24/10/22. El Serrat de la Corona queda a mig camí anant a la Paret de Catalunya des d'Àger. Unes parets molt mirades i poc escalades. La via Trencalòs va ser la primera oberta en aquestes parets, quedant a l'òvid però el 2018 en Remi Brescó, Javier Aranda i Luis Alfons, li fan una posta a punt, donant-li una segona vida.
Via de caire d'aventura amb equipament testimonial on cal auto-assegurar-se amb friends. Els dos primers llargs van per un marcat díedre a equipar, que et posen a lloc. El tercer llarg per placa i díedre amb roca a controlar en algun tram. Després d'un canvi de reunió trobem el darrer llarg també per díedre amb passatges atlètics.
Escalada atlètica, curta intensa què no et deixa indiferent.
Recomanable en el seu estil.
Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 1985
Per: Antoni Ramírez, Antón Fontdevila, Remi Brescó.
Re-equipada: 2018
Per: Remi Brescó, Javier Aranda, Luis Alfonso.
Material: algun parabolts, pitó, pont de roca.
Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins C4, repetir 0,75,1,2,3, estrep opcional. La fissura és ample i cal gestionar els friends grossos.
Dificultat: 6a. Obigat V+/Ae.
Orientació: sud
Roca: Calcaria.
Aproximació: Des d'Àger agafem la carretera que puja al coll d'Ares fins a trobar la pista a l'esquerra que ens porta a la Paret de Catalunya. Seguim fins a veure els esperons del Serrat de la Corona, aparquem en un torrent. Seguim uns metres pel torrent i pugem directament cap a les parets pel bosc, prou aclarit que és deixa fer bé (45 minuts). Cal pujar un ressalt fins a peu del díedre, fletxa picada.
Descens: En tres ràpels per la via, 30,40, 50. Compte al recuperar les cordes, a nosaltres ens ha costat, anella i maillon a les R segons passem les cordes pot fregar més del compte.
Primer llarg, segueix un marcat díedre, espectacular, vertical i mantingut amb un tram al mig més exigent, al final trobem 2 pitons i un pont de roca. Escalada atlètica en díedre, fissura ampla de bon equipar, cal gestionar el friends grossos.
Segon llarg, segueix la mateixa tònica amb un primer tram més exigent, després millora, sortim a l'esquerra a buscar la R2, tram amb roca a controlar.
Tercer llarg, sortim per placa a buscar un ressalt on trobem dos parabolts, roca a controla, al segon fem un pas d'Ae, seguim per un díedre, sortim a una placa que ens porta a un altre díedre equipat amb dos pitons i un pont de roca, passatge V+ o A0, seguim per terreny més fàcil fins a la R3.
Quart llarg, canvi re reunió per una feixa a l'esquerra fins a la R4 1 parabolt.
Cinquè llarg, nosaltres hem seguit l'itinerari original, sortim per placa a buscar un díedre on trobem uns passatges atlètics fins a un balconet on trobem un parabolt, seguim per la fissura a equipar, roca a controlar esperó de la dreta, un cop superat trobem una savina anem a la dreta i pugem per la placa fins a la R5.
 |
| inici via |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| arribant a la R4 |
 |
| cinquè llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona, es veu una via per gaudir posant trastos i apretar el culet !!! Segell Remi.
Si Jaume, je,je
Publica un comentari a l'entrada