25/09/14.
Avui ens hem endut una
agradable sorpresa amb aquesta via. Poca informació a la xarxa, això és bo per
anar a treure el nas i BINGO, una via què no acabes d’entendre què no és faci
més.
|
ressenya |
El primer llarg és comú amb la via Que pum
que Pan (ens saltem una R ), entrem per placa per seguir per un sinuós esperó.
Sortim en tendència a la dreta, seguint espits què ens porten a un
desplom/sostre vermellós el superem per l’esperó (tram amb roca a controlar),
després va perdent verticalitat i entre a una terrassa amb pedres soltes i
vegetació, R a la dreta del díedre (2 espits).
El tercer llarg comença amb uns passatges
atlètics amb presa petita per seguir flanquejant a la dreta amb roca
espectacular fins què cal pujar verticalment amb còdols més roms (llarg espectacular).
El darrer també és molt bo pugem directament uns metres per flanquejar a
l’esquerra (aeri) per sota d’un sostre uns darrers passatges un amb presa
petita un altre desplomat (equipats amb un pont de roca i dos pitons) ens
deixen al cim de la Granota.
La via està totalment equipada amb parabolts
a l’inici, espits i algun pitó a la resta de la via. Els passatges de 6a/6a+ no
son obligats.
La roca és molt bona tret d’algun tram
esporàdic.
DADES
Primera ascensió: 1995
Per: Marcel Millet, Jordi Coma, Sergi.
Equipament: totalment equipada amb parabolts,
espits, claus i un pont de roca.
Material: 15 cintes exprés.
Dificultat: 6a+, obligada V+/A0.
Descens: Un ràpel curt i un altre de 60m
justos.
Via RECOMANABLE.
Per: Joan Carles Mompel i Joan Asín.
|
primer llarg |
|
arribant a la R |
|
segon llarg |
|
entrant a la R2 |
|
inici del tercer llarg |
|
espectcular flanqueig amb roca de primera |
|
Joan Carles a la R3 |
|
flanqueig quart llarg |
|
darrer passatge |
|
FOTOCIM |
|
SANT BENET |
2 comentaris:
Doncs sí que sembla interessant ! esteu traïent petroli de la Granota hehehe.
Jaume és una bona via variada i amb ambient, apunta-la
Publica un comentari a l'entrada