Aquesta setmana amb l’Antoni només podíem escalar el dilluns a la tarda, així que quan ens trobem decidim anar al Pic del Martell. La via proposada es l’ Aina, aquesta via la vaig obrir l’any 87, amb en Joan Carles Serrano (avui Joan Carles Mompel).
La via quan la vam obrir va quedar un línia bastant directa, avui però es creua amb vies per tot arreu. Una cosa m’ha quedat clara i es que li manca una actualització (rehabilitació). La via esta oberta amb un mínim d’expansions, on cal posar ponts de roca i tascons o frients, es doncs una via de caràcter clàssic on cal auto protegir-la, les reunions també.
La via comença al mateix lloc que la “peor imposible”, just a l’esquerra, hi ha el nom picat al peu.
El primer llarg (50m) comença per una placa amb un passatge de decisió un pel dur, sense protegir. Seguim fins un burí, pugem recte,es pot posar un pont de roca, fins una fissura horitzontal amb bona presa, seguim amb tendència a la dreta i cop fet el passatge seguim recte pel díedre fissura (via Mecano),passem per una reunió, que no cal fer. Es poden posar ponts de roca, al final es surt a una zona més ajaguda, anem a buscar un díedre vermellós a l’esquerra, un cop superat, trobarem un burí on es munta la reunió, es pot posar friends petits i tascons. Ha desaparegut un pitó. Dificultat V,IV+
El segon llarg (30m) surt per una placa en adherència amb flanqueig cap a l’esquerra a busca la canal díedre ( via Carrozas?), pont de roca immens al començament, superem dos trams un pel desplomats amb bona presa i un burí al mig. Al final sortim a una banyera on trobarem un burí R-2 a reforçar com la primera. Dificultat V,IV+.
El tercer llarg (30m) surt per l’esquerra per pujar recte es veu un burì que cal anar a burcar, es presenta un ressalt un pel desplomat si es fa per l’esquerra es més senzill. S’ajeu una mica fins un altre ressalt vertical, 2 buríns es pot posar un pont de roca. Ara hi ha un altre ressalt vertical amb un burí, si es fa recte es un passatge molt difícil, es pot fer pel díedre de l’esquerra, la sortida de la via la farem directa per placa desplomada amb bones presses. La R-3 es munta amb un pont de roca. Dificultat V.
En resum es una via atlètica, amb burins i per autoprotegir amb ponts de roca, tascons i friends. Portar 9 cintes exprés.
Per Antoni Gómez i Joan Asín
El primer llarg (50m) comença per una placa amb un passatge de decisió un pel dur, sense protegir. Seguim fins un burí, pugem recte,es pot posar un pont de roca, fins una fissura horitzontal amb bona presa, seguim amb tendència a la dreta i cop fet el passatge seguim recte pel díedre fissura (via Mecano),passem per una reunió, que no cal fer. Es poden posar ponts de roca, al final es surt a una zona més ajaguda, anem a buscar un díedre vermellós a l’esquerra, un cop superat, trobarem un burí on es munta la reunió, es pot posar friends petits i tascons. Ha desaparegut un pitó. Dificultat V,IV+
El segon llarg (30m) surt per una placa en adherència amb flanqueig cap a l’esquerra a busca la canal díedre ( via Carrozas?), pont de roca immens al començament, superem dos trams un pel desplomats amb bona presa i un burí al mig. Al final sortim a una banyera on trobarem un burí R-2 a reforçar com la primera. Dificultat V,IV+.
El tercer llarg (30m) surt per l’esquerra per pujar recte es veu un burì que cal anar a burcar, es presenta un ressalt un pel desplomat si es fa per l’esquerra es més senzill. S’ajeu una mica fins un altre ressalt vertical, 2 buríns es pot posar un pont de roca. Ara hi ha un altre ressalt vertical amb un burí, si es fa recte es un passatge molt difícil, es pot fer pel díedre de l’esquerra, la sortida de la via la farem directa per placa desplomada amb bones presses. La R-3 es munta amb un pont de roca. Dificultat V.
En resum es una via atlètica, amb burins i per autoprotegir amb ponts de roca, tascons i friends. Portar 9 cintes exprés.
Per Antoni Gómez i Joan Asín
arribant a la primera reunió
a la canal díedre del 2º llarg
darrers passatges de la via
3 comentaris:
No n'havia sentit a parlar mai d'aquesta via. Em sembla que en l'extrem que va sortir amb totes les vies, no recordo haver-la vist
Si Mingo,aquesta via no va sortir al monogràfic de l'extrem i va quedar només pels coneguts i alguns més.
El Martell sempre té un no sé què d'escalada frankenstein, de cosa feta pedaços, d'escudella barrejada. Queden passos certs: la placa de la Nosé, el sostre de la Gulliver, la sortida de la Peor.. i la resta és una gran xarxa viaria vertical, una perdedora escalada metropolitana.
La d'hores bones que hem passat al Martell! Recordo el monogràfic de l'Extrem: "Paraiso de los parados" es deia, i ves que no ho torni a ser!
Publica un comentari a l'entrada