dijous, 20 de juny del 2019

LES GUILLERIES. VALLCLARA. ROC DE CABRELORA. VIA TRABUCAIRES.

19/06/19: Aquesta via feia molt de temps què estava a la llista de pendents, avui finalment hem pogut anar-hi. Aquesta és una via curiosa en un lloc encisador, al cor de les Guilleries. Un món espès de vegetació on s’amaga aquest roc Cabrelora, com aquells pobles “Inques” al mig de la selva. Arribar-hi ja és tot un repte, què gràcies a les explicacions què hem trobat a la xarxa no ha estat difícil. La via ben buscada treu 6 bons llargs de corda, amb un ràpel al quart llarg per agafar l’esperó de la dreta. Tot i què la via està equipada (sort) cal escalar entre assegurances. Trobarem vegetació i molsa però què molesten menys del què pot semblar a primera vista. Evitar d’escalar després de pluges. La via té una orientació sud-oest tindrem ombra a bona part de la via i les R estan a l’ombra (arbres). Avui anem dues cordades el Josep i l’Antonio aniran al davant, amb la Isabel els seguirem. Sota el sostre de la R3 hem trobar un rusc d’abelles xineses, el Josep què anava primer s’ha quedat parat, sort què anem amb un biòleg i l’Antonio és ha il·lustrat no estava ocupat, no hi havia activitat, en la seva vessant de liquenòleg, també ens ha anat anomenant les espècies què anàvem trobant. Tant en l’aproximació com en el retorn ens caldrà una bona dosi d’intuïció.
Una aventura Recomanable.

Per: Josep Coll, Antonio Gómez, Isabel Notivoli, Joan Asín.

 DADES

Primera ascensió: setembre 2012
Per: Laura Piferrer, Josep Mula i companys.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts i pont de roca.
Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens pot anar bé per algun allunyament.
Dificultat: 6a/6a+. Obligada V+/A0.
Roca: Granit.
Orientació: sud-oest.

Com arribar-hi: Nosaltres hem anat amb l’explicació del bloc del Jaumegrimp 2, què reprodueixo. “Podem dir que el punt clau, anem per on anem és el Coll de Revell, sortida de l'eix transversal C-17. Aleshores agafem direcció Sant Hilari Sacalm per la GI 5411 que a uns sis quilòmetres deixem per girar a l'esquerra direcció Sant Sadurní d'Osormort; fets uns 9 Km d'aquesta carretera i poc després de  passar el punt quilomètric 1 trobem un trencall a la dreta, hi ha una gran explanada, que porta cap a les Cabanes als arbres, continuem ara a per pista de sauló uns deu quilòmetres fins a l'Hotel abandonat Serrallonga, aquí a l'esquerra i poc després de sobrepassar l'hotel girem a la dreta per baixar per un corriol tapat d'herba que d'entrada pensarem que ens equivoquem, si mireu enrera a la cruïlla hi ha un pal de senyalització tapat per la vegetació. seguim baixant per la pista, estreta però en bon estat fins arribar a l'ermita de Santa Maria de Vallclara, si heu arribat fins aquí tranquils que malgrat la pista és estreta i sembla que la liem, es pot continuar avall, travessem un torrent on hi ha una font i d'aquí ja flanquegem fins a passar pel costat del Castanyer cremat pel Llamp, una pista va cap avall,  nosaltres continuem recta i trobem una explanada on deixem el vehicle, al fons, la masia Cabrerola.” Millor anar amb un vehicle 4x4, sinó deixat el cotxe a l’ermita.

Aproximació: Retornem al castanyer cremat i agafem una pista què baixa, al tercer revol a l’esquerra, surt un corriol recta què agafem, aquí necessitarem una bona dosi d’intuïció. Seguint rastres i alguna fita, anar a prop de l’esperó de roca de la dreta. Baixem fins a un torrent on anem a la dreta, unes fites a la dreta  marquen un corriol què ens porta a la cova de peu de via. Corda fixa visible (l’han tornat a posar)


Descens: Un cop acaba la via seguim per l’aresta direcció nord, i agafem una canal a la dreta fins a un coll, seguim l’aresta a la dreta i amb intuïció arribarem a la masia Cabrerola on hem deixat el cotxe.

Primer llarg, podem començar abans de la corda fixa o a on acaba on trobem la R0, pugem per una placa amb molsa ajaguda fins a un ressalt vertical, millor per la dreta de les assegurances.

Segon llarg, díedre vertical i atlètic bones preses, després per placa fins a la R2.

Tercer llarg, sortida a la dreta passatge fi i després per placa amb ressalts, entrada a la R3 en flanqueig a la dreta.

Quart llarg, sortim a la dreta passatge estrany cal reptar, tenim un parabolt a l’esquena, agafar el tercer parabolt és molt difícil desploma hi ha bona presa per les mans però no pels peus (algun allargo pot anar bé) seguim un tram més mantingut i després la dificultat baixa.

De la R4 fem un ràpel de 20m i una corda fixa ens ajuda a arribar a la R4 bis.

Cinquè llarg, sortim per un passatge vertical després s’ajeu, però les assegurances desapareixem podem posar-hi un alien. Seguim fins a un placa vertical amb assegurances 6a o V+/A0, entrada obligada de V+ a la R5.

Sisè llarg, sortim a la dreta, passatge atlètic (6a o V+/A0) després seguim per un esperó i anem a l’esquerra a buscar el darrer ressalt què ens deixa a la R6.








RUSC D'ABELLES 











FOTOCIM

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! Una via que li tenies ganes eh?! Tota una "aventura" l'aproximació per crtr. I la via en si.
Vaja amb el "Niuet" !

Mingo ha dit...

Enhorabona, ostres Joan hauries d'escriure un llibre amb totes aquestes vies que només coneixeu uns quants.
Salut company

joan asin ha dit...

Si Jaume no hi havia manera de quedar per anar-hi, al final he enganyat a una bona colla, je,je.
Mingo, és cosa de buscar per la xarxa, encara que cada cop hi ha menys blocs què aportin informació.

sergi ha dit...

Deunido amb el niu d'abelles!! Sembla un pais exotic !! Es dels llocs que mes fauna salvatge t'en pots trobar escalant, al diedre de la dreta ens va sortir un gran mussol , fa molts anys ....pur estat salvatge.
Salut i vies ben trobades!!