17/12/14.
Tarda
rufa i curta, em faig un embolic per Terrassa i al final arribo a l’aparcament
del Cavall Bernat, on ja fa estona què m’espera l’Antonio. Fem l’aproximació mig
corrent, a peu de via trobem una ovella fent “boulder”.
 |
| Cavall Bernat |
 |
| no som els únics què escalarem avui |
 |
| ressenya germans Masó |
Fem la via JA-RO, començant
per l’entrada directa INSOCULÒRUM dels germans Masó. Aquesta via estava a la
llista de pendents des de qui sap quan. Avui podem tornar a tastar aquest
conglomerat fanganós peculiar de Sant
Llorenç, on cal escalar amb cura entre còdols mòbils. El primer llarg és
entretingut comença per un díedre, segueix un tram ajagut fins un ressalt força
vertical i difícil amb pres petita, per anar a la dreta trobem un R però no cal
fer-la pugem per un altre díedre i anem a buscar la R1 a la dreta. El segon
llarg segueix l’esperó equipat amb expansions, que amb l’ajut de la textura de
la roca convida a l’A0 amb algun pas en lliure, trobem una R què passem de
llarg, seguim en lliure fins al cim. Fem reunió al ràpel (30m).
Avui entre una cosa i altre
hem justejat bastant i el ràpel l’hem fet mig a fosques.
Via equipada amb espits,
parabolts i algun burí on passarem amb 10 cintes exprés.
Per Antonio Gómez i Joan
Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| la R1 fent el segon llarg |
 |
| FOTOCIM |
 |
| ràpel |
 |
| FOTOPEUDEVIA |
6 comentaris:
Ei Joan,
Jo el dimarts vaig passar per aquí tot pujant a la Mola per dinar amb els companys de feina.
L'ovella encara no hi era !!! je je je
Salut i a escalar
Quan es va cansar de fer boulder va baixar.
Oh quina il.lusió! el meu estimat Sant Llorenç, el "meu" burret, que així anomenem al Cavall Bernat de Sant Llorenç que no pot competir amb el majestuós de Montserrat....una via interessant en roca o fang compactat com diria algún geòleg, que no deixa indiferent.
Bona la foto del ràpel nocturn!
Ei Jaume ja em passaràs la llista de les clàssiques de Sant Llorenç de Munt....
Ep Joan, aprop d'aquí tens unes quantes d'imprescindibles a la Punta de les onze hores, la Clerc, un deu de via, la Camp amb un desplom interessant per sortir, l'Estruch amb una fisura final molt Alpina;
per les tardes quan tornin a allargar la cara oest del Cap de MOrt té vies molt interessants de dos o tres tirades.
Suposo que ja coneixes La Falconera on són molt bones l'Estenalles, la Rapsody, la TIM, l'Hernia Discal i la que faltava, tota en lliure.
Per a mes informació Santllors.com
Gràxies Jaume ja tenim feina
Publica un comentari a l'entrada