14/04/18.
Cap de setmana, dissabte rúfol com de costum aquests darrers mesos, avui
en pluja cap el centre i est, així què un altre cop, rumb a Ponent. Parem al
bar Sport de Bellcaire, trobem a lo “Pepe” que ha parat per deixar un dels seus
misteris, je,je. També trobem una bona colla de coneguts, avui tots amb la incertesa
d’on acabarem escalant o no, fora força ennuvolat.
Nosaltres tenim clar què anem a Sant
Llorenç de Montgai, però a quina via ja és un altre cosa. Quan arribem trobem
totes les parets força mullades i regalimant ???. Al final ens decidim per a
repetir la via Ribes-Sabate del Cilindre.
Aquesta via és una de les clàssiques
indispensable d’aquesta raconada i cal anar repetint de tant en tant.
Avui ens ho prenem en calma i
assaborirem la via, com som dues cordades la farem en quatre llarg i així farem
dos llargs. Primer comencen el Juan Carlos i el Jaume, després els seguirem amb
el Manel.
La via està força mullada a trams què
demanen atenció i afegint-hi un plus. El
dia segueix rúfol i fins hi tot cauen alguna gota, baixem caminant
tranquil·lament i per avui donem la jornada per acabada.
DADES
Indret: Sant Llorenç de Montgai. Cilindre
Nom Via: Ribes Sabate.
Primera ascensió: 1977
Per: E. Ribes, E. Sabate.
Roca: calcari
Orientació: sud-est
Equipament: Totalment equipada amb parabolts i 1 pitó.
Material:10 cintes exprés, semàfor aliens opcional.
Dificultat: V.
Catalogació: **** S/1+. Via de ressalts, llargs més
interessants tercer i cinquè.
Horari: 2h.
La via la podem fer amb 2,3 o 4 llargs,
segons les presses i les ganes què
vulguem posar-hi. Jo la recomano fer-ho amb quatre, així si anem dos
cada u farà dos llargs. Per un altres banda aquesta via té tots els ingredients
d’una clàssica i podrem assaborir-la i fer-la durar.
Primer llarg, vertical amb passatge
atlètics, primer per placa i després per un díedre. R en un arbre.
Segon llarg, seguim uns metres per
díedre fins què s’acaba i flanquegem a l’esquerra per una placa fins a la R2.
Tercer llarg, sortim a l’esquerra i
pugem per una placa en tendència a l’esquerra fins a un gran bloc o trobem uns
passatges atlètics per entrar a la R3.
Quart llarg, pugem per la placa-díedre
fins a un esperó on passem a l’esquerra i pugem directament al cim, R4.
En resum una gran clàssica
imprescindible. Molt recomanable.
Per: Juan Carlos Sánchez, Jaume Galban,
Manel Quevedo, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| R1 |
 |
| arribant a la R1 i segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| FOTOCIM |
4 comentaris:
Vaja temps que estem patint ! tanmateix vau sortir, enhorabona. Jo davant la mullena em vaig rajar.
Cap a ponent semblava què aguantaria i així va ser, però tot estava molt mullat.
Nosaltres vam intentar la Atac de Banyes i a mig segon , a part de que la vam trobar molla , el plugim ens va fotre fora.... al sostre li donem 6b+.
LO PEPET
Ei llàstima, un altre dia serà....però ja vai fer el darrer llarg l'altre cop.
Publica un comentari a l'entrada