Roca gris, via Esparraguera

21/11/09. Aquest dissabte he quedat amb en Jaume a Collbato per escalar desprès de la tornada de l'estada al Marroc. Desprès d'esmorzar escollim a on anar, la cosa no esta clara ja que Montserrat esta tota coberta per la boira, al final ens decidim per anar als Plecs de la Vinya Nova i per allo de que falta anem a la Plou i fa sol.

les boires i Montserrat

Quan arribem a peu de via la cosa no pinta gaire be, el primer llarg comença en una zona plena de vegetació, senyal que no es fa gaire, tot i que l'impressió no es bona en Jaume s'hi posa . Comença la barallada amb les herbes, troba dos bagues en unes sabines i desprès un espit la propera assegurança es veu lluny i al final com ni plou ni fa sol, canviem de plans.

en Jaume immers en la vegetació

Canvi de plans, al final ens decidim per la via Esparraguera a la Roca Grisa, només l'hem fet una vegada i fa molts anys.

info. ressenya.net

la Roca Gris

Quan arribem a peu de via hi ha dues cordades, dubtem però al final ens decidim a fer-la. Comença en Jaume, quan arriba a la 1ªreunió, la cordada que va davant li comenten si volem passar i en Jaume no s'ho pensa i segueix, com anem amb cordes de 50m haig de sortir. El primer llarg va per un esperó amb una dificultat de IV i el segon per una placa vertical amb molt bona roca, que es la tònica de tota la via, i una dificultat de V mantingut. Hara segueixo jo els següens dos llargs, el primer va a buscar una placa vertical amb un pas d'entrada que cal buscar-lo i desprès segueix amb una dificultat mantinguda per mi de V, fins un collet. L'altre llarg segueix per placa de V mantingut fins agafar una aresta, fàcil fins a la reunió 50m justos. Ara segueix en Jaume amb un flanqueig a la dreta per anar buscar l'aresta, amb una dificultat de IV. El darrer llarg va per un espectacular díedre a protegir i una dificultat de IV,IV+.

Aquesta es se'ns dubte es una de les vies clàssiques de Montserrat amb una roca molt bona, dificultat per disfrutar tot i haver-hi algun pas que te'l has de mirar i que li dona el seu punt.

Acabem amb un dinar a ca l'Anna on ens tobem amb companys del Centre, Jesús, Ramón, Pep, Cañete i algun més, fem petar les piulades i com no surtem alguns projectes, ara somnis i que algun dia es poden fer realitat.... o no, però aquestes coses son les que ens animen a seguir buscant nous projectes.

Per Jaume Galban i Joan Asín

en Jaume al 1er llarg

a la placa del 3er llarg

a l'aresta 4art llarg

l'últim pas

al cim