16/01/10. Avui hem pogut gaudir de l'autèntic Montroig al hivern, amb sol i temperatura agradable per l'escalada, feia dies que això no passava. Quan vam veure la piulada d' Edunz ,Roca i Neu, de la resurrecció d'aquesta via ens van venir ganes d'anar-hi. Ens trobem en Juan Carlos, Manel, Ramon (Min) i jo, parem a esmorzar al Bar Esport de Bellcaire, parada obligada, i ens trobem amb un antíc company, Alberto Pueyo. Aprofietem per recordar alguna escalada de finals dels anys 70 i primers dels 80 i desprès marxem cap al Montroig.
El cotxe el deixem al coll, haurem d'anar caminant mitja horeta llarga fins a peu de via. Aprofitem per fer un sorteig generalitzat i la cosa queda que en Juan Carlos i en Min aniran primer i desprès en Manel i jo.
El cotxe el deixem al coll, haurem d'anar caminant mitja horeta llarga fins a peu de via. Aprofitem per fer un sorteig generalitzat i la cosa queda que en Juan Carlos i en Min aniran primer i desprès en Manel i jo.
Quan arribem a peu de via es veuen els parabolts que ha estat equipada per X. Mercader i M. Solís el 25/10/09.
En Manel fa dies que arrossega molèsties al colze i amb cedeix amablement la primera tirada.
El primer llarg comença per una variant equipada, la ressenya marca V+, però això tira molt i passem com podem V+,Ae als dos primers parabolts, desprès un altre ressalt el superem per la dreta amb una mena d'encastament, és pot posar un camalot del 2, superat aquest passatge seguim per un díedre V, sortim a la dreta per terreny amb roca a controlar IV+ trobem un parabolt sense plaqueta. La reunió es munta en una arbre en una feixa . R1 45/50m.
El segon llarg, cal fer un canvi de reunió anant a la dreta a buscar un díedre amagat. La roca agafa un color gris i és molt bona, amb una dificultat de IV+ i assegurat amb quatre parabolts es un llarg molt estètic. R2 25m.
El tercer llarg segueix per un díedre on anem trobant pitons V, fins un punt on hem de flanquejar a la dreta, V+, per entrar a la reunió hem de baixar una mica. R3 25m.
El quart llarg segueix per una placa amb dificultat mantinguda de V, desprès la dificultat baixa una mica IV+, hi ha una mica d'herba però es un llarg força elegant. R4 30m.
El cinquè i darrer llarg surt per una placa ajaguda fins un ressalt equipat amb un espit i un parabolt, passatge de V+ amb una bona tibada. Desprès la qualitat de roca canvia i cal anar en compte,V, superem una canal xemeneia i sortim a l'esperó de l'esperra per seguir fins el cim IV+. R5 40m.
Es una via molt recomanable, tret de l'entrada que es desdiu en la seva dificultat amb la resta, l'entrada original no esta equipada, per la resta cal porta camalot del 2 i 3, i alguna cosa més però esta pràcticament equipada.
Per Juan Carlos Sánchez, Ramon Samarra, Manel Díaz i Joan Asín.
En Manel fa dies que arrossega molèsties al colze i amb cedeix amablement la primera tirada.
El primer llarg comença per una variant equipada, la ressenya marca V+, però això tira molt i passem com podem V+,Ae als dos primers parabolts, desprès un altre ressalt el superem per la dreta amb una mena d'encastament, és pot posar un camalot del 2, superat aquest passatge seguim per un díedre V, sortim a la dreta per terreny amb roca a controlar IV+ trobem un parabolt sense plaqueta. La reunió es munta en una arbre en una feixa . R1 45/50m.
El segon llarg, cal fer un canvi de reunió anant a la dreta a buscar un díedre amagat. La roca agafa un color gris i és molt bona, amb una dificultat de IV+ i assegurat amb quatre parabolts es un llarg molt estètic. R2 25m.
