2/05/16.
Avui ens retrobem amb el
Jordi Lluch. Algun cop què ens havíem vist darrerament, comentava què volia
anar a fer el díedre “Kantarín”. Finalment avui hem coincidit.
Aquesta és una via on l’escalada és el mitja
per arribar al cim, trobarem roca a controlar, díedre atlètic i plaques amb
adherència, amanit amb vegetació puntual. Donant tot plegat una caire
d’escalada per a col·leccionistes d’aventurers. Una cosa sí quan acabes la via
tens la sensació què has escalat.
El lloc tranquil i solitari, la paret
discontinua, l’escalada variada amb roca a controlar i els ràpels per baixar,
et deixen sensacions què un cop reposades et deixen records agredolços.
DADES
Primera ascensió: febrer 2014
Per: Remi Brescó i Joan Asín.
Equipament: Semi equipada amb parabolts,
pitons.
Material: 12 cintes exprés i friends, de
l’alien blau, al Camalot del 3 i bagues per a savines. Un estrep, tascons
opcional.
Dificultat: 6b, obligada V+/A1.
Per: Jordi Lluch i Joan Asín.
primer llarg |
primer llarg |
al díedre |
arribant a la R3 |
al cinquè llarg |
arribant al cim |
FOTOCIM |
4 comentaris:
Bona via, a aquesta serra encara m'hi he d'estrenar! El Jordi Lluch encara porta el mateix casc de fa uns quants anys!
Jaume un bon racó, però amb roca variable i vies semi equipades (no gaire) on haurem d'anar posant friends i tascons.
No heu fet l'agulla del 5è llarg?
El Jordi va tirar recte, fer l'agulla té la seva gràcia i li dona un punt. Quan la vam obrir tota la canal estava plena de vegetació.
Publica un comentari a l'entrada