27/11/17. Avui amb el Jordi ens arribem a la Garrotxa
per a fer una Excursió-Escalada-Excursió. L’objectiu és l’Esperó dels Llops al
Pic dels Llops de 1.486m, l’aproximació recomanada pels aperturistes és des del
Poble de Joanetes (600m) pel camí de Santa Magdalena, pujant per la canal dels
ganxos vell. El Jordi proposar fer-ho des de la Collada de Bracons (1.132m),
així què dit i fet. Avui estava anunciat què les temperatures baixarien i quan
arribem a la Collada, ens rep un aire gèlid i temperatures baixes...força
abrigat comencem l’excursió, seguim el camí ben fressat què porta al Puigsacalm,
agafem el trencall què porta al Puig de Tosell què puja fortament amb algun
tram equipat amb cadenes, un cop al cim flanquegem fins a enllaçar al camí de
pujada al Puigsacalm. El seguim fins a collet de Clivillers on agafem el camí
dels Burros què ens porta fins el peu de l’esperó dels Llops, unes dues hores
més o menys.
Després de dubtes encertem el peu de via, del camí dels Burros cal
grimpar per un esperó, petita alzina i fita al camí.
A peu de via les condicions climatològiques canvien, el sol ja escalfa
més i l’aire a baixat d’intensitat.
La roca és un gres calcari de poca qualitat, amb una textura estranya,
la via està totalment equipada amb parabolts i és fàcil de seguir. La via té 7
llargs de corda i segueix l’esperó pel terreny més lògic alternant ressalts més
o menys llargs i trams més fàcil per aresta. Els tram més difícils estan
equipat i convida a l’A0, al tercer llarg trobarem un passatge llarg on podem
posar-hi un friend (mitja).
DADES
Primera ascensió: agost 2009
Per: Per: Pilar Fabregó, Josep Juvanteny, Ricard Rodríguez
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: 12 cintes exprés, friend mitja pel tercer llarg opcional.
Dificultat: V+. Obligat V/Ae
Roca: Gres calcari de poca qualitat.
Orientació: Sud-est.
Descens caminant per la via normal del Puigsacalm des de la collada de
Bracons, en el nostre cas.
La conrada és solitària i tranquil·la, amb unes vistes impressionants avui
amanida amb els colors ocres, vermells, verds de la tardor gèlida.
En resum una bona excursió on l’escalada és l’excusa per fer el cim.
Per: Jordi Lluch, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| arribant a la R1 |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| arribant a la R5 |
 |
| aresta del sisè llarg |
 |
| aresta del setè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| R7 al cim |
 |
| FOTOCIM |
4 comentaris:
Hola Joan,
Felicitats per la via, jo fa temps que la tinc en espera de trobar un forat per anar-hi. Fa poc vaig estar per la zona i vaig estudiar-me com anar hi.
Espero fer-ho aviat, amb els boscos de colors deu ser una passada !!!
Josep
Ei Josep una bona excursión-escalada amb textura de roca especial.
Avui amb el fred calia buscar alternatives com aquesta, enhorabona per l'excursió - escalada, que deu n'hi do els ressalts verticals que es veuen.
Amb el Joan Pera hem anat a Alòs i allà malgrat el fred inicial, s'ha pogut escalar prou be al sol, a l'ombra ni ho hem provat, Brrr !
Gràies Jaume, una excursión-escalada fora dels circuïts habituals, feia temps què la volia fer.
Publica un comentari a l'entrada