El tercer llarg segueix per un díedre on anem trobant pitons V, fins un punt on hem de flanquejar a la dreta, V+, per entrar a la reunió hem de baixar una mica. R3 25m.
El quart llarg segueix per una placa amb dificultat mantinguda de V, desprès la dificultat baixa una mica IV+, hi ha una mica d'herba però es un llarg força elegant. R4 30m.
El cinquè i darrer llarg surt per una placa ajaguda fins un ressalt equipat amb un espit i un parabolt, passatge de V+ amb una bona tibada. Desprès la qualitat de roca canvia i cal anar en compte,V, superem una canal xemeneia i sortim a l'esperó de l'esperra per seguir fins el cim IV+. R5 40m.
Es una via molt recomanable, tret de l'entrada que es desdiu en la seva dificultat amb la resta, l'entrada original no esta equipada, per la resta cal porta camalot del 2 i 3, i alguna cosa més però esta pràcticament equipada.
Per Juan Carlos Sánchez, Ramon Samarra, Manel Díaz i Joan Asín.
en Juan Carlos començant el 1er llarg
al segon ressalt del 1er llarg
el magnífic díedre del segon llarg
en Manel al flanqueig del 3er llarg
entrant a la placa del 4art llarg
un cop superat el passatge de V+ al 5è llarg
vista del 5è llarg
en Manel sortint de la via
Manel, Juan Carlos, Joan i "Min"
8 comentaris:
Joan,quina ressenya mes maca.JC
Sempre m'ha fascinat aquest L'Extrem!
Sembla un nom inventat per escaladors -com un homenatge a la dificultat o la recordada revista- quan, de fet, és el seu nom popular de tota la vida!
Si del coll s'ha de caminar mitja hora, la via deu parar per sobre de la presa de Camarasa?
Doncs si que es veu maca, la via, si.... Sorprèn que us fes bon temps, ja veig que el dissabte ens vam equivocar de lloc! Però com la previsió parlava de pitjor temps a ponent...
Ei joan! Felicitats per la via! es veu xula!
Ara ja tinc dues a la llista del Montroig: la motorola i aquesta fan una bona parella ;)
queden molt lluny?
I es que em fa mandra anar el Montroig per una sola via, com que tenen una mida una mica justa..
i mira que es un lloc ideal pels dies d’hivern
però només he aconseguit anar-hi quan tenia dos objectius..
Jejeje... que després n’acabo fent una, que un cop allà em costa, però igual a la propera...;)
Merci per la info!
Enhorabona Joan, jo aquesta no la tenia en llista els col.legues de Lleida diuen que no és gaire maca, però totes les fotos i escrits que he llegit en els blog la deixeu molt bé. Si haurà d'anar per veure qui té raó. Hi devieu anar el dissabte, pq diumenge va fer un dia molt gris.
Salut
Juan Carlos anem aprenent de mica en mica.
Jordi sí la via cau a sobre de Camarasa.
Joan el dia va estar genial feia dies que passava molt de fred escalant.
Lux al Montroig jo també tenia aquesta idea però el tipus d'escalada i llargs curts fan que amb una via et quedis agust.
Mingo la via ara esta força be tret de l'entrada. El dissabe va fer bon dia.
Hola Joan, un compañero del roco me ha dicho hoy que habia visto mi nombre en este blog, doble casualidad!!
Nosotros lo pasamos bien en la Manowar, por el ambiente sobre todo.
yo escribo a veces en un blog de amigetes maños (los caracoles majaras) echale si puedes un vistazo
A ver si coincidimos en alguna salida.
Alberto
Hola Alberto me alegro mucho verte y recordar alguna escala, lo bueno es que aún vamos escalando. Conozco el blog de los caracoles majara, alguna vez lo consulto y ahora más. Haber si quedamos ya te llamaré. Recuerdos
Publica un comentari a l'entrada