30/11/09.La primera intenció era anar al Montroig, però el dia ha sortit ventós canviem de plans i ens quedem a Sant Llorenç de Montgai a la paret de l’Os que queda més arrecerada. La via escollida es la J.E. Farreny, que ha estat re equipada i no l’hem fet ni en Ramon ni jo, cosa difícil per part d’en Ramon.
Quan arribem a Sant Llorenç el dia esta esplèndid això si amb vent i temperatura fresqueta.
Agafem les referències de l’itinerari, aquest panys de paret esta cosit de vies. Els dos desploms son evidents.
Quan arribem a Sant Llorenç el dia esta esplèndid això si amb vent i temperatura fresqueta.
Agafem les referències de l’itinerari, aquest panys de paret esta cosit de vies. Els dos desploms son evidents.
la paret de l'Os
ressenya onaclimb.com
El primer llarg, amb una dificultat de IV+, te una entrada vertical per seguir per paca ajaguda, es pot reforçar les assegurances amb aliens.
El segon llarg, va per un panys desplomat amb Ae i una sortida en lliure a l’esquerra sense problemes.
El tercer llarg surt a buscar una llastra, superació atlètica, i flanqueig a la dreta per seguir recta per plaques fins a la reunió. Dificultat V-.
Al quart llarg torna l’Ae, segueix un flanqueig aeri a la dreta que cal fer mes sense pujar, fins a la reunió, amb dificultat de V.
El cinquè llarg, es vertical i amb dificultat combinada de Ae/V,V+, passatges atlètics.
El sisè llarg surt per la via Martinetti un díedre atlètic amb només un parabolt al inici i que cal auto protegir amb friends, merlets, etc. Dificultat de IV+.
Quan arribem a dalt uns núvols negres amenaça’ns sobre del Montroig i el vent i fred ens confirmen que ha estat una bona solució la via escollida.
Via ben assegurada on cal portar algun micro, friends i bagues per reforçar i assegurar sobre tot el darrer llarg. Via recomanable per no patir, amb passtges obligats com a màxim de V. Els 6 llargs son curts.Per Ramon Samarra i Joan Asín
El segon llarg, va per un panys desplomat amb Ae i una sortida en lliure a l’esquerra sense problemes.
El tercer llarg surt a buscar una llastra, superació atlètica, i flanqueig a la dreta per seguir recta per plaques fins a la reunió. Dificultat V-.
Al quart llarg torna l’Ae, segueix un flanqueig aeri a la dreta que cal fer mes sense pujar, fins a la reunió, amb dificultat de V.
El cinquè llarg, es vertical i amb dificultat combinada de Ae/V,V+, passatges atlètics.
El sisè llarg surt per la via Martinetti un díedre atlètic amb només un parabolt al inici i que cal auto protegir amb friends, merlets, etc. Dificultat de IV+.
Quan arribem a dalt uns núvols negres amenaça’ns sobre del Montroig i el vent i fred ens confirmen que ha estat una bona solució la via escollida.
Via ben assegurada on cal portar algun micro, friends i bagues per reforçar i assegurar sobre tot el darrer llarg. Via recomanable per no patir, amb passtges obligats com a màxim de V. Els 6 llargs son curts.Per Ramon Samarra i Joan Asín
primer llarg
a l'Ae 2º llarg
a les plaques que porten a la R3
desplom del 4art llarg
l'atlètic 5è llarg
darrer pas de la via
al cim amb el Montroig al darrera
núvols negres al Montroig
3 comentaris:
Enhorabona, esteu fets uns xavalets.
Malgrat ser del país aquesta no l'he fet i fa dies que em balla pel cap de fer-la en solitari.
Salut companys
Mingo ja estàs trigant de fer-la, desprès del re equipament, ha quedat com una de les opcions més assequibles d’aquest pany de paret. Gràcies per lo de xavalets!!!!, “que no estamos tan mal”.
I que maca que és la Paret de l'Os!
Ara se m'acut la llarga estela que va deixar el Farreny en proporció a la seva curta vida. És clar que va deixar-nos un llibre memorable...
Amb l'Orejas, que va patir l'accident del couloir de Gauba que s'emportà al Joan Enric, vàrem obrir una via preciosa sobre el soberg granit del Perfil del Montsenyor. És una altra de les recomanables vies J.E. Farreny.
Publica un comentari a l'entrada