15/10/14. Avui per fi hem pogut
escalar plegats amb el Toni, després de varis intents frustrats. Com les tardes
ja comencen a ser curtes ens arribem a la Paret del Pont amb vies curtes però
intenses.
|
ressenya |
|
ressenya de la nochedelloro |
La via Didgeridoo
te tres llargs de corda, un primer per placa ajaguda amb només tres
assegurances i una dificultat de IV+,IV. El segon llarg comença amb un ressalt
vertical (un pel desplomat) amb bones preses, ha faltat un punt per què sortís,
V+/A0, el Toni el treu sense problemes , després cal anar navegant per la placa
(amb poques assegurances) abans d’entrar a la R2 trobem un ressalt més vertical
amb un passatge de V+ al meu parer. El darrer llarg presenta un ressalt
desplomat amb continuïtat (preses i forat) dependrà de les “piles” en el nostre
cas V+/A0, quan per verticalitat trobem
un passatge obligat de V+, després va perdent verticalitat fins arribar a la
R3. El descens amb un ràpel de 60m des de la R3.
Via equipada amb
parabolts només cal portar 10 cintes exprés. RECOMANABLE, V+ obligat
Per Antoni Aymamí i
Joan Asín.
|
primer llarg |
|
arribant a la R1 |
|
sortint del passatge del 6a |
|
arribant a la R2 |
|
tercer llarg |
|
acabant el tram desplomat |
|
FOTOPARET |
4 comentaris:
Estic content que hagueu coincidit doncs jo fa dies que no estic massa fi el Toni està fanàtic com tu. El tercer llarg tot i que hi ha força pressa desploma molt i és un passatge llarg, i cal tenir la pila molt carregada.
Enhorabona
Ei gràcies Mingo no havia manera de poder quedar per escalar plegats.
Ei Molt bé! ara ja només falta que escalem els tres hahaha, en tinc moltes ganes, però encara toca aguantar-se.
Jaume queda apuntar un trio.
Publica un comentari a l'entrada