30/06/12. A l'estiu és temps de festes i concerts, així que aquest dissabte amb en Juan Carlos i el Manel, anem a una nova edició del Festival de RUMBATEAM. Aquest cop l'han convocat a la vall del Freser, a la paret del Grill, el programa sembla força interessant amb set noves cançons del duet.
 |
| la paret del grill i l'itinerari de la via |
El concert ens ha deixat un bon regust, hem gaudit del estil dels autors..assegurances disseny propi, justes i als passos més difícil, on cal completar-les amb un bon joc de micros i friends fins el 3 de Camalot i opcional el 4. La paret s'ha respectat, així que trobarem trams molt bons altres amb molsa i algun bloc encara per caure, atenció al camí que passa just pel peu de via. De les set cançons la tercera i quarta son de tràmit entre les dos parts del concert. La primera cançó ens deixa clar el tarannà que trobarem, la segona intensa i atlètica on haurem de treballar-la. La segona part ens regala una primera balada per una placa, una segona atlètica que per si sola ja val la pena el concert, la darrera comença trepidant per anar baixant la intensitat fins arribar al final......del concert.
 |
| ressenya original Rumba Team |
RESSENYA:
Primera ascensió: 02/06/12
Per: JordiTapia i Bernat Jover
Equipament: Parabolt de 10 amb plaquetes casolanes, pitons creació pròpia i un tac de fusta. Bagues en arbres.
Material: 12 cintes exprés, joc complet de micros i friends fins el 3 de Camalot (4 opcional), algun tascó.
Dificultat: 6a,Ae
Dificultat obligada: V+,A1.
Aproximació: A l'entrada de Queralbs, trobem a la dreta la vall del Freser. Una pista ens porta fins a una central elèctrica, on podem aparcar. D'aquí surt el camí que ens porta al Refugi de Coma de Vaca. Un cartells ens indica el Salt del Grill (20minuts). La via comença al camí on trobem un punt vermell, un cop passat el torrent.
Ll 1: Pugem un ressalt per flanquejar a la dreta fins un curt díedre desplomat, trobem un pas difícil no obligat, seguim per una placa vertical atlètica amb bones preses. R1 20m en un arbre, atenció que hi han blocs soltes al costat del arbre.
Ll 2: Anem a buscar un díedre molt marcat per on pugem amb passatges atlètics i que podem equipar amb friends al gust. Flanquegem per una placa de roca vermella a l'esquerra fins a un ressalt assegurat per un parabolt, atenció a una bona presa per la ma esquerra que treballa bé a tracció però que és mou. Un cop superat seguim per un díedre i entrar per una placa i un pas en bavaresa de l'arbre on fem la R2, 45m.
Ll 3: Aquest llarg és segueix una tram discontinu per una zona boscosa amb dos ressalts verticals fins a la R3
Ll 4: Llarg caminant per una feixa boscosa fins a tornar a trobar la paret R4 en un arbre (baga)
Ll 5: Aquest llarg va totalment per placa sortint directe per un primer ressalt que sembla més difícil, les preses les anem trobant a mida que anem pujant, cal anar buscant els passatge. Flanquegem a la dreta després del tercer parrabolt per seguir per un altre ressalt fins a la R5 al peu d'un díedre desplomat. R5
Ll 6: Aquest és un llarg preciós que per si solt ja val la pena de fer la via. Sortim amb un passatges molt atlètics i bones preses pel díedre desplomat. Un cop superat el primer tram s'ajeu fins agafar un espectacular flanqueig a la dreta, aeri. Un ressalt en deixa a la R6. Aquí trobem un curiós pot de registre (hem fet la 4ª ascensió). R6
Ll 7: Sortim directament amb tres passos equipat d'Ae. Podem sortir directament amb un passatge molt atlètic o fer una altre pas posant un alien blau o millor un tascó. Seguim per una placa que va perdent verticalitat i dificultat, en tendència a la dreta fins a trobar la R7.
Descens: Baixem per una canal seguint rastres fins el torrent. Trobem una placa metàl·lica on cal remuntar fins a l'esperó de la dreta i seguir baixant fins a una tartera i el camí de pujada que resseguim fins l'aparcament a la central elèctrica.
En resum una via recomanable, on cal treballar-se-la.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
 |
| inici de la via |
 |
| al díedre del primer llarg |
 |
| arribant a la R1 |
 |
| al atlècic díedre del segon llarg |
 |
| placa d'entrada a la R2 |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| caminant per la feixa, quart llarg |
 |
| al vertical inici del cinquè llarg (V) |
 |
| inici altlètic i flanqueig del sisè llarg |
 |
| en Juan carlos a la R6 |
 |
| al flanqueig vist des de la R6 |
 |
| al Ae del setè i el pot de registre tota una obra d'art |
 |
| FOTOCIM |
 |
| la placa metàl·lica que trobarem a la baixa i pel mig del bosc |
8 comentaris:
Joan, un escrit molt original i refrescant, ja veiem que tambe heu sortit amb les mateixes bones sensacions que nosaltres.
Vam trobar obligada l'atletica sortida del darrer llarg davant l'impossibilitat de protegir-la i d'aqui el 6a obligat nostre, sembla que vareu tenir millor vista i pericia.
Bon estiu i millors escalades!
Joan, si hi vareu anar dissabte casi ens hi trobem... però aquesta està a la llista i ben amunt!!!!!!!! Salut, i guarda't del sol!!!!!
Amb aquestas calor veig que heu optat per anar a buscar la fresca al Ripollès, la via sembla interessant, però de treballar-se-la oi?
a veure si hi pujo, tot i que si ha plogut millor ni acostar-s'hi no?
Josep i Laura ja havíem quedat per anar-hi i a mitja setmana vam veure la vostra piulada. Del últim parabolt i sobre de les grans preses hi ha una bona fissura per un tascó, nosaltres no en portàvem i vam posar un alien blau, més que vista son any de rodatge, je,je i de covards.
Albert aneu-hi que us agradarà.
Jaume la via no regala res, aquesta parella de rumberos et fa ballar de valent.
Ep Joan..ja m'esperava ben aviat la teva piada! aquest cop s'han avançat! qui ha fet la tercera?
Molt bona piada..i s'hi realment una bon ball que veig que hi heu sortit molt airossos! potser la segúent caldrà apretar-la una mica més...jaja
Felicitats per la repetició i fins aviat.
Bernat
Ei Bernat no apreteu gaire que ja anem justets, ja teníem previst d'anar-hi però s'han avançat...molt ben trobada la via enhorabona.
Quan vaig veure publicada la seva obertura també em va picar la curiositat i la vaig ficar a la llista de les imminents, però això de quadrar a vegades no te'n surts i encara és al tinter, uf, bé, com tantes altres.
Sembla bo el concert que bau assistir, amb toques de rock una mica dur que et poden fer perdre el cap si et deixes portar!
Montse un cocert recomanable, je,je
Publica un comentari a l'entrada