13/05/15.
La via Chani de la Falconera, és la més
repetida tot i què l’itinerari actual sembla què s’ha anat variant a còpia de
les repeticions i equipament què s’ha anat afegint. Tampoc està clar quins van
ser els aperturistes, però si què és va popularitzar a partir d’en Chani (Juan
Álvarez) informació a “caminos verticales...o no”.
La via comença amb dos ràpels un primer de 20m exterior i
un segon interior per un avenc de 40m què ens deixa a una terrassa penjada al
mar.
Anirem a buscar l’esperó de l’esquerra , és millor muntar
reunió i fer un curt flanqueig cap a l’esquerra (mirant al mar), amb un descens
fins a una plataforma on trobem la R1 (15m).
El segon llarg puja directament fins un desplom on flanquegem
a la dreta, passatges atlètics, fins a l’esperó i seguir per una canal fins a
col·locar-se sobre d’un gran bloc on trobem la R2 (20m).
El tercer llarg, seguim directament per la placa , al
segon espit anem a la dreta a buscar un díedre i flanquejar a la dreta per una
gran placa vermella. El flanqueig ens deixa a una canal per on pugem fins el
final R a l’esquerra (40m). En aquest llarg haurem de vigilar amb el fregament i
deixar bagues llargues, també podem muntar una R inter mitja abans de la placa
vermella.
De la R3 fem un canvi de reunió per la feixa herbosa i
muntem la R al peu d’una paret a l’esquerra. El quart llarg comença per la
dreta de la placa (díedre) i sortim a l’esquerra per la placa per tornar més a dalt
a buscar el díedre a la dreta per on pujarem fins a sortir a una terrassa herbosa
on trobem la R5 (30m).
El cinquè llarg va per una placa espectacular vertical
amb bones preses, de les que no vols què s’acabi, però malauradament és curta.
Superada placa trobem un R però és recomanable muntar-la a l’aresta en un bloc
(a muntar). R5 (25m).
La via està pràcticament equipada amb burins, espits,
parbolts, pitons i ponts de roca, en millor o pitjar estat d’oxidació, podem
reforçar les assegurances amb friends, portar una plaqueta recuperable i 10
cintes exprés algunes de llargues.
En resum una exòtica i variada escalada clàssica,
recomanable.
Per: Teresa Gotor, Antonio Gómez, Lambert Colas i Joan
Asín.
 |
| ràpel d'accés |
 |
| al flanqueig per arribar a la R1 |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| a la R2 fent el tercer llarg |
 |
| estètica R2 |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| al quart llarg |
 |
| al cinquè llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Almenys estarieu fresquets no? curiosa via aquesta, molt variada; espectacular la segona reunió en aquell esperó desenganxat de la paret.
Una bona colla us vau aplegar.
Jaume ara feia bastants anys què no la repetia, he trobat més equipament què abans, és la gran clàssica del Penya segat de la Falconera.
Publica un comentari a l'entrada