21/02/17.
El Ponoig d’aquells cim què
cal pujar-hi. Avui amb el Jaume i el Xavi anem a fer la via dels Valencians,
una de les més accessibles però què no regala res.
Del poble de Polop haurem d’anar al Camí del
Rumar i pujar fins el dipòsit d’aigua, on aparquem el vehicle. Davant tenim la
immensa mole, l’aproximació cal fer la pel torrent i un corriol què puja cap a
les parets. Nosaltres hem agafat un PR
què surt a l’esquerra fins què ens hem adonat de l’errada i hem rectificat,
finalment però arribem a peu de via, fletxa picada.
Bé qui comença? Situació clàssica on ningú
agafa la iniciativa, doncs el papels ho decideixen, Xavi, Jaume, Joan. Per tal
de no anar canviant de cordes cada un farà quatre llargs.
DADES
Primera ascensió: 4/06/1975
Per: Juan Adalid, Carlos Torregrosa.
Equipament: Semi equipada amb parabolts,
pitons i ponts de roca, sobre tot als trams difícils.
Material: Tascons, joc de friends fins el
Camalot del 3, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a. Obligada V+/A0.
Aquesta va ser la segona via oberta en aquest
massís i és una de les més repetides. La via va buscant les febleses de la
paret, amb una primera part més herbosa fins agafar la paret vertical què ens
porta a una feixa, barrada per uns desploms. Marxa a la dreta fins a trobar un
marcat díedre per on accedeix a un altre feixa, flanqueja a l’esquerra fins a
un marcat díedre, un cop superat surt a l’esquerra fins a l’aresta cimera.
Primer llarg, comença per una placa vertical
R en uns ponts de roca.
Segon llarg, seguim en tendència a la dreta
per unes grades dins a una feixa.
Tercer llarg, gran flanqueig fàcil fins a
l’esperó de la dreta.
Quart llarg, pugem per l’esperó una mica
herbós.
Cinquè llarg, seguim per la placa vertical i
atlètica, on anirem trobant alguna assegurança.
Sisè llarg, espectacular, anem en flanqueig a
l’esquerra per la placa llisa buscant el passatge entre assegurances, després
puja més vertical a buscar el peu d’un díedre. Nosaltres hem pujat més a
l’esquerra i hem fet una Reunió, la sortida en pèndol fins a trobar el díedre i
la R.
Setè llarg, per díedre barrat per uns bloc,
passatge atlètic.
Vuitè llarg, seguim l’esperó primer per
decantar-se cap a la dreta, hem fet reunió en un parabolt.
Novè llarg, caminant fins el peu del díedre.
Desè llarg, pel díedre amb un final atlètic
de buscar-hi la posició.
Onzè llarg, 60 m, anem cap a l’esquerra
caminant primer i després amb uns passatges de quart en flanqueig per arribar a
la reunió al peu del díedre.
Dotzè llarg, pugem per un placa fins el
díedre què el superem per la placa de l’esquerra, passatges atlètics, trobarem
un parabolt i tres pitons.
Tretzè llarg, sortim per l’esperó de
l’esquerra fins a l‘aresta cimera.
Descens, pugem per les grades cimeres fins a
un coll, baixem per una canal a buscar un arbre on fem un ràpel de 35m. Seguim
el corriol què baixa per la tartera fins una aresta on trobem dos ràpels 25 i
35m què ens deixa al peu de la paret. Seguirem corriols què ens porten a
l’aparcament.
En resum una bona opció per pujar al Ponoig,
recomanable.
Per: Jaume Planell, Xavi Díez, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| arribant a la R6 |
 |
| setè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| desè llarg |
 |
| dotzè llarg |
 |
| dotzè llarg |
 |
| tretzè llarg |
 |
| tretzè llarg |
 |
| FI |
 |
| arribant a la R13 |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Un plaer compartir corda en un itinerari tan ferm, la vam disfrutar molt tots tres !
Tres Blocaires pel Ponoig, je,je.
Publica un comentari a l'entrada