21/02/15.
Les prediccions per dissabte
no estan clares però lo suficient per a fer canvi de plans. Un SOS al núvol te
resposta i quedem amb el Jaumegrimp per anar a Alós de Balaguer per a
intentar-ho si més no.
Pic del Castellas |
Parlar d’Alós de Balaguer i el Pic de
Castellas , en el món de l’escalada clàssica va lligat a la via Olga Frontera
sens dubte, però li ha sortit una molt bona competidora, res serà igual després
d’aquesta nova via. Los GALLs han fet una bona feina d’equipament i neteja,
encara queda pendent arreglar els ràpels però. La via està dedicada en vida a
lo Nico, com diu ell, què el portàvem al darrera gaudint del regal dels
companys per segona vegada el dijous ja l’havia anat a repetir.
resenya original de los GALL |
Quan arribem a peu de via la roca encara està
mullada, el Jaume hi posa seny i fem una mica de temps, però de cop venen varis
cotxes plens de Galls....salutacions i xerrameca ens fan passar una mica de temps.
Tornem al peu de via i comencem seguits de tres cordades més. La solitud del
lloc avui té ambient de romeria, ens sentirem acompanyats.
La via té dues parts diferenciades, dos
primers llargs de placa què és podem enllaçar, però millor no fer-ho si el que
volem és gaudir i fer-la durar. Un llarg de transició per un ressalt i díedre
ajagut fins a una R, aquí flanquejarem a la dreta per entrar a una canal o
trobem la R al peu d’una gran placa. A la placa trobarem 3 llargs de corda,
fins a l’aresta. Els cinc llargs de placa son verticals amb bones preses per a
gaudir amb una dificultat mantinguda de V, amb algun matís més fàcil al primer
llarg i algun passatge més picant al quart i cinquè llarg. La via està
equipada, és pot passar amb lo què hi ha, però no està demés portar un joc de
friends fins el Camalot de l’u i bagues savineres, per algun allunyament.
Passarem amb 10/12 cintes bagues exprés. La dificultat obligada és de V.
El descens millor de moment és seguir per
l’aresta fins a una bretxa on trobem una instal·lació de ràpel de 20m fins a
una canal, remuntem un díedre d’enfront i trobem un altre ràpel de 20m també
fins la canal de baixada. Descens de la via SUSORDENES MONGUEF.
Una via amb tots els qualificatius pel gran
públic escalador, escalada plaisir, Love Climb, clàssica equipada.
DADES:
Primera ascensió: Febrer de 2015
Per: Juan Linares, Jordi Gazquez, Miguel
Urbano i Sergi Rosell.
Equipament: parabolts, pitons i ponts de
roca.
Material: 10/12 cintes exprés, joc de micros
i friends fins el Camalot 1, bagues savineres.
Dificultat obligada: V.
Per: Jaume Planell i Joan Asín.
arribant a la R2 |
al tercer llarg |
canvi de reunió |
al quart llarg |
cinquè llarg |
arribant a la R5 |
a l'aresta |
FOTOVIA |
9 comentaris:
Hola Joan, sabiem que us agradaria. Esta pensada per a que hi pugui anar tot tipus de gent que vulgui pasar una bona estona, sense patir gaire, poder amortitzar els catxarrets, fer metres i sobre tot anar amb bona companyia. Una abraçada
LO SERGI
Ei Sergi heu deixat una via que es farà molt.Ens va agradar molt. Recods
Ei Joan, a la vista dels teus comentaris, ja m'estic arrepentint de no haver quedat amb tu. Aquesta me l'apunto. Fins aviat
Ei Josep és una via per a gaudir, sense complicacions. Ja quedarem. Records.
Pel matí no n'hauria fet ni cinc centims del temps, però la teva intuició i feina d'investigació meteorològica va funcionar! Vaig disfrutar molt Joan, ets un Crack!
Ei Jaume no et passis....quan hi ha una possiblitat has d'anar fins a peu de via i si no és pot no és pot. Però si és pot és pot. Jo també m'ho vaig passar molt bé, gràcies.
El 19.02.2015 Jose Murciano, Vis Vidal i jo mateix, germà del Vis, varem fer la Olga Frontera començant a les 12,30 o 13,00 hores
moment en que hi havia una cordada en aquesta via. En ser preguntats ens van dir que estaven fent la integral de la nova via "Lo Nik...." Ereu els Galls?
No nosaltres anavem al davant d'ells, el Nico venia al darrera.
No vaig reconeixer el seu accent de ponent. Massa temps lluny de Lleida. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada