Tornem a anar els cinc aquest cop però en Ferran farà cordades amb nosaltres dos.
Per arribar a peu de via cal creuar el riu.
Per arribar a peu de via cal creuar el riu.
onaclimb.com
El primer llarg puja per una canal d’uns 60m en dificultat fins a quart fins a peu del pilar, nosaltres anem amb cordes de 50 i cal pujar una mica en samble.
El segon llarg es vertical amb dificultat mantinguda, primer puja recte per anar en tendència a l’esquerra i entrar a la reunió, dificultat 5c.
El 3er,4art i 5è llarg segueix el perfecte díedre que dona nom a la via amb una dificultat mantinguda, 6a,6a+, els primers metres del 5è llarg son de 6b, segons alguna ressenya.
El 6è llarg te uns primers metres verticals de 5c, desprès la dificultat baixa 4c, fins a la reunió en un balcó.
El darrer llarg enganya ja que sembla més fàcil del que es en realitat. Comença per una placa ajaguda que es va redreçant fins a posar-se vertical, amb passos de 5c.
El descens sense problemes esta marcat amb fites fins arribar al camí que ens deixa a la carretera.
La via esta equipada amb parabolts, cal portar aliens , friends i tascons, per reforçar algun pas. La dificultat obligada es de 5c/6a.
Per Ferran Suils, aume Galban i Joan Asín
El segon llarg es vertical amb dificultat mantinguda, primer puja recte per anar en tendència a l’esquerra i entrar a la reunió, dificultat 5c.
El 3er,4art i 5è llarg segueix el perfecte díedre que dona nom a la via amb una dificultat mantinguda, 6a,6a+, els primers metres del 5è llarg son de 6b, segons alguna ressenya.
El 6è llarg te uns primers metres verticals de 5c, desprès la dificultat baixa 4c, fins a la reunió en un balcó.
El darrer llarg enganya ja que sembla més fàcil del que es en realitat. Comença per una placa ajaguda que es va redreçant fins a posar-se vertical, amb passos de 5c.
El descens sense problemes esta marcat amb fites fins arribar al camí que ens deixa a la carretera.
La via esta equipada amb parabolts, cal portar aliens , friends i tascons, per reforçar algun pas. La dificultat obligada es de 5c/6a.
Per Ferran Suils, aume Galban i Joan Asín
6 comentaris:
Quina enveja Joan. A veure quan em portes a escalar, que ja fa molt que no coincidim
Ei Joan!
es veu interessant això del Todra ....mmmm
jo que estava buscant una excusa per baixar cap allà;)
Mil gracies per la info...anirem seguint!
Manel a veure si podem coincidir algun dissabte d'aquest mes.
Lux,doncs ja te'ns l'excusa per anar-hi i surt mes barat que anar als Alps. Records
Què tenen els diedres -jo em pregunto- que siguin tan atractius?
El traç d'una possibilitat segura, d'un camí en aparença prescrit a la roca?
Ah! Quina saníssima enveja! Diedres de llei dius?
Hola Jordi,l'escalada de díedres te la seva cosa i més ara que les vies només buscant les plaques impossibles. L'escalada de díedres segueix la lògica del terreny. Records
Hola Jordi,l'escalada de díedres te la seva cosa i més ara que les vies només buscant les plaques impossibles. L'escalada de díedres segueix la lògica del terreny. Records
Publica un comentari a l'entrada