27/04/17. Prediccions meteorològiques nefastes, pluja
arreu, però si hi ha una oportunitat per escalar avui és cap a Ponent. Parem a
Artesa per esmorzar plovent, l’allarguem una mica més del compte i ens arribem
a Alòs de Balaguer. Segueix plovent d’una manera feble però de les què mulla,
no ho veiem clar i marxem a Sant Llorenç de Mongai, directes al Bar. Prenem
alguna cosa mentre anem mirant ressenyes i segueix ploviscant.
Després de molts dubtes sembla què la pluja va afluixant, finalment ens
tapem i ens decidim a escalar a “l’aigua-roc” de la Paret de l’Os.
Ens ha cridat l’atenció l’Aresta “PUKI-NUKI” curta amb la D.O. J.
Marmolejo amb M. Flores.
Comencem fent els dos primers llargs de l’esperó Sud en un, amb roca
mullada i un lleuger plugim. Travessem una zona herbosa fins un arbre. Seguim
per l’aresta on anirem trobant parabolt, podem afegir algun tascó i/o friend,
llarg molt bo i atlètic. Hem muntat amb flotants després del darrer parabolt.
Una aresta fàcil ens deixa al cim. Torna a agafar força el plugim. El descens
el fem amb un ràpel de 60m per la via Los Diablillos de l’esperó Remacha, també
podem baixar caminant seguint l’aresta cap l’est. La via està pràcticament
equipada, amb 10 cintes en tindrem prou, algun tascó i/o friend pot anar bé.
Al final hem pogut escalar tot i el dia, via Recomanable.
Per: Antonio Gómez, Manel Benavent, Joan Asín.
FOTOCIM |
ràpel |
1 comentari:
Qui diu que els gats no arrapen en mullat? entrenament per BigWall?
Publica un comentari a l'entrada