19/06/19: Aquesta via feia molt de temps què estava a
la llista de pendents, avui finalment hem pogut anar-hi. Aquesta és una via
curiosa en un lloc encisador, al cor de les Guilleries. Un món espès de
vegetació on s’amaga aquest roc Cabrelora, com aquells pobles “Inques” al mig
de la selva. Arribar-hi ja és tot un repte, què gràcies a les explicacions què
hem trobat a la xarxa no ha estat difícil. La via ben buscada treu 6 bons
llargs de corda, amb un ràpel al quart llarg per agafar l’esperó de la dreta.
Tot i què la via està equipada (sort) cal escalar entre assegurances. Trobarem
vegetació i molsa però què molesten menys del què pot semblar a primera vista.
Evitar d’escalar després de pluges. La via té una orientació sud-oest tindrem
ombra a bona part de la via i les R estan a l’ombra (arbres). Avui anem dues
cordades el Josep i l’Antonio aniran al davant, amb la Isabel els seguirem.
Sota el sostre de la R3 hem trobar un rusc d’abelles xineses, el Josep què
anava primer s’ha quedat parat, sort què anem amb un biòleg i l’Antonio és ha il·lustrat
no estava ocupat, no hi havia activitat, en la seva vessant de liquenòleg,
també ens ha anat anomenant les espècies què anàvem trobant. Tant en l’aproximació
com en el retorn ens caldrà una bona dosi d’intuïció.
Una aventura Recomanable.
Per: Josep Coll, Antonio Gómez, Isabel Notivoli, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: setembre 2012
Per: Laura Piferrer, Josep Mula i companys.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts i pont de
roca.
Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens pot anar bé
per algun allunyament.
Dificultat: 6a/6a+.
Obligada V+/A0.
Roca: Granit.
Orientació: sud-oest.
Informació: Benvinguts al Paradís. Jaumegrimp 2.
Com
arribar-hi: Nosaltres hem anat amb l’explicació del bloc del
Jaumegrimp 2, què reprodueixo. “Podem dir que el punt clau,
anem per on anem és el Coll de Revell, sortida de l'eix transversal C-17.
Aleshores agafem direcció Sant Hilari Sacalm per la GI 5411 que a uns sis
quilòmetres deixem per girar a l'esquerra direcció Sant Sadurní d'Osormort;
fets uns 9 Km d'aquesta carretera i poc després de passar el punt
quilomètric 1 trobem un trencall a la dreta, hi ha una gran explanada, que
porta cap a les Cabanes als arbres, continuem ara a per pista de sauló uns deu
quilòmetres fins a l'Hotel abandonat Serrallonga, aquí a l'esquerra i poc
després de sobrepassar l'hotel girem a la dreta per baixar per un corriol tapat
d'herba que d'entrada pensarem que ens equivoquem, si mireu enrera a la cruïlla
hi ha un pal de senyalització tapat per la vegetació. seguim baixant per la
pista, estreta però en bon estat fins arribar a l'ermita de Santa Maria de
Vallclara, si heu arribat fins aquí tranquils que malgrat la pista és estreta i
sembla que la liem, es pot continuar avall, travessem un torrent on hi ha una
font i d'aquí ja flanquegem fins a passar pel costat del Castanyer cremat pel
Llamp, una pista va cap avall, nosaltres continuem recta i trobem una
explanada on deixem el vehicle, al fons, la masia Cabrerola.” Millor
anar amb un vehicle 4x4, sinó deixat el cotxe a l’ermita.
Aproximació: Retornem al castanyer cremat i agafem una pista
què baixa, al tercer revol a l’esquerra, surt un corriol recta què agafem, aquí
necessitarem una bona dosi d’intuïció. Seguint rastres i alguna fita, anar a
prop de l’esperó de roca de la dreta. Baixem fins a un torrent on anem a la
dreta, unes fites a la dreta marquen un
corriol què ens porta a la cova de peu de via. Corda fixa visible (l’han tornat
a posar)
Descens: Un cop acaba la via seguim per l’aresta
direcció nord, i agafem una canal a la dreta fins a un coll, seguim l’aresta a
la dreta i amb intuïció arribarem a la masia Cabrerola on hem deixat el cotxe.
Primer llarg, podem començar abans de la corda fixa o a on acaba on
trobem la R0, pugem per una placa amb molsa ajaguda fins a un ressalt vertical,
millor per la dreta de les assegurances.
Segon llarg, díedre vertical i atlètic bones preses, després per placa
fins a la R2.
Tercer llarg, sortida a la dreta passatge fi i després per placa amb
ressalts, entrada a la R3 en flanqueig a la dreta.
Quart llarg, sortim a la dreta passatge estrany cal reptar, tenim un
parabolt a l’esquena, agafar el tercer parabolt és molt difícil desploma hi ha
bona presa per les mans però no pels peus (algun allargo pot anar bé) seguim un
tram més mantingut i després la dificultat baixa.
De la R4 fem un ràpel de 20m i una corda fixa ens ajuda a arribar a la
R4 bis.
Cinquè llarg, sortim per un passatge vertical després s’ajeu, però les
assegurances desapareixem podem posar-hi un alien. Seguim fins a un placa
vertical amb assegurances 6a o V+/A0, entrada obligada de V+ a la R5.
Sisè llarg, sortim a la dreta, passatge atlètic (6a o V+/A0) després
seguim per un esperó i anem a l’esquerra a buscar el darrer ressalt què ens
deixa a la R6.
RUSC D'ABELLES |
FOTOCIM |
4 comentaris:
Enhorabona ! Una via que li tenies ganes eh?! Tota una "aventura" l'aproximació per crtr. I la via en si.
Vaja amb el "Niuet" !
Enhorabona, ostres Joan hauries d'escriure un llibre amb totes aquestes vies que només coneixeu uns quants.
Salut company
Si Jaume no hi havia manera de quedar per anar-hi, al final he enganyat a una bona colla, je,je.
Mingo, és cosa de buscar per la xarxa, encara que cada cop hi ha menys blocs què aportin informació.
Deunido amb el niu d'abelles!! Sembla un pais exotic !! Es dels llocs que mes fauna salvatge t'en pots trobar escalant, al diedre de la dreta ens va sortir un gran mussol , fa molts anys ....pur estat salvatge.
Salut i vies ben trobades!!
Publica un comentari a l'entrada