19/03/11. Quedem amb en Jaume per sortir el dissabte amb la intenció d'anar a fer una escalada tranquil·la. Li proposo d'anar a Sant Honorat on encara tenim feina per fer.
Quan passem el túnel del Bruc el cel esta ben encapotat, boira?.. això és el pensem, però quan arribem a Oliana la cosa està ben tapada, dubtem i ens arribem a esmorzar al Thaussà de Coll de Nargó. Un cop passat Oliana la cosa és confirma, son boires però encara estan molt enganxades. Esmorzant canviem els plans, tot fullejant les ressenyes veiem la via Santa Perpètua a la Serra de Sant Joan i que sembla interessant. Després de saludar alguns coneguts marxem cap a Montinessell.
 |
| recorregut de la via i canal de baixada |
Un cop passat Montinessell seguim la pista, passem unes cases (Cal Perot) i al següent revolt deixem el cotxe. Surt una pista a la dreta, en mal estat, que ens porta fins a la canal de baixada pel pany central. L'aproximació és evident seguint corriols i tarteres. A peu de via trobem una
fletxa picada a la roca.
 |
| ressenya |
Per aquest pany de paret ja havíem escalat el desembre de l'any 2000, vam fer aquesta via però sortint per la via la primera del 2000, després de la tercera reunió. Aquell cop al primer llarg en el passatge difícil se'ns va arrancar una savina que hi havia.
La via està semi equipada amb pitons on cal portar 12 bagues exprés, friends fins el 2 de Camalot, tascons, bagues per a savines i pitons opcionals. Via amb vegetació i passatges difícils, resultant una via treballosa per terreny d'aventura.
El primer llarg comença per uns blocs amb uns passatges atlètics de IV+, seguim per unes grades fins a peu d'un díedre vertical amb passos de V+. La reunió és fa en un arbre, 35m, 5 pitons.
El segon llarg segueix una placa en tendència a la dreta IV,IV+ fins un díedre que ens porta a la R2 en un arbre, 40m 1 pitó.
El tercer llarg surt en flanqueig a la dreta fins un ressalt IV, un cop superat segueix per una canal fins un arbre on fem la R3, 25m. D'aquí és pot sortir seguin en tendència a la dreta per terreny més ajagut seguin la via la primera del 2000.
El quart llarg és el clau de la via, seguim paques amb vegetació fins un pont de roca, d'aquí hem d'anar a buscar a pitó a l'esquerra amb uns passos d'adherència V+, seguim per terreny vertical acompanyat de vegetació, trobem 2 pitons (possible reunió). Seguim per una placa vertical on trobem 3 pitons, el primer pas surt en lliure però després seguim amb artificial. R3 en un arbre, 40m, 6 pitons i un pont de roca.
El cinquè llarg surt a la dreta per superar un ressalt per una canal IV+, flanquegem per terreny fàcil a l'esquerra a buscar la R4 que l'hem de muntar, 25m.
El sisè llarg pugem per un díedre IV+ i flanquegem a l'esquerra trobem un pitó que un cop passat seguim per un darrer díedre fins al cim, 20m, 1pitó.
Pel descens seguim l'aresta direcció oest fins a trobar una canal (fita) per un baixem, amb alguna desgrimpada.
El que tenia que ser una escalada tranquil·la ha acabat amb una via per terreny d'aventura i treballosa.
per Jaume Galban i Joan Asín.
El sisè llarg pugem per un díedre IV+ i flanquegem a l'esquerra trobem un pitó que un cop passat seguim per un darrer díedre fins al cim, 20m, 1pitó.
Pel descens seguim l'aresta direcció oest fins a trobar una canal (fita) per un baixem, amb alguna desgrimpada.
El que tenia que ser una escalada tranquil·la ha acabat amb una via per terreny d'aventura i treballosa.
per Jaume Galban i Joan Asín.
 |
| al primer llarg |
 |
| placa i díedre del segon llarg |
 |
| canal amb vegetació arribant a la R3 |
 |
| entrant a la R4 |
 |
| cinquè llarg des de la R5 |
 |
| sisè llarg |
 |
| al cim després d'una via Uffff |
10 comentaris:
Hola,no paras de engañar a gente,buen tiempo no?mejor o peor que la del otr5o dia
Ei Juan Carlos, peor los pasos dificiles van acompañados de vegetación y tierra je,je. ¿Como os fue a vosotros? haber que deberes me habeis puesto, je,je.
La Ramona del pic de San Cugat,muy cortita y solo un par de largos buenos.la de montrebei,mejor pero tambien corta,la tienes que trabajar mas
Joan, la via sembla interessant tot i que les fotos amb tanta vegetació no són massa engrescadores, una altra raconada a visitar.
Jaume la via te molta vegetació encra que hi ha algun passatge bonic sobre tot a la primera i segona tirada. És un via d'aventura.
Enhorabona Joan, pel que li expliques al Jaume dedueixo que la via no val massa la pena?
Via treballosa i per terreny d'aventura, just el què més m'agrada! Veig que t'has tornat un asiduu a la serra....
Mingo no és una via de les que t'agrada a tu, je,je.
Joan des de que van obrir la primera via la Monfort ja he repetit unes 14 vies, és un racó que m'agrada, llàstima que hi hagi masses trams amb vegetació.
Joan la via de l'espero de Montanisell, és d'aventura i em va agradar molt. Aquest racó m'agrada molt, potser intento enganyar algú a veure si et puc donar la rao, o no.
Mingo,és una via tot terreny.
Publica un comentari a l'entrada