28/04/12. El juliol del 2010, amb l'Antoni vam fer un intent a aquesta via, a mi se'm va trencar el cable d'un plom i després una mica rallat no vaig veure l'entrada a la reunió, així que ho vam deixar.
Aquest dissabte el dia està força tapat i no dona per a gaire, tot repassant on podem anar surt aquesta via un altre cop. En Jaume no diu que no així que hi anem, poca aproximació i fàcil d'abandonar en cas de pluja o no? com l'altre vegada.
 |
| l'Elefantet a tocar del Monestir |
El primer llarg d'artificial amb passos llargs en depara una entrada amb uns passos de decisió i que en Jaume ho soluciona hàbilment amb un pas de ganxo, després de pensar-ho una mica. El segon llarg ens depara un festival d'escalada dura en díedre i oposició, amb assegurances allunyades, on podrem reforçar amb algun friend un del 2 de Camalot ens pot assegurar l'entrada a la reunió. El tercer llarg surt amb tendència a l'esquerra per anar a buscar un fissura que seguim fins el coll. Al mig trobem un pas desplomat estrany, assegurat per un burí sense plaqueta (portar-ne una).
En resum una via exigent amb essència Montserratina, tan a prop i tan lluny a l'hora. |
| ressenya |
Primera ascensió: 25/05/1977
Per: Toni Aymamí i Fredi Parera.
Via equipada per dalt.
Dificultat: V+,Ae
Dificultat obligada: V+,Ae
Equipament: Parabolts a la "colorantes permitidos", espits i burins a la Jacint Aguilar.
Material: 10/12 cintes exprés, tascons, friends fins el 2/3 de Camalot, una plaqueta, estreps i ganxo (opcional).
Aproximació: Des del Monestir anem a buscar les escales dels pobres, un cop passat el pont ja podem buscar el corriol que ens porta al peu de la gran placa que tenim al davant. 5 minuts.
Ll 1i2 entrem per la via "colorantes permitidos" per una placa mantinguda assegurada amb parabolts distants que ens faran navegar per anar trobant els passatges.
Un canvi de reunió caminant ens porta al peu de la via Jacint Aguilar.
Ll 3 el superem en artificial amb passos llargs, en una entrada en lliure difícil, possible pas de ganxo amb habilitat.
Ll 4 segueix una marcada fissura díedre. Llarg mantingut on podem reforçar les assegurances amb friends. Abans d'arribar al final del díedre cal anar en tendència a l'esquerra a buscar l'esperó.
Ll 5 sortim per la placa de l'esquerra per pujar fins a una savina, d'aquí seguim la fissura cap a l'esquerra fins a sota d'un desplom. El pas està assegurant amb un burí sense plaqueta, un cop superat per terreny fàcil anirem fins el coll. Podem pujar al cim superant un ressalt de 5m.
Descens: Seguirem la carena cap l'oest fins a trobar una camí fressat que seguirem fins a les escales del pobre que ens retornem al Monestir.
Informació: ressenya d'en Joan Jover, benvinguts al paradís, moliclimbs.
Per Jaume Galban i Joan Asín
 |
| a la mantinguda placa del primer llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| Ae al tercer llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| en Jaume a la R3 |
 |
| al quart llarg |
 |
| arribant a la R4 |
 |
| foto d'Albert Astals des de la via Colorantes Permitidos |
 |
| estètic inici del cinquè llarg |
 |
| al cinquè llarg |
 |
| al final el dia ens ha respetat i no ha plogut |
4 comentaris:
Joan i companyía, moltes felicitats per la via. És veu una ruta guapa d'aquelles que t'ho has de currar!!!!!! Salut!
Felicitats Joan, justament avui amb el Toni Aymamí parlàvem de la seva via, d'anar-la a repetir...curiosa coincidència.
No si a aquest ritme al final tornarà a ser una clàssica jejeje. La via sorprèn, és curta, però intensa, amb passatges molt ben resolts i amb un toc d'altres temps que li dóna un tarannà especial. Com bé dius, essència montserratina!
Salut, tàpia i còdols.
Gràcies Albert,doncs si cal treballar-la.
Ei Jaume tenia un deute amb aquesta via després d'abandonar un altre vegada.
Josep i Laura una via ben buscada on cal treballar de valent,je,je. Quan la vau fer em vau fer recordar que hi tenia un deute amb aquesta via.
Publica un comentari a l'entrada