà curta, però al tercer llarg la cosa canvia. Anem navegant tot seguint les assegurances fins arribar sota d’un desplom, la roca ha estat sanejada, però ens costa trobar com superar-ho, al final trobem el pas després de poder protegir-lo amb un micro, passatge atlètic en flanqueig a l’esquerra. Un darrer pas d’Ae amb sortida atlètica que resulta més complicada pel fregament de les cordes, ens deixa a la R3, 40m.
El darrer llarg va a buscar un placa vertical on veiem un espit. Penjats de l’espit hem d’anar a buscar un merlet, però no hi ha manera d’arribar-hi, al final podem amb un pas de ganxo entremig. D’aquí ja trobem més presa per arribar a un pitó, ens hem ajudat amb una tramposa però. Seguim en flanqueig a la dreta per terreny més fàcil, fins un ressalt on és veu un pitó, tot i marca V+, no trobem el pas, així que un pas de ganxo i cap amunt. Per evitar el fregament, muntem reunió en un arbre. Segueix per díedre fins arribar a un espit, on passem a la placa, amb un pas fi. R4 50m o 30+20m. Des del cim tenim una magnífica visió de la Serra de Sant Joan i el poble de Montinessells.
En resum via exigent que no et deixa indiferent. Amb els dos darrers llargs on cal treballar-los de valent i amb una certa exposició en els passos difícils. Cal portar friends fins el nº2 de Camalot, tascons i bagues per a merlets, estreps i un ganxo pot ser útil si anem justos de grau.
Per Manel Díaz i Joan Asín
 |
| a la placa del primer llarg |
 |
| primers metres del segon llarg i a la R2 |
 |
| Sortint del pas d'Ae del tercer llarg |
 |
| Després de la placa del quart llarg |
 |
| al díedre de sortida del quart llarg o cinqué si és fa reunió al arbre |
 |
| Al cim i vista de la Serra de Sant Joan |
10 comentaris:
Una via diferent als Pics de Coniller, pel que expliques s'ha de treballar de valent!
Enhorabona!
Ei Joan
Ja veig que cal portar la tramposa i potser l'antena per aquesta via !!!
Sort que tens recursos per tot
salut i a tibar
Ei Joan!
així que eres tu al que el Pere Joan saludava quan nosaltres arribavem al Tahussa?? Doncs per 2 minuts no ens creuem!
Enhorabona per la via!
realment tot un altre estil de les que he fet per allà...
Jaume la via és curta però et deixa content.
Joan B una ajudeta sempre va be quan vas justet de grau.
Ei Lu llàstima m'hauria agradat saludar-te, a veure si coincidim algun dia, veig que ja estas operativa, enhorabona.
Ja veig que no té res a veure amb les seves veïnes. Felicitats
Mingo, és una via dura
ep! que per aquí encara no hi hem anat! sempre ens ha fet mandra l'aproximació...i mai trobem el clima ideal per anar-hi...crec que haurem de fer un cop de cap i anar-hi te bona pinta....!!!
Llorenç, és un racó molt bonic i el camí molt ben trobat, una zona que val la pena de conèixer. Salut.
La primera notícia d'aquesta via... Però el lloc em va agradar molt, molt més que les vies... Així que me l'apunto! Gràcies!
Joan, aquesta no té res a veure amb les veines. Records.
Publica un comentari a l'entrada