CANALDA, via Cherokee express

26/10/09 Canalda es una d’aquelles parets amb un cert respecte anar-hi, pel tipus d’equipament i l’escalada, sovint amb panxes a superar i de no caiguis per si les mosques. Es però un lloc tranquil i on sempre te’ns algun projecte per anar-hi, encara que pels no habituals de la zona costa decidir-se.

la via va per l'esperó central

Amb l’obertura de la via Cherokee exprés ha sorgit la polèmica ja que el concepte se surt de l’estil de les vies obertes a la paret. Sense entrar en la polèmica, la Cherokee exprés es d’aquelles vies que quan la veus penses que algun dia l’has de fer.
Desprès dels comentaris dels Kutres i la Lux, em van acabar de decidir. Així que havem tornat de las Gorges de Todra, per tal seguir amb vies equipades, quedo amb en Ferran per anar-hi. Ell no ha escalat a Canalda i un dia que varem anar a fer la directa estel no vam poder escalar pel temps.
El dia no esta del tot clar, quan hem sortit de Barcelona, ens han caigut quatre gotes, però sembla que no va a més. Durant tot el viatge el dia ha estat tapat, parem a Solsona a esmorzar una mica. Quan arribem a l’aparcament , el dia millora i avui esta clar que haurem d’escalar.

onaclimb.com

L’aproximació seguim per la pista fins el dipòsit d’aigua just a l’esquerra trobarem les fites que ens porten fins a peu de via, on es veuen els parabolts.

El primer llarg, es llarg mai millor dit i cal allargar alguna baga per evitar el fregament. Començo per una placa vertical i sanejada de pedres soltes, amb bona presa, un flanqueig per terreny més fàcil deixa a la primera panxa, no u veig clar i faig un pas d’A0, desprès amb bones preses anem a encarar la segona panxa, aquesta la passo en encastament, desprès l segueix una placa díedre que anem a buscar a la dreta, i desprès en tendència a l’esquerra per terreny més fàcil fins un passatge vertical per entrar a la reunió.
El segon llarg, es curt, li toca a en Ferran, te una sortida vertical per anar a buscar un díedre-canal a la dreta que seguim fins que les assegurances ens tornen a portar a la placa de l’esquerra. Trobem una corda fixa que ens du a la reunió.
El tercer llarg surto per terreny ajagut fins anar a la dreta a buscar una zona on anem superant zones lleugerament desplomades amb passatges atlètics, fins a la reunió. Final a una cornisa herbosa.
El quart llarg ara en Ferran, sense cap problema clar, surt per la placa vertical els primers passos amb presa petita per col·locar se a la dreta de les assegurances amb un passatge un pel desplomat però amb millor presa que ens deixa a una zona més fàcil, fins arribar a la primera panxa, curiosa ja que no hi ha presa de peu i cal fer un pas de decisió posant el peu a sobre de la panxa. Seguim les assegurances fins a la reunió.
El descens el fem caminant, cal grimpar recta un cop acabada la via, fins arribar a trobar fites i unes traces de camí que seguim a la dreta, anirem trobant fites fins a la pista. Son uns 30 minuts per un agradable bosc, anem mirant si hi ha bolets però no en trobem cap de comestible.
La via de ben segur es repetirà donat el seu equipament. Cal tenir en compte que hi han passatges obligats de V+, jo vaig posar un alien vermell amb una de les panxes del 3er llarg , cal preveure bagues per evitar fregaments de corda. A mi personalment m’ha agradat.
Per Ferran Alvarez i Joan Asín

arribant a la R1

al segon llarg entrant a la placa desprès del díedre-canal

arribant a la cornisa de la R3

al pas clau del 4art llarg

Contrastos, mestres esperava a la R3 la temperatura baixa i em tapo, en Ferran no ha pogut el jersei el porto jo a la motxila