9/09/15.
La
tarda ja comença a escurçar-se però encara ens dona temps de pujar a Gorros.
Agafem el funicular de Sant Joan i fem la curta aproximació fins a la Gorra
Frígia, en arribar a peu de via sorpresa!! Tenim una cordada al davant. Ens
preparem sense presses mentre fan els dos primers llargs junts. Passada una
estona és el nostre torn. Aquesta via l’havia fet quan la van obrir i tenia
ganes de tornar-la a repetir, ideal per la
teràpia de recuperació escalatòria.
El primer llarg és mantingut
i un pel polit amb un passatge on les assegurances allarguen, faig un parell d’intents
per la dreta i no ho veig clar, al final tiro recte i les preses van sortint
(encara falta una mica de confiança), després sense problema arribem a la R1.
El segon llarg és un
festival de còdols per gaudir d’una escalada plaisir.
El tercer comença amb el
mateix estil fins a un desplom farcit de
bons còdols i ben assegurat (és pot passar al gust V+ o A0) després tornem a l’escalada plaisir
per codolàndia.
El quart llarg idem al
segon, camp de còdols a la sortida de la reunió després perd verticaliatat.
El darrer llarg superà un
desplom assegurat amb dos parabolt (6a o A0 al gust), un cop superat anem a l’esquerra
a buscar l’esperó què seguim fins a la creu.
DADES
Primera Ascensió: 1986,
reequipada el 2004 (Guillem Arias)
Per: Guillem Arias, Jordi
Briz i Manel Pedro.Equipament: Parabolts
Material: 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a, V+/V
obligada.
Via recomanable, atlètica i
força assegurada, tret d’un passatge al primer llarg.
Per: Antonio Gómez i Joan
Asín. |
| al primer llarg |
 |
| festival de còdols al segon llarg |
 |
| iniciant el passatge desplomat al tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| al desplom del cinquè llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona, l'Stromberg tot i estar prou assegurada fa escalar! veig que es va recuperant el peu.
Jaume seguim recuperant i comencem a tibà una mica més.
Publica un comentari a l'entrada