3/05/16.
Avui anem a la via Bukanan
amb la intenció de fer algun arreglo, però al final la cosa no ha arribar ni a
treure la pols.
El primer llarg comença amb una placa ajaguda
podem posar un camalot del dos en un forat, abans de seguir per un ressalt més
vertical i fem amb tendència a l’esquerra (tram amb poca possibilitat
d’assegurar). Al final del flanqueig trobem uns savina amb una baga. Seguim per
un díedre on havia un pitó (no hi és) ho solucionem amb un alien blau, passatge
atlètic i seguim més fàcilment per un díedre obert fins a trobar la R1 3 burins
i 2 Parabolt?.
El segon llarg sortim directament per
l’esquerra a buscar una savina on hi ha una baga, abans de la savina havem
deixat un pitó què ja no hi és. Seguim i el següent pitó què marcava què teníem
què anar a l’esquerra tampoc està, no portem pitons se’ls hem deixat, posem un
parabolt. Anem a l’esquerra i ja veiem el burí
què canviem per un parabolt. Pugem per un díedre de roca vermella fins a
sota del sostre on trobem 2 pitons junts, flanquegem a la dreta trobem un altre
pitó, un cop s’acaba el sostre amb un passatge a l’esquerra en posem a sobre i
seguim per un díedre, trobem una R muntada amb 2 parabolts?. L’original feia la
R2 en un arbre més amunt i a la dreta. D’aquesta R salgú ha obert una variant
més interessant, pugem per la placa ajaguda i anem cap a la dreta a buscar una
gran placa/esperó trobem dos parabolts. A la placa entrem per la dreta equipada
amb 4 parabolts. L’original va pel díedre de la dreta. R3 amb dos parabolts i
el burins.
El quart llarg està net hi ens haurem d’auto
protegir i navegar per la placa vertical i amb algun passatge amb roca a
controlar. La reunió la fem en un gran arbre i un parabolt.
El darrer llarg va a enllaçar amb la sortida
de la via Tàrrega. Millor muntar reunió en el arbre per evitar fregament de la
corda. Un darrer llarg de tràmit seguim
per uns passatges atlètics per uns blocs i sortim a les plaques cimeres, anem
caminant cap a la dreta a buscar l’aresta.
La via està menys equipada de quan la vam
obrir, els pitons marxen, ara anem sense martell i no és repiquen o també hi ha
qui els treu, una opció és posar un parabolt en el seu lloc. Els llargs
nets creant confusió del recorregut, algun parabolt puntual a part d’assegurar
ens orienta. Aquest és el dilema, avui no hem fet res d’això. La via tot i una
dificultat assequible de IV+/V atlètic però, no ha d’enganyar, ja què cal
navegar i auto assegurar-se. La variant per la placa esperó està molt bé.
Posant dos parabolts al primer i quart llarg podria quedar una via més
assequible, però avui no ho hem fet i segueix al Limbo.
DADES:
Primera ascensió: 18/09/1983
Per: Xavier Samsó, Antoni Peris i Joan Asín.
Equipament: Poc equipada amb pitons,
parabolts i bagues savineres.
Material: 10 cintes exprés i joc de friends
de l’alien blau al Camalot del 2, tascons opcional.
Dificultat: V atlètic.
Per: Manel Benavent i Joan Asín.
 |
| al primer llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| a la bona variant del tercer llarg |
 |
| al quart llarg a navegar i auto assegurar |
 |
| al darrer llarg |
 |
| FOTOCIM |
5 comentaris:
Home, almenys heu fet feina al 2n llarg, i força interessant.
Cal que hi hagi vies així, una mica "salvatges", on estiguis obligat a navegar i auto-assegurar-te. De les altres n'hi ha un fotimer.
La meva opinió és que els parabolts s'han de dosificar moltíssim, tal com heu fet al 2n llarg.
El primer llarg es pot protegir, i no recordo si l'alien blau que dius quedava bé... si és que si, jo el deixaria tal qual. És un llarg que t'introdueix molt bé a l'estil de la via.
La variant del tercer no l'he pas feta, encara que l'he vist. Més neta ha de ser, encara que augmenti una mica la dificultat mitjana.
Quant al quart llarg, no recordo com eren les assegurances que vaig col·locar. Si se'n pot col·locar una de bona al sortir de la reunió, i un parell o tres més després, podria quedar igual, doncs el segon i aquest llarg li donen caràcter i estil a la via. Si no es pot posar una de bona als pocs metres de iniciar-lo, un parabolt per disminuir el factor de caiguda estaria bé.
I per mi, res més.
Salut i amunt!
Vaja, aquesta també és teva? bona feina de restauració, encara que a mitges, s'agraeix.
Jordi Joan, és difícil de trobar el punt de fet nosaltres vam deixar alguna peça més de les què hi ha ara. De moment així la deixem.
Jaume, de restauració res hem tret una mica la pols, el primer i el quart estan nets.
Si a vosaltres us sembla bé, pel que fa al meu primer comentari ja veus que jo confio molt en el vostre criteri, doncs ens coneixem de tota la vida i tenim la mateixa escola.
I qui ha de fer la feina, en últim terme decideix com ho fa, naturalment. Els demés, només mirem i opinem gratuïtament.
Una abraçada
Bon dia, hem repetit recentment la via i ens ha agradat força. Sobretot la segona tirada amb el flanqueig aeri, sota del sostre. Espectacular!
Referent al materia hem trobat que s'assegura amb flotant força be. Jo no afegiria cap expansió més, o com a màxim una a la sortida de la R3, on sí ens ha costat posar algun flotant als primers metres.
La variant de la 3a tirada ens ha agradat moltíssim. Placa vertical però ben equipada.
Enhorabona per aquesta via i el reequipament parcial fet.
Ricard
Publica un comentari a l'entrada