A la vall d'Orlu trobarem la millor vista de la Dent d'Orlu amb la seva vessant sud, vies llargues de tot tipus de dificultat. A l'esquerra de les seves estivacions, hi ha una paret més curta, amb vies equipades, s'anomena LE PUJOL.
Aquest mati de diumenge la Cerdanya s'aixeca un dis magnífic. Passem a recollir a la Glòria i en Xavier, la intenció es anar a Le Pujol amb en Xavier, la Glòria i la Montse faran una excursió i a caçar algun bolet si s'escau.
Quam passem el túnel de Piumorents el dia esta enlleganyat i a la carretera humida, tot i així arribem fins a Orlu. El dia s'aguanta i anem cap a escalar. Les mosses se'n van vall amunt.
Un cop passat les forges d'Orlu, trobarem a l'esquerra un aparcament, hi ha punts vermells pintats que ens indican el camí d'aproximació a la paret.
L'aproximació transcorre per un frondós i humit bosc, amb fort pendent. Cal anar segunt els punts vermells fins arribar a la paret, en una mitja hora aproximadament. En aquest punt comença la via que volem fer. Es tracta d'una parets d'uns 150m d'altura amb moltes vies equipades (parabolts).
situació de la paret
la paret des de la carretera
la via La Basero es la 15
Al primer llarg se'ns presenten 3 línies de parabolts, la nostra via puja recte per anar desprès del primer ressalt clarament a la dreta fins a la reunió. Dificultat 5b (25m). La roca esta coberta de líquens i una mica humida, però tot i així es deixa fer.
dues imatges del bosc de l'aproximació
Al primer llarg se'ns presenten 3 línies de parabolts, la nostra via puja recte per anar desprès del primer ressalt clarament a la dreta fins a la reunió. Dificultat 5b (25m). La roca esta coberta de líquens i una mica humida, però tot i així es deixa fer.
El segon llarg segueix un esperó, amb una entrada atlèctica i terreny més vertical, per acabar per unes plaques. La didicultat de 5b+ (25m).
El tercer llarg es el clau de la via. Comença per una placa, fins la base d'un desplom, anem a la dreta per agafar una fissura i pujar recte. Seguim per la placa exigent fins a la reunió. La dificultat es mantinguda 6a, les assegurances allarguen i els passatges son obligats, (30m).
El quart llarg puja recte per un seguit de plaques. Els primers passatges son 5c si es fa directement, per l'aresta es més fàcil. La resta del llarg es d'una dificultat de 5a/b. Molt agradable (35m).
El cinquè llarg es de tràmit dificultat de 3, (30m).
El descens es fa amb ràpel per la mateixa via, nosaltre fem quatre, R5-R4,R4-R3,R3-R1,R1-R0.
Aquesta paret es un llac a tenir en compte per dies no gaire clars per ficar-se a la cara Sud de la Dent d'Orlu.
Quan arribem a baix ens trobem amb les excursionistes que ha trobat 2 magnífics ceps.
Per Xavier Samso i Joan Asín, amb el suport de la Glòria i la Montse.
2 comentaris:
Bona piada sobre una via diferent a les vistes fins ara de la Dent d'Orlu!!! moltes gracies!!
Es veu maca i atractiva! que tal de fred?
Hola Llorenç, hi estat una setmana a fora,de fred no en va fer però ara esta canviant el temps. Tot i així crec que es pot fer abans de que vingui la neu.
Publica un comentari a l'entrada