16/09/14. Feia dies que li anava al darrera de repetir aquesta via després de la
restauració feta per Lete i l’Eduard (molt bé per cert), però per una cosa o un altre l’ocasió
quedava frustrada. Avui amb l’Antonio ens hi hem arribat, quan arribem al coll
entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, les boires ens envolten ???, amb
dubtes de si anirà a més i acabarà plovent ens hi fiquem.
 |
| ressenya en ratlles per on va la via |
El primer
llarg és el clau de la via, no tant per
dificultat sinó per lo mantingut en el V grau i només tres expansions en 35m.
Un llarg amb essència Montserratina on clar anar navegant buscant els passatges
i les assegurances, nosaltres hem afegit un alien verd i un altre de groc en
una franja abans de la primera expansió
i un tricam negre en un forat entre abans de la segona.
La R1 és
penjada sota la marcada fissura que ratlla aquesta zona de la paret.
El segon
llarg surt en flanqueig cap l’esquerra, l’Antonio l’agafa una mica per sota i
ha fet un bon tram sense assegurar-se, al final pot posar uns aliens abans
d’agafar els pitons de la fissura. Cal seguir flanquejant fins a veiem la R2 i
hem de pujar recte. De la R1 cal
flanquejar sense baixar i trobar una V que no és veu des de la R.
El tercer
llarg comença amb Ae desplomat (6c), sortim en lliure a la dreta i anem a
buscar un altre ressalt equipat on podem optar per 6a o A0, uns metres més
ajaguts i entrem a la R3.
El darrer
llarg és curt i sense cap assegurança, sortim amb un aeri flanqueig ascendent a
la dreta fins a l’esperó on la dificultat baixa. Un cop al cim hem anat a
muntar la R a la instal·lació del Ràpel. Hem posat un alien a l’inici del
llarg.
Les
boires han anat a més i ara agafen un caire “pixaner”.
En resum
una bona via i bona restauració, d’una via amb essència Montserratina. A les xapes només entra un mosquetó.
DADES:
Primera
ascensió: 1965.
Per:
J.Banet, J.Genebriera , F.Sabat.
Equipament:
Parbolts i claus d’època.
Material:
12 cintes exprés, joc de micros i friends fins el 1 Camalot, algun tricam i
bagues per merlets, què podrem posar segons l’habilitat.
Dificultat
obligada V/Ae, poc assegurats els trams en lliure.
Per:
Antonio Gómez i Joan Asín.
 |
| en aquesta franja es poden posar aliens |
 |
| navegant per la placa |
 |
| l'Antonio a la recerca del pitó què no el trobarà |
 |
| aquí va posar un micro abans d'gafar la fissura ufff |
 |
| primer passos en A0 |
 |
| seguim en Ae |
 |
| darrer llarg amb boira pixanera |
 |
| FOTOCIM |
 |
| emboirats |
4 comentaris:
Molt bé Joan
Al final l'has aconseguit !!!
Si Joan al final ha caigut, je,je
Enhorabona Joan i Toni ! la via ha caigut què millor no caure-hi oi?
quines excursions i amb aquesta humitat...renoi aneu forts de tremp, repeteixo felicitats !
Ei Jaume quan tornis a tibar no te la perdis.
Publica un comentari a l'entrada