10/10/19. Quedem per sortir amb el Manel, què està en
“mode” re-entre i anem a la via d’en Guillem al Pic de Coniller. Aquesta via és
ideal per aquests cassos, o quan no tenim ganes de complicar-se. Aproximació
llar-gueta, entorn tranquil, via totalment equipada i descens carenejant cap a
l’oest a cercar el camí de pujada, quedant una bona jornada.
Hem coincidit amb el Joan Pera i el Pito Costa què van a la via Liebe
Clàudia, i fem l’aproximació plegats anant comentant la jugada.
El peu de via és evident parabolt groc i una G picada a la roca. A
partir d’aquí ja no tindrem cap problema per seguir la via, només cal seguir la
línia de parabolts.
La dificultat de la via és al gust apurant més o menys el lliure així
com xapar totes les xapes o no.
Comença el Manel així faré de primer els llargs què no vaig fer l’any
2008 quan la vaig fer per primera vegada.
Quan hem arribat al cim al final hem decidit baixar caminant seguint l’aresta
cap l’oest, també és pot baixa en ràpel per la via Liebe Claudia.
En resum una bona i tranquil·la jornada.
Per: Manel Benavent, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 3/02/2008
Per: G. Arias, I. Escartín, O. Bel, X. Amill.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts.
Material: 20 cintes exprés, si volen xapar-ho tot.
Roca: Calcari.
Dificultat: V/Ae
Orientació: sud.
Aproximació: Des de Coll de Nargó, agafem
el trencall direcció a Isona i Coll de Boixols, (L.511), a uns 3 km i just
travessar el pont , abans d’entrar a un estrets, trobem una pista asfaltada a
la dreta, amb un cartell indicador Sallent 8 km, a 2,7 km, desprès
de passar per Sta. Eulària, trobem una pista de terra a la nostre dreta, tot
just en un canvi de rasant abans de canviar de vessant en una corbà
tancada, aquí podem aparcar el cotxe, si anem amb tot terreny podrem pujar per
la pista fins a un prat. Del prat agafem un camí molt ben trobat, amb fites
i marques vermelles que van buscant el pas per dos ressalts de roca. El
seguim fins a la part superior on ja tenim les parets a prop, aquí trobem unes
fites i marques grogues que van cap a la dreta tot flanquejant fins a les
paret.
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Sempre és agradable escalar al Pic de Coniller ! com ho és acompanyar els amics.
Si Jaume un bon racó.
Publica un comentari a l'entrada