26/09/14. Aquesta via portava des de l’any 1981 a la
llista de pendents, aquell cop vam arribar a la R2, des d’on vam baixar per la
visita de la pluja. Després per una cosa o altre la vas deixant i els companys
habitual la fan i cada cop es fa més difícil de trobar company de cordada. Amb
el Juan Carlos feia temps què ja havíem decidit de fer-la, però s’anava
endarrerint, fins avui què ha estat possible per fi.
 |
| ressenya |
El dia ha estat esplèndid i hem gaudit d’estar sols a la
paret. Una via amb essència Montserratina, va enllaçant díedres fins què queda
barrada pel sostre què el passa pel seu punt més feble. Un cop superat tornem a
seguir els díedres fins a sortir a la pla cimera on la dificultat va baixant a
mida què anem pujant fins agafar l’aresta que ens porta al cim.
Als díedre els haurem d’anar equipant-los al gust,
els passos d’artificial no son llargs. Fins a la R5 està equipat per a rapelar.
El cinquè i sisè llargs és poden empalmar, però millor no fer-ho per evitar
fregament i poder la foto de la via (el sostre amb el cavall Bernat de fons).
Un cop a la R7 només podem sortir per dalt o desfer el sostre. Encara queden
tres llargs força mantinguts per díedres, el novè és el més difícil però és pot
anar equipant. El desè llarg trobem un díedre vertical i atlètic a equipar,
trobem una reunió, nosaltres ens la saltem i seguim per les plaques a buscar l’aresta on hi ha una reunió a uns
45/50m de la R9. Després només queda seguir per l’aresta on trobem un parell de
ressalt què ens porta al cim.
En resum un Gran Via amb essència
Montserratina, ambient i compromís.
MOLT RECOMANABLE.
DADES
Primera ascensió: 7/12/1970
Per: R.Galí, R.Brescó, Ll.Costa, S.Ubach.
Equipament: Parabolts, burins, pitons, pont
de roca.
Material: Aliens, friends fins el Camalot del
2, repetit semàfor d’aliens, tascons (nosaltres no en dúiem) una plaqueta
recuperable per l’artificial del cinquè llarg, 20 cintes exprés. Alguna baga
per savines i 2 estreps (millor).
Dificultat: 6a, Ae. V+ a equipar en lliure
obligat.
Per: Juan Carlos Sànchez i Joan Asín
 |
| comencé per la placa per anar a buscar la canal herbosa |
 |
| segon llarg amb una segona part treballosa |
 |
| a l'artificial del tercer llarg per a gafar un altre díedre |
 |
| al quart llarg per entrar a la R hi ha una corda fixa |
 |
| primera par del cinquè llarg |
 |
| la segona part del cinquè llarg desploma |
 |
| a la R5 i el flanqueig (A0 o V+) |
 |
| inici del sostre |
 |
| la FOTO de la via |
 |
| navegant pel vuitè llarg |
 |
| al mantingut novè llarg |
 |
| abans d'entrar a la R9 |
 |
| al díedre a equipar del desè llarg |
 |
| ja falta poc |
 |
| arribant al cim |
 |
| FOTOCIM |
10 comentaris:
Lo que más se hace esperar, más se disfruta cuando llega.
En hora bona Companys
Jesús
Gracias Jesús hacia 33 años que estaba pendiente solo, je,je
Moltes Felicitats per la via i les fotos. Aquesta és una via que no pot faltar a cap escalador montserrati. Per fi ha caigut, no hi ha com la constància per aconseguir els grans reptes.
Gràcies Manel&Ita, encra en queden algunes d'aquestes,només cal esperar l'oprtunitat i el campany per anar-hi.
Moltes felicitats Joan i companyia. Treure's una espineta després de tans anys, i no oblidar-ho és motiu de doble felicitació.
Salut
felicitats, realment es una via que omple mol
Enhorabona per la via, Joan, veig que et vas mantenint!! I tens tota la raó que costa molt trobar companys de cordada, jo encara no l'he trobat!! I suposo que companys de "cardada" encara més!!!
Ei Mingo hem d'anar traient-se deutes. Gràcies.
Gràcies Guillem tot un "viote"
Joan gràcies, sempre pensant en el mateix ja veu deu ser cosa de l'edat
Felicitats a la cordada, que fèia dies que hi anàveu al darrera oi? jo encara la tinc a la llista, com tantes !
Bones fotos i bona feina, enhorabona.
Gràcies Jaume per ppc què puguis no te la perdis.
Publica un comentari a l'entrada