11/09/09 Pedraforca, Cabirols Superior via Mª Antonia-Estrems
Amb en Jaume i en Gelo baixem de la Cerdanya al Pedraforca on hem quedat amb en Ramon . Ens trobem a la plaça de Saldes, en Ramon te ganes de fer una clàssica i proposa la Mª Antonia, jo preferiria anar a un altre però al final enfilem cap al Cabirols Superior a la Mª Antonia. En Jaume i en Gelo van a la Civis Genis de la Dent del Cabirols.
primeres rampes
per la canal-xemeneia
el llarg del díedre
la roca ja canvia
arribant a l'esperó abans de l'embarcament
per la canal que ens durà a la cresta
Amb en Jaume i en Gelo baixem de la Cerdanya al Pedraforca on hem quedat amb en Ramon . Ens trobem a la plaça de Saldes, en Ramon te ganes de fer una clàssica i proposa la Mª Antonia, jo preferiria anar a un altre però al final enfilem cap al Cabirols Superior a la Mª Antonia. En Jaume i en Gelo van a la Civis Genis de la Dent del Cabirols.
Quan arribem a peu de via hi ha una cordada a la Homedes, desprès d’intuir l’entrada comencem la via. Els dos primers llargs van per unes rampes ajagudes primer per anar a buscar, desprès a la dreta, una canal-xemeneia per on va el tercer llarg força elegant.
El quart llarg es el millor de la via 40m de díedre amb alguna assegurança que cal reforçar amb friends i tascons.
El cinquè llarg surt per una placa primer amb bona roca fer seguir desprès per un esperó fins una canal amb roca bastant trencada on cal vigilar.
Els dos llargs següents un de curt i un altre molt llarg ens deixen a prop de l’aresta.
En Ramon que porta la ressenya intueix que ha arribat l’hora d’anar a buscar l’aresta, on en teoria hi ha una reunió que no troba. A partir d’aquí entrem a la zona d’embarcament ????, seguim per una canal a l’esquerra de l’esperó, trobem un taco i desprès ve un passatge desplomat amb roca de mirem però no hem toquis fins a sortir a una zona més humana. Seguim dos llargs més i arribem a la cresta.
La via esta molt poc equipada i les reunions s’han de muntar, tret d’un parell. Cal tenir referències clares ja que es perdedora, jo l’he fet varies vegades però la darrera va ser l’any 96 i no me’n recordava gaire. Es una via d’aventura garantitzada.
La baixada la fem seguint la cresta direcció al Cabirols Inferior, baixem per la primera canal que trobem fins que queda tallada on hi ha un ràpel de 30m que ens deixa a la tartera del gat.
Per Ramon Prades i Joan Asín
El quart llarg es el millor de la via 40m de díedre amb alguna assegurança que cal reforçar amb friends i tascons.
El cinquè llarg surt per una placa primer amb bona roca fer seguir desprès per un esperó fins una canal amb roca bastant trencada on cal vigilar.
Els dos llargs següents un de curt i un altre molt llarg ens deixen a prop de l’aresta.
En Ramon que porta la ressenya intueix que ha arribat l’hora d’anar a buscar l’aresta, on en teoria hi ha una reunió que no troba. A partir d’aquí entrem a la zona d’embarcament ????, seguim per una canal a l’esquerra de l’esperó, trobem un taco i desprès ve un passatge desplomat amb roca de mirem però no hem toquis fins a sortir a una zona més humana. Seguim dos llargs més i arribem a la cresta.
La via esta molt poc equipada i les reunions s’han de muntar, tret d’un parell. Cal tenir referències clares ja que es perdedora, jo l’he fet varies vegades però la darrera va ser l’any 96 i no me’n recordava gaire. Es una via d’aventura garantitzada.
La baixada la fem seguint la cresta direcció al Cabirols Inferior, baixem per la primera canal que trobem fins que queda tallada on hi ha un ràpel de 30m que ens deixa a la tartera del gat.
Per Ramon Prades i Joan Asín
primeres rampes
per la canal-xemeneia
el llarg del díedre
la roca ja canvia
arribant a l'esperó abans de l'embarcament
per la canal que ens durà a la cresta
2 comentaris:
No cal ni que m'aturi a rumiar-ho... Conec la gran lliçó que ens han ofert aquests terrenys indecisos del Pedra: la d'un avenç sempre en precari, la d'un qui sap si serà per aquí.
Res més proper a la nostra experiència diària.
I signo un gran ¡Visca! per l'audàcia precursora de la Mª Antònia. Se'l mereix de totes totes.
Ei Jordi, bona aquesta. Tens tota la raó la Mª Antonia es com la vida, una cosa es el projecte (ressenya) i l’altre com superes el contratemps (embarques), cal aprendre a navegar per sortir-ne. Una aventura garantida com la vida.
Publica un comentari a l'entrada